Discurs inaugural Sant Jordi 2015

Un any més ens tornen a trobar a la festa de la cultura i la màgia de la rosa: un nou Sant Jordi.

Permeteu-me que comenci aquets petit escrit amb una data que segurament desconeixíeu: ara fa 100 anys, el juliol de 1915, la Mancomunitat va convocar el primer concurs per a l’adjudicació de quatre biblioteques populars i a la tardor del mateix any va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries. Seguint les paraules d’ Enric Prat de la Riba:

Que no hi hagi ni un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part del servei de la policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera.

Certament la cultura és quelcom que ens fa més savis, però també persones amb criteri. Un poble alfabetitzat esdevindrà un poble que pensa i no fàcil de manipular. La cultura, mitjançant la lectura, ens fa créixer intel·lectualment i com a individus. Llegir és moblar el nostre apartament interior.

Actualment la xarxa de biblioteques públiques a Catalunya és de 378 i això significa que més del 83 % dels municipis més grans de 5000 habitants en tenen una.

Les biblioteques sempre m’han fascinat per l’ ambient que s’hi pot copsar. El silenci, el respecte, el recolliment que afavoreix la concentració i que ens permet llegir, capbussar- nos dins les històries, la premsa o estudiar.

Moltes biblioteques impulsen enguany projectes per a atraure els nous lectors: el públic infantil i ho fan amb la lectura amb veu alta, una de les maneres que resulten més eficients a l’ hora de captar lectors.

En moltes de les meves classes els textos es llegeixen així, en veu alta, i n’estic convençuda que d’ aquesta forma es comprenen molt millor, especialment els clàssics.

Quan us he presentat aquesta dada del 1915 he esmentat l’Escola de Bibliotecàries i voldria remarcar que elles, dones lletra- ferides , amb un grau de preparació increïble, amb el domini de sis idiomes: català, castellà, grec i llatí, francès i un idioma més a triar (anglès o alemany), van ser les encarregades de que aquest servei de les biblioteques públiques funcionés realment amb una dedicació que no va defallir ni tan sols durant al Guerra Civil, doncs elles anaven als hospitals per oferir lectura als soldats ferits.

La primera Biblioteca Pública catalana va ser inaugurada a Valls (Tarragona). I d’unes dades que potser desconeixíeu a una altra que de segur molts de vosaltres sabreu: el 2015 es commemora el quart centenari de la publicació de la segona part del Quixot.

Don Quijote va ser vençut a la platja de la Barceloneta, a Barcelona, pel cavaller de la Blanca Luna i, precisament per a complir el que el seu contrincant vencedor li va manar, el personatge retornà a La Manxa.

Quan Don Quijote està a punt de morir, recobra el seny i deixa de somiar; Sancho, el seu escuder li retreu que es deixi morir sense més ni més, però finalment arriba el fatal desenllaç.

La vida sense somnis és massa trista i definitivament avorrida. Els somnis ens motiven, són una mena de motor vital que ens impel·leixen cap endavant.

Deia Shakespeare: A man who stops feeding his dreams, ages soon (L’ home que no alimenta els seus somnis, envelleix aviat)

Us animo a perseguir els vostres somnis, a llegir, a imaginar, a crear un món a partir de la lletra impresa i, per suposat, a gaudir d’aquesta jornada tan especial.

Bon Sant Jordi 2015!

Felisa Pérez

Professora de Llengua Castellana i literatura