Irresistible. ¿Quién nos ha convertido en yonquis tecnológicos? Adam Alter. Ed. Paidós.

“El problema no es que la gente no tenga fuerza de voluntad, sino que al otro lado de pantalla hay mil personas cuyo trabajo es desbaratar tu capacidad de autorregulación”.

Aquesta citació de la pròpia obra pot resumir la clau de la lectura que us presento. La meva ressenya d’aquest llibre se suma a les ja publicades anteriorment en aquesta revista[1] i té com a centre temàtic  l’impacte de les noves tecnologies en les nostres vides. En aquest cas, l’autor, professor de Marketing i Psicologia de la Universitat de Nova York,  ofereix dades suficients per valorar els elements implicats en les addiccions comportamentals i entre elles, de manera especial, la compulsió als jocs online, els smart phones, internet, les xarxes socials o la tecnologia vestible (prendes de vestir i complements que automatitzen o registren funcions, com una polsera conta-passes). A través de les seves pàgines podem veure la cara i la creu de la tecnologia digital, tan propera a les nostres vides i tan melosa en el seu aspecte i funcionalitat.

La primera idea és que tots, no només alguns éssers desgraciats o marginals, som addictes en potència i només depèn del context i l’oportunitat el fet de desenvolupar alguna addicció. Això és especialment rellevant pel que fa a la tecnologia digital ja convertida en producte de consum massiu i perfectament implantada en tots els escenaris de la nostra vida, tan en el treball com en l’oci. Molta gent afirmaria sense ruboritzar-se que preferiria perdre un braç que el seu telèfon mòbil.

Més endavant, l’autor remet als elements comuns a tota addicció, és a dir, la desregulació en la producció de dopamina (neurotransmissor implicat en el circuit de recompensa cerebral) més una situació o context vital on hi ha alguna carència rellevant, aflicció psicològica o depressió. Aquest segon element és especialment important i el que s’ha de tenir més en compte en els processos de desintoxicació per tal com apareix reforçat associativament en recordar-se com a calmant del patiment psicològic experimentat en el passat. Subratlla el fet que l’adolescència és un període vital extremadament sensible, una finestra vulnerable a adquirir comportaments d’aquest tipus. L’addicció es defineix com “la relación que se establece entre una necesidad psicológica insatisfecha y un conjunto de acciones que mitigan esa necesidad a corto plazo, pero que resultan nocivas a largo plazo”.

Una bona part del llibre apareix dedicada a mostrar els components que creen addicció en la nostra relació amb la tecnologia. Una munió d’exemples mostren com els aparells de monitorització de l’activitat física, els videojocs, les màquines escurabutxaques o les xarxes socials ens exposen perillosament a l’adquisició de conductes addictives. De fet, bona part d’aquests aparells o programes estan dissenyats per incentivar la dependència, el temps de connexió amb tot un seguit de recursos ben planificats pels seus dissenyadors. Exemples analitzats mostren aquests diversos ingredients (aparença atractiva, feedback immediat, immersió virtual, competició per objectius, activació, suspense, interacció social, ludificació, etc.) aplicats a productes tan coneguts com els jocs d’ordinador World of warkraft, Tetris, Facebook o instagram.

En el darrer tram d’aquesta interessant lectura Alter encara les possibilitats d’escapar tant a nivell individual com a nivell social d’aquest mal dels nostres temps. De la constatació de l’existència de centres i programes de desintoxicació de les noves addiccions amb les seves tècniques particulars (reSTART, Daxing camp,CBT-IA, etc.), l’autor passa a oferir-nos consells i estratègies generals que impliquen les famílies, la prevenció i la manipulació dels entorns per tal de minimitzar els mals que una exposició continuada als mitjans tecnològics pot generar-nos.

Sense donar més detalls us convido a llegir aquest llibre que de ben segur aconseguirà desvetllar la vostra consciència i tal vegada reflexionar sobre les moltes coses que podem arribar a perdre quan deixem que la nostra vida es quedi fixada a una pantalla lluminosa. Alhora aquest llibre és un avís a navegants pels molts avenços que el futur ens depararà en pocs anys donat que tecnologies com la realitat virtual, les ulleres intel·ligents o la realitat augmentada estan avui en dia encara només en les besseroles.

Javier Hernández, professor de Filosofia de l’INS L’Alzina

 

[1] Veure els articles El filtro burbuja i Superficiales: los efectos de internet a la revista Aluzina.

Leave a Reply

Your email address will not be published.