Discurs de Sant Jordi 2018

DISCURS DIADA SANT JORDI  2018

Bon dia,

Us dono la benvinguda a un nou Sant Jordi.

Enguany canviem físicament la ubicació de l’entrega de premis però la màgia d’ aquesta Diada és igual d’ intensa que la d’anys enrere.

He pensat molt a qui dedicaria aquest discurs de benvinguda: Mª Aurèlia Capmany, el gran Pompeu Fabra, Manuel de Pedrolo, la primera publicació de Lorca… però finalment he decidit que aquestes frases meves anirien dedicades a un del meus llibres de capçalera, Le petit prince, d’Antoine de Saint – Exupéry. El petit príncep va veure la llum ara fa 75 anys (el 6 d’ abril  del 1943) i des de llavors ha estat un llibre especial. L’han llegit  milions de persones i està traduït a més de dues-centes cinquanta llengües.

Quan jo estudiava l’EGB (un sistema anterior a l’ESO) em van fer llegir en francès aquest llibre i mai no he deixat de pensar en tot el contingut filosòfic que aquesta obra destil·la.

Aparentment és un conte, un relat breu, però no és quelcom adreçat a un públic infantil, encara que sigui una història curta. Cada pàgina guarda un ensenyament, cada paràgraf pot convidar-nos a una reflexió.

El petit príncep arriba d’un planeta petit, l’asteroide B-612, no més gran que una casa, on hi ha tres volcans, llavors de baobabs (les quals ell neteja sempre per tal que no creixin) i una rosa a la que cuida, rega i protegeix. Un dia el petit príncep sent que la rosa se n’està aprofitant d’ell amb tanta dedicació exclusiva que decideix conèixer món, viatjar, descobrir planetes i marxa del seu.

El petit príncep, doncs, comença la seva particular odissea, i en aquest èxode coneix un planeta amb un rei sense súbdits, un altre amb un vanitós, un planeta amb un borratxo, un altre habitat per un senyor que encenia fanals, un més amb un home de negocis  amb la paranoia de comptar estels, els quals decidia que li pertanyien, i un vell geògraf qui li mostrarà el planeta Terra i allà anirà el nostre nòmada protagonista.

El petit príncep arriba a la Terra, a un desert, i allà toparà amb el propi escriptor, també personatge: Saint-Exupéry. El petit príncep connecta amb l’autor ja des de la primera trobada, quan és capaç d’esbrinar el vell dibuix d’una serp que s’havia empassat un elefant, aparentment el dibuix d’ un barret.

Tot el llibre és simbòlic: un príncep que es qüestiona tot, que és imaginatiu, que reflexiona sobre la seva existència, sobre l’amistat , sobre l‘amor.

Un pilot que ha patit un accident i que, al bell mig del desert, es troba amb algú que li fa recuperar la infantesa perduda, els baobabs que simbolitzen el problemes, els mals pensaments, el hàbits que hom ha de deixar, el llast; els volcans, que representen la feina que, inevitablement, hem de fer, encara que no ens agradi; la guineu qui explica al petit príncep com és de maca i de difícil l’amistat i, finalment, la rosa: bellesa i egoisme, amor i dedicació. La rosa, com aquesta rosa de Sant Jordi, és delicada, fràgil,  però molt  potent. Per tenir- la cal mimar-la.

Sempre he cregut que no es pot escriure d’allò que no has viscut i tots els que un dia ens hem enamorat hem sabut que l’amor és entrega i dedicació, il·lusió i vanitas, però també requereix d’ un esforç per tal de nodrir- lo dia a dia.

Roses n’ hi ha moltes, però la nostra rosa, la que escollim per enamorament, és única, i això la fa especial i irrepetible.

Sembla que la rosa del relat pot fer referència a Consuelo Suncín, l’esposa del propi Saint-Exupéry. La seva passional i alhora tempestuosa història d’amor quedaria reflectida en aquesta rosa amb espines.

Per acabar vull dir-vos que estimeu, que gaudiu, que visqueu, que la vida és un regal cada dia i que, en bona part, de nosaltres depèn si la vivim amb passió o en solitud, amb entrega o amb resignació, amb optimisme o amb negativitat.

Abans de desitjar-vos que passegeu avui, que us mulleu de la pluja literària que inunda els nostres carres i us deliteu amb les formes de les roses que simbolitzen l’amor, escolteu aquesta frase del llibre que us diré primer en francès:

On ne voit bien qu’ avec le coeur, l’essenciel est invisible pour les yeux

(Només es veu bé amb el cor. L’ essencial és invisible als ulls)

Bona diada de Sant Jordi 2018!

Felisa Pérez, Cap de departament Castellà-Llatí