Mats Letén

Finn Herman

“Què passa cocodrilet? Vols venir a passejar? El carrer és un lloc molt perillós…”

Quan una dona porta a passejar a la seva mascota, un cocodril, creu que el carrer és un lloc molt perillós per ell. Es van trobant animals perillosos que el cocodril es va cruspint, sense que la dona se n’adoni. Al final es menja diversos animals, un nen, un home i fins i tot un elefant! I la dona segueix ignorant la situació i l’acaba premiant amb un sopar suculent!

Si canviem la paraula cocodril per fill, i enlloc de menjar-se animals, simplement el fill va fent trapelleries, ja tenim el problema de la mala educació.

Quan creus que el teu fill no és responsable de res del que fa, que la culpa sempre és dels altres o que el món està ple de perills, i no te’n adones de que tu ets el perill més gran, perquè estàs permeten que el teu fill se surti amb la seva, com esperen que després els professors ho arreglem?

Anna Lamarca, professora de Ciències Naturals

George R.R. Martin

Song of ice and fire (A game of thrones)

Vaig començar a llegir el llibre a principis d’any havent vist totes les temporades televisives de Joc de Trons. Em vaig decidir per aquest llibre quan vaig acabar la trilogia del Segle (“La caiguda dels gegants”, “L’hivern del món” i “El llindar de l’eternitat” ) que és una fantàstica novel·la històrica que abraça tot el segle XX i que recomano a tothom; per canviar d’estil em vaig inclinar per aquesta novel·la fantàstica. El vaig llegir en anglès però he d’advertir que el llenguatge és difícil i pot cansar una mica.

Bàsicament és la història del reialme de Westeros, d’altres territoris d’ultramar (Essos) y un territori màgic situat al nord i aïllat de Westeros per un mur gegant de gel. Més enllà del mur viuen homes i dones en una societat de tipus igualitari (Wildings) i uns temibles éssers sobrenaturals (Others). Un exèrcit format per delinqüents anomenat Nigtht’s Watch és l’encarregat d’evitar que Wildings i Others puguin entrar en Westeros. Crida l’atenció que les estacions són de durada variable i ara s’aproxima un hivern que pot durar centenars d’anys (Winter is coming)

El llibre comença amb la mort de la ma dreta del rei de Westeros i seguidament del propi rei Robert Baratheon i narra la lluita sanguinària de poder per aconseguir el tron de ferro. Els personatges més importants són els membres de les famílies Stark i Lannister. Tenint en compte que el paradigma per mantenir els Set Regnes units és la por (‘Fear cuts deeper than swords’) ja us podeu imaginar com de ràpid desapareixen el personatges.

Cada capítol està narrat subjectivament per un personatge i això fa que tinguin una personalitat molt acusada. En aquest primer llibre apareixen una quinzena de personatges principals y una gran quantitat de personatges secundaris. I ha uns pocs que poden ser d’entranyables i molts altres odiosos. Molts secundaris passen a ser principals (fins i tot els morts tenen molt protagonisme), alguns dels mes criminals arriben a redimir-se en un altre capítol i contínuament van apareixent de nous. El llibre fa constants retrospectives parlant dels reis anteriors, de l’última guerra, de successos que s’intueix tindran molta importància en el futur, de personatges fantàstics i dels déus vells i dels nous. El tractament de la religió és molt interessant.

Els meus personatges favorits són Arya Stark (una noia bastant salvatge que va fent una llista de personatges per assassinar), Jon Snow (jove turmentat per fet de ser bastard), Tyrion Lannister (el nan deforme amant del coneixement, del vi i d’altres plaers) y Daenerys Targaryen (la filla a l’exili de l’últim rei).

Resumint recomano totalment la lectura del llibre (si pot ser en anglès) i si us canseu sempre podeu passar a veure la sèrie en la TV.

Josep Lluis Coscolla, professor de Química

Noah Gordon

El metge

Un llibre que em va agradar molt és El metge, de Noah Gordon. Parlo de memòria perquè fa temps que el vaig llegir però em encantar. Narra la història d’un jove apassionat per curar altres persones.

El relat comença a Anglaterra a on el jove Cole (així es diu el protagonista) descobreix en sí mateix un do per saber l’estat de salut d’altres persones. Diverses circumstàncies el porten a interessar-se per la medicina i viatjar a Pèrsia en busca dels millors coneixements mèdics. Tot el periple va acompanyat de dificultats que aconsegueix superar fins a arribar al seu destí i d’un gran esforç per a assolir el saber científic de la època.

L’escriptor té una especial habilitat en fer imaginar i sentir. El relat enganxa. Recomano aquesta novel·la.

Javier García- Bermejo, professor d’Educació física

Juan Gervas

La expropiación de la salud

Os recomiendo el libro del doctor Juan Gervas La expropiación de la salud.

Es una reflexión sobre la sanidad, desde el diagnóstico de las enfermedades a su tratamiento, el cuidado en la vejez y el tratamiento médico de la muerte.

Muy interesante; aporta muchos datos, estadísticas y casos concretos por él vividos. ¡Y está a vuestra disposición en las bibliotecas!

