L’ESO des del Batxillerat

De vegades, amb el pas del temps, oblidem què és ser jove. I si una cosa hem de tenir sempre present és que la nostra experiència ens ha de servir a nosaltres mateixos i a les generacions que venen darrere per tenir diverses perspectives on aferrar-se i intentar enfocar el futur d’una manera més tranquil·la. Per això escric aquestes línies amb la intenció de tornar enrere i fer balanç del que ha estat per mi l’ESO, explicant com es veu un cop l’has acabat, fent-ho des del punt en què et trobes a uns mesos de deixar l’institut.

Jo no vaig ser l’excepció a tots aquells alumnes que entren a l’institut els primers dies de 1r d’ESO amb la panxa remoguda o les cames tremoloses. El canvi sempre impressiona, però com es comprova cada curs, després d’unes tres setmanes ja has fet d’aquest lloc un indret agradable. Ara bé, un cop es deixa l’estiu al fons de la memòria i s’entra en la matèria –ja no parlo només del primer curs– és important de focalitzar l’atenció en l’esforç i la continuïtat. És ben cert que no tothom té les mateixes capacitats, però crec realment que els cursos d’ESO són assequibles per a gairebé tothom; si bé no de la mateixa manera, treballant en grups més reduïts. I no només són cursos assequibles sinó també molt importants. Molt importants per als que voleu estudiar batxillerat després, molt importants per als que voleu seguir una altra branca de formació i molt importants per als que decidiu, un cop acabeu 4t, dedicar-vos a una altra cosa. Sé que molt sovint us feu la pregunta: «per què he d’estudiar això si no ho faré servir per res?» És ben freqüent, però no us ha de servir per trobar la desmotivació. És necessari saber on és el Tròpic de Càncer encara que no acabeu sent geògrafs o meteoròlegs; és necessari saber com sona un la encara que no acabeu sent músics; i és necessari saber la fórmula de l’equació de segon grau per més que us repetiu que no estudiareu matemàtiques, ja que és una manera més d’exercitar la memòria i de deixar que la lògica matemàtica us filtri una mica el cervell. I el mateix és aplicable a la resta de matèries.

Amb tot això vull dir que si l’ESO és obligatòria no és en va. Res no és mesquí. Aprofiteu l’oportunitat que us lliuren aquests anys per créixer bé i fer-vos més persona, que cada cop en manquen més. Els continguts de les assignatures en aquests quatre cursos us resultaran de vegades més amens, d’altres més feixucs, però són la base, el fonament indispensable que necessiteu pel que ve després, sigui el que sigui. Sé que l’edat en què us trobeu pot ser sovint tempestuosa, que aquesta edat us insta a conèixer les novetats que us brinda créixer i experimentar amb un munt de coses que s’allunyen força de l’estudi quan es converteix en allò que intenteu evitar o deixar per més tard. Però insisteixo: és assolible i necessari. Hi haurà alumnes que acabaran 4t d’ESO i tindran la sensació d’haver-la aconseguit amb èxit sense massa esforç. Però la majoria heu de trobar la concentració i l’esforç per treure profit de tot el que es pot aprendre: acadèmicament i humanament. Deixeu-vos enriquir pel coneixement, aquest savi infinit. Ja tindreu l’oportunitat de triar el que voleu fer quan acabeu 4t, i fins i tot començar a triar assignatures al final de 3r.

Us dono un últim consell: feu el que feu, realitzeu-ho amb entusiasme, amb passió. Si més no, quan no hi ha més remei, feu-ho per millorar el que vindrà després, per ser menys ignorants, per saber una mica més.