De bolis i bales

“L’educació és l’única possibilitat d’una revolució sense sang”. Aquestes paraules del filòsof Fernando Savater, que podria fer seves qualsevol persona il·lustrada, necessiten ser recordades massa sovint. I és que la realitat tossuda ens mostra que el sentit comú i la racionalitat no són precisament moneda corrent en els nostres dies. Contràriament, fanatismes religiosos, morals, polítics i de tot ordre s’escampen perillosament pel món, tant en els països subdesenvolupats com en les democràcies més modernes.

Fa sis mesos aproximadament, cent vint-i-nou noietes nigerianes van ser segrestades a Chibok per una colla de fanàtics islamistes armats que preconitzen que l’educació occidental és un pecat. La nostra revista se’n feia ressó. Avui, mentre escrivim aquestes ratlles, just quan més pròxim semblava el seu alliberament pactat, llegim desolats que no només no han estat alliberades, sinó que altres nois i noietes han estat també segrestats. Ja veieu, ni un minut per l’esperança.

Fa dos anys, mentre s’adreçava al col·legi en un vell vehicle que feia d’autobús escolar, la nena pakistanesa Malala Yousafzai va ser tirotejada per un milicià talibà embegut de la idea de que les noies no havien d’anar a l’escola. Li va disparar una colla de trets, ferint-la de gravetat al cap.

Malala acaba de ser guardonada amb el premi Nobel de la Pau. Encara ressonen les seves paraules davant l’auditori de l’ONU el dia en què feia setze anyets, el 12 de juliol de 2013: “Els extremistes tenen por dels llibres i els bolígrafs. El poder de l’educació els fa por. Tenen por de les dones. El poder de la veu de les dones els fa por”.

Ambdós casos són simples espurnes de la situació d’assetjament, humiliació i discriminació que pateixen moltes dones al món, i només un petit reflex de la intolerància que castiga munions de persones de tota condició en nom d’un Deú, d’una idea, d’una bandera o d’una raça. D’altra banda, molts nens de tot el món abans que tenir el dret a ser instruïts, tan sols a llegir i a escriure, reben la invitació a odiar o fer la guerra. Emmirallats en aquests casos tan dramàtics no podem oblidar el privilegi de poder tenir una escola pública i el nostre deure d’aprofitar-la i protegir-la al màxim.

L’educació és la clau de la pau, condició de la democràcia i de l’únic futur possible. Convençuts d’això, la nostra revista torna a reemprendre el seu camí incorporant nova gent a la redacció i apostant, com sempre, per la intel·ligència, la cultura i l’entreteniment. Us esperem a tots en l’única guerra que ens empenta, la guerra contra la ignorància i la insensibilitat, ben armats de llenguatge, humor i bona voluntat. Aquí no hi sobra ningú.

23 d’octubre de 2014