La nostra exalunma Anna Gas i Serra va guanyar el passat mes de desembre el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, organitzat per Òmnium cultural, amb la seva obra El pèndol.

Les nostres felicitacions i reconeixement a la poetessa de L’Alzina.

Durant els anys a l’institut, el dia de Sant Jordi era sempre el que esperava amb més nerviosisme i entusiasme. El 23 d’abril celebràvem la festa de l’amor i de les lletres en un acte en què es donaven uns premis literaris que jo sovint intentava guanyar, no per ambició, sinó per la felicitat de descobrir que algú s’havia reconegut en un text meu, que havia gaudit llegint les meves històries o els meus poemes. A 1r de batxillerat m’ho vaig començar a prendre seriosament: tot i que estava fent el batxillerat científic, volia fer de l’escriptura la meva professió. A l’Alzina vaig tenir la sort de tenir professors —professores, sobretot— que es van interessar per cultivar el meu sentit artístic enlloc d’encasellar-me a la branca que estava cursant, per la qual cosa estaré sempre agraïda.

Tres anys després d’acabar l’institut em van publicar el primer llibre de poemes, Crossa d’aigua (Editorial Fonoll, 2017) i el 2019 va sortir el segon, Llengua d’àntrax (Edicions del Buc). Fa un temps vaig tornar a escriure contes, el gènere amb el qual m’havia iniciat, i el setembre passat em vaig presentar al Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions, un premi que, durant l’adolescència, admirava amb respecte i em feia pensar que algun dia, si tot anava bé, hauria treballat prou per poder enviar-hi un llibre. Finalment ho vaig fer, sota un pseudònim que em va sortir del cor: «Alzina». Sempre el retorn als orígens.

El pèndol l’he anat escrivint al llarg dels últims anys, especialment el 2015, el 2019 i el 2020, si bé crec que l’escriptura és un procés constant que mai s’atura. Un mes i mig després de saber que havia guanyat el Rodoreda i que el proper febrer sortirà publicat a Edicions Proa el meu primer llibre de contes, encara em costa de creure. Em sento afortunada i agraïda. El millor que m’ha passat, juntament amb el premi, és sens dubte haver pogut compartir la notícia amb les persones que estimo. Em fa profundament feliç que tinguin tantes ganes de llegir el llibre com jo de celebrar-ho amb ells. Aviat ho farem possible.