Valldaura Labs

Aigua i terra.

Natura i Tecnologia.

El dia 12 de febrer vam acompanyar a 42 alumnes d’ESO i Batxillerat a Valldaura Labs. Un espai de 135 hectàrees, plena de pins i roures, que pertany a l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), i que està ubicat al bell mig del Parc Natural de Collserola. Hi ha registres de què aquesta zona estava habitada per monjos cistercencs des de l’any 1150 i, actualment, molts estudiants i investigadors de nacionalitats diferents viuen i treballen en comunitat, gestionant el bosc, produint aliments i desenvolupant prototips a escala 1:1.

«El nostre objectiu a Valldaura és desenvolupar un projecte per a futures Biociutats basat en una “bioeconomia” circular. Aprofitem els recursos locals per produir energia, aliments i qualsevol tipus d’estructures de fusta. Investiguem nous materials i sistemes tecnològics.»
Per arribar al taller, hem seguit un exigent recorregut de senderisme des del Parc del Laberint d’Horta. Caminant muntanya amunt durant una hora, en un dia molt ennuvolat i per moments amb una pluja fina, hem pogut veure en alguns clars la ciutat de Barcelona i el mar des d’un entorn natural privilegiat.

El propòsit de visitar Valldaura Labs ha estat veure en funcionament una impressora 3D de terra i l’habitatge anomenat Casa Tova, un prototip guardonat i amb un reconeixement internacional. Un sistema de construcció ancestral i modern, que ens ha interessat per a les assignatures optatives de Dibuix Tècnic, Impressió 2D3D i Tecnologia. La primera part de la visita ha estat una explicació del màster d’Impressió en 3D i de les tasques que fan: estudis d’investigació, els projectes basats en la filosofia de sostenibilitat i fusionant la Intel·ligència Artificial i les aplicacions làser… Durant els mesos de gener a març treballen en aquest espai privilegiat i després desmunten la impressora per executar encàrrecs a Tanzània, Madagascar i Australia.

Ara per ara, aquesta màquina construïda a Itàlia, pot construir cases de 8 metres de llargada per 4 d’alçada, i triga dos mesos per aixecar una paret. Precisament aquest dia hem vist com la impressora anava erigint una d’un nou prototip: mentre injectava la terra recollida del mateix lloc (després de passar per un sedàs i dotant-la d’una pastositat adequada), seguia un traçat ondulant i mil·limètric, avançant lentament, reposant de manera ferma i assecant-se en funció de les condicions ambientals. Després de la xerrada, ens han convidat a donar un volta per les instal·lacions, on s’ha pogut compartir impressions i s’han establert converses amb el personal que estava treballant.
Per acabar, tornem pel mateix camí. Però tanquem aquesta notícia compartint amb vosaltres més informació: us animem a veure el capítol Ciutat Intel·ligent del programa No pot ser!!! que trobareu a la plataforma de 3CAT.

Aprenentatge i futur.

Casa i dret.