Des de fa pocs anys sabem que aproximadament el 1% dels humans són immunes a la primoinfecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Poc a poc s’ha pogut esbrinar el motiu d’aquesta resistència natural. Aquestes persones presenten una mutació homozigota que anul·la l’expressió d’un gen. Aquest gen codifica una proteïna transportadora situada en la membrana plasmàtica dels limfòcits T CD4 (helper o col·laboradors). No es coneix amb precisió la funció d’aquesta proteïna, però sí se sap que constitueix el receptor on s’uneix el VIH, és a dir, actua com la porta d’entrada del virus a les cèl·lules que infecta, precisament els limfòcits T CD4. Un cop el virus ha infectat aquestes cèl·lules els causa la mort. Això provoca un greu trastorn immunitari, donat que aquests limfòcits coordinen tota la resposta immunitària específica.

celula-alzina-aluzina

Recentment, alguns pacients infectats pel VIH s’han guarit després de estar sotmesos a un alotrasplantament de moll d’ós no emparentat (provinent d’un donant no familiar). En tots els casos el donant era precisament una d’aquestes rares persones immunes al virus. Es tractava de pacients malalts de leucèmia aguda i que requerien un trasplantament com a únic mètode per a guarir-se. El trasplantament de moll d’ós consisteix en destruir el moll d’ós malalt d’un pacient amb leucèmia o d’altres malalties oncohematològiques mitjançant una combinació de quimioteràpia a dosis molt elevades i radioteràpia del cos sencer per empeltar posteriorment moll d’ós sa d’un donant. Normalment es prefereix que el donant es tracti d’un germà HLA compatible amb el pacient, però quan no existeix un germà compatible s’usen cèl·lules mare hematopoiètiques procedents d’un donant no emparentat o d’un cordó umbilical HLA idèntics. Aquest procediment és molt agressiu, i només un 50% dels pacients hi sobreviuen. La sorpresa va estar que quan el donant era immune al virus de la SIDA el receptor quedava lliure de la presència del virus en la sang (si es que sobrevivia). Sembla ser que la quimiorradioteràpia destrueix tots els limfòcits T CD4 del receptor que constitueixen el reservori del virus. D’altra banda, les noves cèl·lules CD4 que provenen de les cèl·lules mare del receptor no es poden infectar del virus que queda a la sang del pacient, donat que precisament són immunes a la entrada del virus.

Aquesta troballa científica constitueix un motiu d’esperança en la lluita contra la SIDA. Per una banda, sempre que un pacient amb aquesta infecció i a més una leucèmia aguda s’ha de trasplantar, és millor fer-ho amb un donant immune per mirar de matar dos ocells d’un tret. Per aquest motiu, tots els cordons umbilicals de la Fundació Carreres s’analitzaran genèticament per detectar aquells que són immunes a la infecció. D’altra banda la descoberta d’aquest mecanisme pot conduir a l’assaig de fàrmacs que bloquegin la porta d’entrada del virus en els ésser humans.

Marc Altés, 1r de Batxillerat

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.