Poesia per a atrevits
Poesia per a atrevits
Escriure un sonet a primer d’ESO? Sembla un repte difícil, només apte per a atrevits, però els alumnes de primer han volgut córrer el risc i han escrit un sonet que parla d’ells, de com són i com pensen, de com creuen que els veuen i què els depara l’avenir. Han après que tot necessita el seu procés, que els bons resultats s’obtenen a foc lent, sense presses: «fent i desfent, aprèn l’aprenent». Vam començar a parlar de textos descriptius centrats en la descripció de les persones, la lectura de l’Obèlix i l’Astèrix ens hi va ajudar i vam esmolar l’eina per començar a escriure el primer esbós del nostre autoretrat: característiques físiques i psíquiques, aficions i desitjos de futur. Un cop fet, corregit i refet, ens vam endinsar en la poesia i les seves característiques: recompte sil·làbic, figures retòriques (metonímia, personificació, metàfora…) a través de la lectura de la lectura de diverses poesies. Aleshores vam centrar la nostra atenció en el sonet de Narcís Comadira, «Jo». I fent un joc d’imitació vam començar a transformar l’autoretrat en un sonet. Teníem tots els ingredients: la matèria primera (autoretrat), la pauta amb les característiques del sonet (rima consonant, versos decasíl·labs), la il·lusió del repte i la rúbrica per no oblidar cap dels ingredients. Sonet escrit. I acompanyament amb una autoretrat fet de traços des d’Educació Visual i Plàstica. Faltava, però, la prova final, la declamació davant del públic: aprendre’s de memòria el sonet i recitar-lo —retenint els nervis— seguint la rúbrica d’avaluació. I com a colofó: recollida de tot el material amb l’aplicació Thinkling: imatge, lletra i so.
Aquests són alguns dels sonets escrits. Enhorabona a tots i totes pel vostre esforç!
| Com sóc
esportista nat i barceloní coll no massa llarg ni gruixut que per mirar baix ho tinc ben fotut tinc la cara llarga i nas poc fi
tocapilotes bastant alegre ser desordenat em posa negre rialler però a vegades tímid Un pèl gandul però bastant polit
jugador de basquet com el germà aficions cúbiques i colors creador de jocs el dia de demà
molta roba còmode i d’esport samarretes de basquet amb colors pantaló de xandall ben llarg i fort .
Arnau Prat 1r D |
Ayami em dic
Ulls color negre, foscos com la nit. Celles poblades com uns fils de llana. Pell morena com una hawaiana. Nas bufó, petit i arrodonit.
Alguns em diuen que sóc creativa. Sóc callada i també educada. Alguns em diuen que sóc positiva . Sóc de vegades una mica pesada.
Pel món m’agradaria viatjar. Plats molt senzills m’agrada cuinar. I també m’agrada molt dibuixar.
Aya em diuen com a sobrenom, fruites i lletres vol dir el meu nom, sota la muntanya el meu cognom.
Ayami Yamashita 1r D |
| SÓC AIXÍ
Un noi primet amb la cara ovalada, d’alçada mitjana, cabell rebel, de color castany, com mar arrissada, càlida mirada, dos ulls de mel.
Faig aparença de rostre content, humil, bon company i poc esverat, amb els qui m’envolten, madur i atent, de la vida sóc un afortunat.
M’agrada viatjar, anar a un hotel, al poble fer bondat, gaudir del dia, i a la nit mirar els estels del cel.
Matèries de ciències preferiria, per menjar, canelons amb beixamel, i per somiar, la màgia i la poesia.
David Víctor Juanas 1r D
|
SÓC JO
Sóc el dels cabells castanys, sóc aquell, el noi dels ulls marrons i cara fina. Mitja estatura i prim com un branquell. Amb coll ample i boca de gavina.
Sóc bastant alegre, res d’avorrit. En mals moments una mica sensible. Potser no em diríeu responsable, però igualment us estaria agraït.
El bàsquet m’entabana més que res, l’espai és el que em dona interès, i la història el que m’entreté.
El poema potser no se’m dona bé, el vers i la rima no em convé, però escolteu companys, ja m’està bé.
Miquel Ropero 1r C
|
| Sonet model
Jo
Sóc mascle i gironí. Mitja estatura. Cabell castany, ullets de marrec trist. Romàntic una mica, cosa dura en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.
Mozart més que cap altre m’entabana, i, en versos catalans, Josep Carner. Crec en l’amor, la taula quan tinc gana, els plaers de la carn, que em moriré.
I si a estones em vaga de fer versos i confegeixo quatre mots dispersos, no ho faig pensant en un darrer sentit,
que no vull fer carrera de poeta. Lletraferit de la A a la Z en llengua fosca i en país petit! Narcís Comadira |
Un petit tros de mi
Sóc guapo, molt gran, fort i ben parit sóc preadolescent, em surten grans sóc un paio que no em cuido les mans sóc un nen encara, jo sóc petit.
Sempre m’han dit que sóc espavilat m’han dit que sóc bastant intel·ligent jo m’estimo molt la meva gent I també sóc un petit molt trempat.
Són simples les meves aficions: videojocs, pelis, escoltar cançons, sí, creu-t’ho, fer els deures i estudiar,
parlar amb el facetime i jugar a bàsquet. La meva vida és tot aquest paquet i res més, això s’havia d’acabar.
Sergi Saavedra Bargalló 1r C
|
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!