Malala, Premi Nobel de la Pau

Coincidint amb el lliurament del Premi Nobel de la Pau a Malala Yousafzai els alumnes de primer d’ESO hem volgut conèixer la seva persona i les circumstàncies que la van marcar des dels quinze anys. Mentre uns companys han penjat als passadissos algunes de les seves frases més famoses, la classe de primer D ha decidit publicar el present article a la nostra revista per tal que tots pugueu conèixer aquesta noia extraordinària.

Qui és Malala, què li va passar?

Malala va néixer al Pakistán el 12 de juliol de 1997 a la vall de Swat, és filla d’en Toorpekai i Ziauddin Yousafzai i té dos germans petits. La Malala és coneguda per ser una noia activista a favor dels drets civils, especialment els drets de les dones.

El 9 d’Octubre del 2012, amb només 15 anys, quan la Malala tornava de l’escola en un vell camió que feia de transport escolar,  dos talibans ben armats i amb l’objectiu de matar la Malala, van disparar-li amb un fusell a la part esquerra del front, per la qual cosa va haver de ser intervinguda quirúrgicament. Com que va ser molt mal ferida la van enviar urgentment a l’hospital Reina Isabel de Birmingham, al Regne Unit.

Va rebre un tret al cap només pel fet d’anar a l’escola. Els talibans volen prohibir l’educació a totes les nenes. En el seu païs hi ha una llei que diu que les nenes no poden anar a l’escola ni estudiar, que les dones només poden fer les feines de la casa. 
Els talibans, quan la van disparar, van pensar que així callaria per sempre, i que això serviria d’exemple per la resta de dones, però es van equivocar.
Li van disparar perquè va escriure en un blog sobre els fets sagnants en mans dels talibans mentre ella demanava igualtat de drets i d’educació entre dones i homes.

La seva recuperació va ser molt lenta. Ho va passar molt malament, però gracies a això va perdre la por, la debilitat i la desesperança. I va recuperar la força, el poder i el coratge. I com ella va dir “Thank you to the children whose innocent words encouraged me”.

Desprès d’haver-la intervingut quirúrgicament i d’haver-li implantat una placa de titani i un dispositiu auditiu, li van donar l’alta mèdica el dia 4 de gener del 2013 i a partir d’aquell moment va continuar amb els seus estudis a una escola secundària a Anglaterra.

El discurs de Malala a l’ONU

El 12 de juliol del 2013, quan la Malala feia 16 anys, va intervenir amb un discurs a la ONU en el qual agraïa a totes les persones el suport que li van donar i en el qual va explicar que totes les persones tenen el mateix dret a aprendre encara que siguin de diferents religions o diferents races. El discurs tractava dels drets dels infants i dels adults, especialment les dones i nenes, a tenir educació, i va dir una frase en anglès que va commocionar molta gent ”one child, one pencil, one book and one teacher, can change the world. The education first”. Defensava que l’estudi era l’arma més poderosa que tenim els humans i aquest dret no se li pot negar a ningú.

En una de les moltes frases sàvies que va dir, afirmava: “Malala day is not my day. Today is the day of every woman, every boy and every girl who have raised their voice for their rights.“

No ens oblidem del dia més important per a la Malala. Dos anys després del discurs les Nacions Unides, el dia 10 d’octubre del 2014, va rebre el Premi Nobel de la Pau. Ha sigut la persona més jove en guanyar aquest premi.

Malala diu que ella quan sigui gran anirà un altre cop a Pakistan, potser preparada del tot per a fer carrera política i un cop allà tornarà a defensar el dret de les nenes d’anar a l’escola.

Comentaris de la classe

El seu discurs ens va agradar molt, perquè també volem que a tot al món hi hagi igualtat entre homes i dones. Per a ella, el dia del seu aniversari és el dia de cada dona. Defensa les escoles i els nens i nenes.

Hi ha moltes frases que ens van agradar. Una d’elles: “we realise the importance of light when we see darkness”. Aquesta frase ens fa pensar que no podem malbaratar el que tenim. Té molta raó perquè moltes vegades no veiem la sort que tenim de tenir una cosa fins que no la perdem. Un exemple clar és el fet de tenir escola i professors des de petits com un bé públic de primera importància.

Malala va ser molt valenta en presentar-se davant l’ONU. I el que sorprèn més és el que va dir sobre el talibà que va disparar contra ella: “I do not even hate the Talib who shot me. Even if there is a gun in my hand and he stands in front of me. I would not shoot him.”.

També voldríem destacar el que pensa sobre els talibans que no volen que les dones estudiïn. Ella en el seu discurs va dir: “The extremists are afraid of books and pens. The power of education frightens them. They are afraid of women”. En finalitzar el seu discurs va dir unes paraules que ens van impressionar i, que per nosaltres són una gran veritat. “One child, one teacher, one pen and one book can change the world”. És una injustícia que les nenes no tinguin els mateixos drets que els nens només perquè son nenes. I ens sorprèn com una nena de 16 anys va ser tan valenta i va escriure un discurs tan meravellós.

En aquest discurs, ella diu que el seu propòsit és aconseguir educació per a tothom i també vol aconseguir els drets de totes les dones i les nenes d’arreu del món.

Ella pensa que l’arma més poderosa que hi ha és tenir educació i cultura. Per això avisa a tots els nois i noies que aprofitin al màxim el fet d’anar a l’escola perquè hi ha persones que també hi voldrien anar però no tenen aquest dret.

La Malala, desprès de tot el que li ha passat, ha estat molt valenta per la seva part. Ella el que només volia era tenir un lloc per aprendre. Però els talibans van prohibir anar a l’escola les nenes. Des d’aquell moment, ella ha estat una víctima. Encara que els talibans li van disparar al cap, ella només negociaria amb ells, no els mataria. Ella ens vol transmetre que poder anar a l’escola, encara que no ens agradi, és un privilegi per als nens i les nenes de tot el món. Per a ella no existeix el dia de la Malala, sinó que existeix el dia de la dona, de totes les nenes que han lluitat pels seus drets de poder aconseguir el que elles volen. Els talibans tenen por de l’educació. Per això neguen a les nenes el dret de poder anar a les escoles i per això destrueixen escoles. L’ educació és l’únic futur per als nens i nenes del món.

                        Alumnat de 1r D.