Laia Fernández: El valor de l’esforç

Laia Fernández ha estat una de les millors alumnes que ha passat pel nostre institut. Al seu talent i bona disposició per aprendre sempre ha afegit esforç i esperit de superació. El resultat de la seva vida acadèmica entre nosaltres no ha pogut ser més brillant: matrícula d’honor. Més enllà de les qualificacions quedarà entre nosaltres la seva honradesa intel·lectual, la seva cortesia i humor i sobretot el seu exemple. La Laia va obtenir un lloc preeminent en els Premis extraordinaris de Batxillerat 2017. Des del record imborrable que ens va deixar li desitgem bona sort en tot allò que es proposi. Us deixem aquí a continuació el seu discurs amb motiu del lliurament d’aquest merescut guardó.

Bona tarda a tothom.

Ara és quan normalment començaria a dir que no m’ho esperava gens ni mica, però no vull caure en els tòpics sense necessitat. Reconec que ha estat una agradable sorpresa trobar-me al capdamunt de la llista, i en part he d’agrair-ho a la Fortuna. De tota manera, avui voldria centrar-me en la part del Premi que no va dependre de la sort, sinó en allò que fa a algú veritablement excel·lent: l’esforç i l’entorn. Per això, us convido a reflexionar amb mi sobre dos eslògans.

El primer, i més conegut, és Citius, altius, fortius. El lema dels Jocs Olímpics es tradueix, més o menys, com «Més ràpid, més alt, més fort» i és una inspiració per a atletes d’arreu del món. Però per a mi, no és només un ideal esportiu, ni una altra expressió de la llista a aprendre’s per les PAU de Llatí. Representa l’esperit de superació, de posar a prova els propis límits i esdevenir quelcom excel·lent a través del treball, com els atletes amb l’entrenament. No es tracta de competir o superar un altre, sinó que es fa per un mateix, per l’experiència i el guany personal. He trobat el Batxillerat dur des del punt de vista acadèmic, he perdut moltes hores de son en treballs i pràcticament no he fet vacances. Ha valgut la pena? Jo crec que sí. Volia demostrar-me que era capaç d’anar més enllà, no només d’aprovar sinó d’excel·lir-hi. Aquesta satisfacció, d’aconseguir un objectiu concret després d’invertir-hi esforços durant anys, és molt més plena i gratificant que la que em pogués donar qualsevol atzar.

El segon eslògan, en canvi, és «Excel·lència i cohesió social». «Excel·lència i cohesió social» va presidir la capçalera de la pàgina web del meu institut durant força temps, i és una frase molt representativa de la seva filosofia. L’Institut L’Alzina és un institut de barri que ha aconseguit uns excel·lents resultats acadèmics al llarg dels anys, tant en ciències com en lletres (que és el meu cas), i els promou activament. Tanmateix, considero que allò realment especial és que aquest focus no els ha fet perdre la dimensió humana de l’ensenyament. En tots els anys que hi porto m’han ensenyat moltíssim, de literatura i d’història i de filosofia; alhora, també he rebut un suport emocional de tota la comunitat educativa que és impagable. Els professors sempre m’han ajudat i m’han aconsellat, és clar, però és que els companys també m’han animat durant tot el trajecte, i fins i tot el personal d’administració i serveis i de l’AMPA ha estat un recolzament important. En aquest aspecte, L’Alzina ha estat una segona família, preocupant-se pel benestar de les persones que l’integren com la meva mare, els meus avis o els meus tiets ho fan per mi des de casa. Per això, sempre els estaré agraïda.

Abans d’acomiadar-me, un últim detall. No hauria arribat mai fins aquí sense tot el treball dur ni els ànims del meu entorn, és veritat, però tampoc sense el primer moment de fixar-me l’objectiu. Això ho he d’agrair a quelcom més abstracte encara: la literatura. He crescut llegint, i he tingut la sort de trobar-me grans noies entre les pàgines que eren valentes, decidides i treien bones notes. De petita eren les meves heroïnes, un model al qual aspirar, i en certa manera la seva influència continua sent aquí. O sigui que gràcies mama, gràcies tieta, per regalar-me un llibre cada Sant Jordi. I us animo a tots vosaltres, premiats i premiades, a continuar esforçant-vos i a continuar llegint.

Laia Fernández, ex alumna de L’Alzina