Safo i la gelosia a Literatura universal

A la classe de Literatura universal hem volgut participar en la Setmana de la poesia de L’Alzina amb la lectura dramatitzada d’un poema de la poeta Safo que ens parla de la gelosia que sent en veure la seva amant amb un home semblant a un déu. 

Després de llegir Otel·lo de Shakespeare i explorar les conseqüències de la gelosia, hem sentit en la nostra pell el patiment de Safo; tot i que al final sembla que aquest patiment sigui suportable gràcies a…. Safo ens deixa amb la incògnita perquè el pomea està inacabat. Però els i les alumnes com a futurs poetes hem fet diferents propostes per finalitzar-lo. 

Aquí teniu el poema:              

Em sembla igual als déus

l’home que enfront de tu

seu, i de prop t’escolta                  

parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,

em colpeja el cor dins el pit,

car quan et miro un instant, ja no m’es possible

dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava

i prest un foc subtil em recorre la pell,

amb els ulls no veig res

i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor

em pren tota; estic més verda que l’herba

i  em sento que estic a punt

de morir.

Però tot pot suportar-se, perquè…

I aquí algunes de les propostes per acabar-lo:

“És tan lliure com una au que vola, 

i jo estimo la seva llibertat com l’estimo a ella”.

“Sé que la seva felicitat m’omplirà i farà més suportable

aquest martiri”.

“L’amor que jo sento per ella, i la gelosia que sento per ell,

em fan enterbolir la ment”.