SENSACIONS A BATXILLERAT

Si ens preguntessin quins són els sentiments que tenim quan pensem en l’institut en aquestes alçades de curs, probablement les primeres sensacions que ens vindrien al cap per molts, no serien les més positives: estrès, cansament, rutina, pressió. Estrès per treure el millor de tu durant el curs, cansament de tenir un examen rere examen, rutina en les accions del dia a dia, pressió per les notes i selectivitat…

Si em situo a la primària, cada cop més llunyana, recordo amb estima una època amb força temps lliure. Van ser uns anys feliços, alegres i sense gaires preocupacions. Un cop vaig començar secundària no vaig notar gaire diferència entre el curs anterior i primer de l’ESO però a poc a poc tot es va anar complicant més: hi havia dies en què pensava que hi havia massa feina i un munt d’exàmens difícils, quan en veritat, tot acabava de començar.

Després de cinc anys, finalment em trobo en aquesta última etapa d’institut, segon de batxillerat. En aquest curs, ja sigui per l’horitzó de la selectivitat o per les notes, la pressió i l’estrès han anat ocupant el nostre dia a dia i es noten en l’ambient, especialment durant les èpoques d’exàmens.

L’esforç té recompensa però és ben cert també que molts cops la nota no és l’esperada per un motiu o per un altre i aquest fet pot donar lloc a la frustració. Malgrat això, hem d’intentar no desanimar-nos i sobretot saber en què ens equivoquem i si hauríem de canviar algun hàbit d’estudi.

Dit així, semblaria que el batxillerat fos una etapa plens de coses dolentes però no ho és pas. No és un curs gaire tranquil, és cert, però si miro una mica més enllà dels estudis el pas per l’institut m’ha permès conèixer moltes persones. He conegut els qui ara considero els meus amics, amb els quals he passat moltíssims bons moments i que han estat una part molt important per mi.

El batxillerat ha suposat alhora un creixement tant a nivell de coneixement com a nivell personal. A part, també hi ha la il·lusió, i també la inevitable incertesa, de començar la universitat, encetar una nova etapa i estudiar allò que realment vols.

Quan deixi el batxillerat recordaré de l’etapa d’institut els bons moments, així com moltes anècdotes i experiències amb molt d’efecte. També m’enduré a la memòria el tracte dels professors cap a nosaltres i els coneixements que ens han sabut transmetre.

Sara Puig, 2n Batxillerat

Leave a Reply

Your email address will not be published.