En el nostre dia a dia és possible que més d’una vegada hagiu sentit o mencionat quelcom al voltant dels Drone. Però què és un Drone? Per a què serveix? Fa uns anys el concepte de Drone (literalment, abellot) es restringia únicament a aquells aparells voladors, d’ús i provinença militar, els quals es caracteritzaven pel fet de poder autogestionar-se, és a dir, aparells aeris capaços de dur a terme reconeixements o exploracions de forma autònoma.

Ara bé, en els darrers dos anys, aquest concepte ha evolucionat. Quan sentiu, doncs, parlar d’un Drone, el més possible és que no s’estiguin referint a un aparell militar, sinó a una nova generació d’helicòpters (anomenats així col·loquialment). Tals aparells voladors es caracteritzen per tenir de quatre a dotze rotors que, tal i com serà mostrat a continuació, tenen una gran capacitat d’adaptació a l’àmbit professional i particular.

Drone-passadis-escalesálzina-aluzina

En aquesta imatge es poden obervar les escales del nostre institut amb una admirable perspectiva i profunditat

Centrem-nos primer en l’aparell. Agafem com a referència un drone de quatre rotors (quadricòpter) amb un vol extremadament simple. Els quatre rotors, posats com en els vèrtexs d’un quadrat, permeten que l’aparell es mantingui suspès a l’aire. Ara bé, si s’acceleren de forma independent els diferents rotors, l’aparell es desplaça en un pla bidimensional amb tota llibertat d’acció o rota sobre ell mateix. Si aquests són accelerats conjuntament l’aparell guanya o perd alçada. D’aquesta forma tan simple els drones tenen una llibertat increïble de moviment i alhora molta precisió. A mesura que augmenta el número de rotors es guanya potència i precisió de vol. Així doncs, degut a la seva simplicitat, els drones són molt fàcils de parar, transportar, muntar i desmuntar. També són relativament econòmics.

Aquests aparells poden estar programats amb un simple transmissor de ràdio, per un ús domèstic. Això permet a l’usuari operar amb plena llibertat i responsabilitat sobre l’aparell. D’altra banda, si entrem a la vessant professional, poden estar equipats amb sistemes de geoposicionament els quals converteixen el drone en un vehicle pràcticament autònom (d’aquí l’origen del nom). Tals sistemes són capaços de, mitjançant la triangulació per satèl·lit de l’aparell, situar-lo en un punt concret de l’espai aeri i mantenir-lo fix sense alterar les seves coordenades, amb una precisió mil·limètrica. També permeten a l’usuari programar tot un recorregut que el drone efectuarà de forma autònoma. I en la cúspide de la programació permeten al drone, en cas de pèrdua del senyal, retornar a la seva posició d’origen i aterrar autònomament.

drone-gimnàs-alzina-aluzina

Perspectiva aèria del nostre gimnàs

I ara us preguntareu: i a tota aquesta tecnologia avantguardista, quins usos li podem donar? Doncs bé, els usos ara mateix són increïblement amplis i estan creixent de forma exponencial.

Primer de tot, podríem destacar la vessant aeromodelista dels drones, cultivada per molta gent com a hobby. Ara bé, les vessants professionals són moltes. L’ús potser més freqüent és en la indústria del cinema, on avui en dia pràcticament tots els plans aeris són gravats des d’aquests aparells voladors. Clarament és comprensible que és molt més econòmic llogar un drone que no pas un helicòpter sencer. Ara bé, estem parlant d’aparells de dotze rotors capaços de suportar el pes d’una càmera de cinema i el seu corresponent estabilitzador satel·litzat, operats a distància per dues persones (una a la càmera i l’altra com a pilot), els quals són monitoritzats a temps real. Amb aquesta combinació d’un drone més una càmera de vídeo les possibilitats d’ús es multipliquen, des del periodisme urbà fins al reconeixement de zones àrides d’aquest planeta. Per citar un projecte recent, a l’Amazones, un equip de biòlegs i enginyers aeris s’han posat a treballar conjuntament per desenvolupar uns aparells capaços de efectuar vols de reconeixement sobre la selva. Aquests científics tenen l’objectiu de fer recompte d’espècies, vigilar la caça il·legal i fins i tot controlar la massa forestal. També es podria citar l’exemple d’un equip anglès el qual, davant la manca d’infraestructures de comunicació i transport de productes en diferents regions desèrtiques, proposa establir una xarxa de vols autònoms per permetre l’accessibilitat de productes de caràcter sanitari amb aquests aparells.

drone-passadis-central-alzina-aluzina

Aquí podem veure com el drone sobrevola el passadís central que uneix els dos edificis escolars

Dins del món de la indústria aerotransportada parlaríem també, avançant-se a empreses Google o Amazon (les quals també estan desenvolupant el seu projecte), de l’empresa alemanya DHL, la qual va posar en funcionament la primera via de transport aèria autònoma. Aquest servei utilitza un quadricòpter amb capacitat de transportar un petit paquet des del sud d’Alemanya fins una petita illa situada a dotze quilòmetres de la costa, habitada per dues mil persones. L’única via d’accés a aquesta illa és mitjançant un ferri d’estrictes i poc freqüents horaris. Aquest drone pemet, doncs, transportar material mèdic o quelcom semblant, amb certa urgència, quan es impossible fer-ho per mar.

També hi ha projectes d’exploració volcànica. Degut a la impossibilitat d’aproximació d’equips humans a causa de la gran quantitat de tòxics present, s’envien aquests aparells perquè dipositin sensors o fins i tot petits robots teledirigits.

Ara farà no massa, ha sortit a la llum quelcom anomenat “The drone orchestra”. Aquests sorprenent nom és, per molt inversemblant que resulti, el d’una orquestra musical, la qual combina efectes escènics de tota una processó de drones personalitzats que interactuen amb el públic al ritme de la música.

Un altre sector que està començant a interessar-se per aquests aparells ús la industria de la construcció, S’ha aconseguit coordinar tot un exèrcit de drones perquè realitzin construccions de forma coordinada i autònoma. Evidentment de moment parlem de construccions geomètriques, no més grans de dos metres d’alçada.

drone-pistes-alzina-aluzina

Pla general aeri de les dues pistes, situades als terrats del nostre institut.

Ara bé, no tot son flors i violes amb quest aparell ja que, fins no fa massa, hi havia tot de llacunes legals en aquest camp i van haver de passar diversos incidents perquè dràsticament fossin reprimits. Aquests aparells, tot i que puguin resultar molt segurs, en cas que entrin en pèrdua poden caure i causar molt danys, ja que les seves hèlices, en ser petites giren a grans velocitats. Actualment és necessària una llicència de vol per poder efectuar vols en espais públics.

Per concloure aquest article, voldria que paressiu atenció al  seguit de gravacions aèries de les infraestructures del nostre institut que vaig fer recentment amb la finalitat de poder oferir-vos una nova perspectiva del nostre centre, una sort d’annex gràfic d’aquest article on s’exposen els confins aeris de L’Alzina.

A la fotografia de portada es pot observar un model de drone, de quatre hèlices amb els seus corresponents protectors, equipat amb una càmera a la part inferior. Les altres imatges mostren diferents llocs coneguts per a tots però possiblement mai observats des d’aquí.

drone-muntanya-guinardo-alzina-aluzina

Aquí es veu tot l’horitzó d’edificis que envolten L’Alzina i al fons a l’esquerra s’observa la muntanya del parc del Guinardó

 Marcel Marín, 2n de Batxillerat

Leave a Reply

Your email address will not be published.