El nombre del viento

El Nombre del Viento, Patrick Rothfuss

Avui escric aquest article per parlar-vos d’un dels llibres que m’he llegit aquest estiu passat. El llibre es titula El nombre del viento (The Name of the Wind. The Kingkiller Chronicle: Day One) i l’autor és Patrick Rothfuss. L’edició original està escrita en anglès, i la traducció està feta per Gemma Rovira en l’editorial DEBOLS!LLO. Té 872 pàgines, pertany al gènere de ciència-ficció i fantasia i està considerat un Best Seller. És el principi d’una trilogia formada per: El nombre del viento, El temor de un hombre sabio i La música del silencio.

Aquest és el primer llibre d’una trilogia en la que Kvothe, el protagonista de la novel·la, té un passat fascinant, el qual ha quedat distorsionat per llegendes i conjectures que s’han creat amb el pas del temps. Tothom el dóna per mort, però en realitat, el vell Kvothe ha adoptat un nom nou –Kote— amb el qual es refugia i es fa passar per un modest hostaler, fins que un dia arriba un escriptor amb la intenció de redactar la veritable història d’un mite com Kvothe. Kvothe té una infància en una troupe itinerant d’artistes, mostra facilitat pel teatre i per aprendre coses noves i una gran habilitat per tocar el llaüt. Però hi ha una cosa que el fa molt diferent de tots els personatges que s’hagin pogut inventar i és la màgia que practica. Una màgia fosca, una màgia diferent de la que es coneix com l’il·lusionisme. Una màgia que tot i ser inventada per Patrick, sembla real. Una història que sembla real. No dic res més de l’argument, si teniu curiositat per saber-ne més, llegiu-lo!

Patrick Rothfuss

Patrick Rothfuss sembla haver-se inspirat en la forma de redactar d’Ursula K. Le Guin. He llegit que és el successor de George R.R. Martin i el nou J.R.R. Tolkien. És una obra amb molt de caràcter i segell personal per part de l’autor. És una obra brillant, on barreja dos temps diferents: el present i el passat. Dedica, per exemple, cinc capítols a l’explicació dels fets de la seva història i a continuació, es pren un descans d’un capítol per deixar descansar a en Cronista i posa

r una mica de beguda i menjar a sobre de la taula on seuen. En aquest llibre en concret, la història que ens importa a tots plegats, no comença fins a les pàgines 100 o per aquests voltants; la primera part és una ambientació en el temps i l’espai. En ella explica una mica la rutina del protagonista, els clients que rep a l’hostal, presenta el seu ajudant Bast i explica alguns esdeveniment a la fonda i quan, finalment, comença el seu relat, és veritablement apassionant, enganxa de seguida. És una novel·la distribuïda en 92 capítols més l’epíleg, amb una extensió de 872 pàgines, com ja he dit anteriorment. Una cosa molt curiosa i que em va impactar molt és que els pròlegs del principi i del final són exactament els mateixos, és a dir, acaba igual que comença.

La meva valoració d’aquest llibre la resumeixo en una sola paraula: esbalaïdora. M’ha deixat realment impactada el que s’exposa en la novel·la. L’autor m’ha sabut transmetre els moments d’angoixa, alegria i patiment del nostre protagonista. La forma de redactar que té és molt versemblant i no sembla que estiguis llegint una novel·la de ciència-ficció i aconsegueix transportar-te dins de la lectura, com si tu estiguessis vivint allà mateix tot el que s’explica, com si estiguessis corrent amb el personatge pels carrers de Tarbean i patint igual que ell. Puntuaria aquest llibre amb un 9.5 sobre 10. Recomano molt llegir aquest llibre, i si us enganxa, us animo a que aneu a pel següent! Jo ara mateix, m’estic llegint El temor de un hombre sabio i realment promet per les poques pàgines que porto llegides.

Laura Ramón Sánchez, 1r Batxillerat.