Adelaida Bazán, professora de Llengua castellana

Desmond Morris

El mono desnudo

Hace ya algún tiempo llegó por casualidad a mis manos un libro titulado El mono desnudo. El título me llamó la atención, lo empecé a ojear, a leer quedando enseguida “atrapado” por el tema que trataba:

Escrito por el zoólogo Desmond Morris, es un libro que explora diferentes facetas del ser humano descubriéndonos cómo la evolución y nuestro pasado más primitivo todavía tienen presencia en nuestros comportamientos como el sexo, la búsqueda de pareja, las relaciones personales o la crianza de los hijos.

Libro apasionante para conocer y entender el comportamiento humano desde nuestro origen como mono desnudo hasta la actualidad.

Víctor Sánchez, professor d’Educació física

Ian Stewart

17 ecuaciones que cambiaron el mundo

En el libro 17 ecuaciones que cambiaron el mundo Ian Stewart, destacado matemático y gran divulgador, nos habla de 17 ecuaciones imprescindibles para que nuestra civilización haya llegado a ser lo que es hoy en día.

Uno de los capítulos está dedicado al Teorema de Pitágoras, que estudiamos en la ESO, y que aparece en la portada. En el libro aparece algún resultado matemático más (logaritmos, derivadas, números complejos) y también las ecuaciones que expresan leyes de la naturaleza y que permiten que tengamos TV, ordenadores, GPS, láser, internet, teléfonos móviles…

El autor explica con sencillez la importancia y consecuencias de cada una de las 17 ecuaciones seleccionadas construyendo un texto ameno y muy interesante. Lo recomiendo para todos los públicos.

Antonio Torrecillas, professor de Matemàtiques

Luis Sepúlveda

Historia de una gaviota y del gato que la enseñó a volar

De totes les lectures que vaig fer durant la meva etapa a l’ESO hi ha una que recordo amb especial estima. Es tracta de Historia de una gaviota y del gato que la enseñó a volar, de Luis Sepúlveda. No sé si encara és lectura obligada a primer, però si no ho és aprofito per recomenar-la a tothom qui estigui passant per un moment complicat. És una lectura ràpida i no gaire dificultosa, on un gat anomenat Zorba demostrarà que tot és possible. Si regales aquest llibre, regales esperança, amor i il.lusió.

Dani Mota, alumne de 1r de Batxillerat

David Le Breton

Desaparecer de sí

Desaparecer de sí: eso es lo que algunos quisiéramos hacer y no podemos o no sabemos. En el escenario del mundo la inercia de las múltiples interrelaciones sociales nos absorben hacia un estilo de vida (social) que tarde o temprano nos colapsa. De ahí la reflexión que lleva a cabo el ensayista David Le Breton cuando hace referencia respecto a esa figura que él define como “desaparecer de sí”.

En este estudio sociológico y por extensión antropológico, desmenuza con todo lujo de detalles todas aquellas actuaciones y comportamientos individuales y miméticos que nos bloquean y nos impiden seguir creciendo hasta reconocer lo que sería deseable como condición de posibilidad para borrarlo todo y renacer, sin ruido ni mixtificación, tan sólo desapareciendo de sí, que no es ningún coqueteo con el suicidio, sino con la voluntad de ser consciente de deconstruirse en dirección contraría al uso mundano, esquizofrénico por otra parte.

Sin duda, todo ello conlleva la dificultad de ser uno mismo y el gozo de vivir constituye una meta muy ardua. En el libro, Le Breton desnuda la hipocresía del quehacer cotidiano de las gentes que creen vivir una vida llena de sentido, ya que para él la impostura de los seres no cesa nunca y siempre estamos tratando de desarrollar habilidades sociales para aparentar lo dueños que somos de nosotros mismos. En realidad es la sociedad la que nos empuja a esa renovación constante (véase, tener correo electrónico, estar en facebook, twitter, whatsapp u otras modalidades de “habilidades sociales” y otras formas de estar conectado). Le Breton, para apoyar sus tesis, echa mano de varios literatos de altura (Walser, Pessoa y otros) para recorrer varias formas de desaparecer y deshacerse de la identidad antigua, deseo de desconectar, hacerse invisible, ausentarse del ritmo vertiginoso del mundo, y “borrar el rastro”, subraya él. En definitiva, “ir por libre” como nos gustaría a algunos.

M.Mar Calero, membre del PAS

Stefan Zweig

El mundo de ayer. Memorias de un europeo

Un intelectual sensible y refinado como Stefan Zweig (1881-1942) nos describe cómo el paisaje de su infancia y de su juventud, la Viena de principios de siglo, hervidero de una actividad cultural y científica extraordinaria, desaparece por completo ante el empuje destructor de la guerra, el auge de los nacionalismos y la llegada final del nazismo. Por extensión, la Europa del sueño humanista ilustrado se desvanece y en su derrumbamiento arrastra lo mejor del hombre. Zweig, desterrado física y espiritualmente de su mundo (el de la Austria ocupada y también el del arte y la cultura) evoca con profunda melancolía ese “mundo de ayer” probablemente sin retorno. Secuestrado por su tiempo, Zweig vivió la angustia de este exilio hasta que resignado y en legítima defensa decidió suicidarse. Este libro es una autobiografía pero también un crudísimo retrato de la siempre amenazadora caída del hombre en la barbarie, legado para que sus lectores nos vacunemos contra la irracionalidad de ciertas ideas que aparecen de forma cíclica en la historia, como vemos tristemente en la Europa de nuestros días.

Javier Hernández, professor de Filosofia