Benvolguts, -des, alumnes, professors, tots els qui esteu aquí reunits per a celebrar, un any més, la diada de Sant Jordi.

Aquesta festa és única, singular, perquè en ella tenen cabuda diferents trets que la fan inconfusible. Per una banda és l’expressió de la identitat catalana, però també ho és d’ esperit cultural, de la bellesa, dels aromes, dels passejos primaverals i de l’amor.

Cada any, com si es tractés d’ un desig concedit, arriba el 23 d’ abril per omplir els nostres cors de sentiments i per a seguir el ritual de la rosa i el llibre.

No dubto pas que tots vosaltres sabeu, també, que el dia 23 d’abril, va morir l’excels Miguel de Cervantes, escriptor universal i autor Del Quixot.

Cervantes va morir l’any 1616, així doncs, enguany commemorem el 400 aniversari de la seva mort.

n-MIGUEL-DE-CERVANTES-large570

Malgrat aquests quatre segles, el llegat cervantí perdura, no tan sols perquè sigui lectura obligada, sinó perquè moltes de les idees que Cervantes ens va voler transmetre en la seva obra més emblemàtica, són vigents avui en dia.

En el capítol 74 de la segona part, i ara faré una mica del que s’anomena spoiler, el Quixot esdevé una altra vegada Alonso Quijano, el Bueno. Recupera el judici i veu que la follia de la seves lectures de cavallers l’havien arrossegat a aventures molt més inversemblants del que mai ell no hagués cregut.

Arribats a aquest punt, Sancho Panza, el seu escuder, li diu:

Ay! – no se muera vuestra merced, señor mío, sino tome mi consejo y viva muchos años, porque la mayor locura que puede hacer un hombre en esta vida es dejarse morir, sin más ni más, sin que nadie le mate, ni otras manos le acaben que las de la melancolía.

Crec que aquesta quixotització de Sancho és fantàstica, tendra, encoratjadora i m’ agrada concretament perquè parla dels somnis com a motors vitals, com allò que ens dóna energia, felicitat, ànims. Quan deixem de somiar, quan no posem les bases perquè els somnis esdevinguin reals, quan no tenim fites que perseguir, l’ ànima es rendeix i el cor deixa de bategar. La mort del Quixot és física, sí, però abans ho és mental.

Voldria també fer esment de l’escriptor, filòsof, místic, professor, teòleg mallorquí Ramon Llull,el primer autor rellevant en llegua catalana, el qual va morir a Tunis l’ any 1316. És a dir: commemorem enguany el 700 aniversari de la seva mort.

RamonLlull

Llull, el “Doctor Il.luminat” va fer servir la llegua catalana per a transmetre els coneixements i el seu sistema filosòfic, anomenat Art, un complex mecanisme que lligava la moral, la ciència, la filosofia i la religió en un sentit que avui anomenarien de saber enciclopèdic. Se’l va considerar un boig i un geni, el que és segur és que la seva influència va ser cabdal entre els pensadors que van liderar la transició entre l’ Edat Mitjana i el Renaixement.

Llull sabia català, occità, llatí i àrab i en ell hi ha un punt d’ inflexió, hi ha un somni, un canvi en la seva trajectòria existencial als 30 anys que el fa abandonar la seva vida fins aleshores de pare, espòs i cortesà per a perseguir aquest somni revelador: un ideal què el portà cap a una transformació total, seguir a Déu i predicar el seu missatge:

                   Qui no es posseeix a sí mateix és extremadament pobre– deia.

Per concloure , no voldria deixar de dedicar uns mots al gran William Shakespeare qui, com Cervantes, va morir un 23 d’ abril de l’ any 1616, encara que sabem que els calendaris gregorià i julià eren diferents (realment hauria mort el dia 3 de maig, segons els catòlics).

articleShakespeare

De Shakespeare destaco aquestes meravelloses paraules, les quals defineixen magistralment l’Amor, amb majúscules, pels qui estimen:

Time is too slow for those who wait,

too swift for those who fear,

too long for those who grieve,

too short for those who rejoice,

but for those who love, time is eternity.

Els temps és massa lent pels qui esperen,

massa ràpid per als que temen,

massa llarg pels qui sofreixen

massa curt per als que gaudeixen,

però, per a aquells qui estimen,

el temps és eternitat

  

…for those who love, time is eternity

Moltes gràcies!

Bona Diada Sant Jordi 2016!

                                                                    Felisa Pérez, Professora de Llengua castellana i Literatura

Leave a Reply

Your email address will not be published.