Quants amics tens? Avui en dia anomenem amic a tot aquell conegut amb qui parlem, riem, compartim estones, a qui tenim de contacte al facebook… tothom podria dir que té centenars d’amics, fins i tot més. Tot ajudant-me de la Filosofia, intentaré explicar alguns trets fonamentals que semblen trobar-se en l’amistat.
Però ja Aristòtil, filòsof del s. IV a.C., va fer una distinció entre els tipus d’amistat. En primer lloc trobem l’amistat útil, aquella que es basa en l’interès, la qual existeix pel simple fet del profit que es pot treure de l’altra persona. Tot seguit trobem l’amistat plaent, que és aquella típica dels joves, aquella que té com a objectiu el divertiment, passar-s’ho bé. I per últim, l’amistat perfecta, virtuosa. El fi d’aquesta amistat no és altra cosa que la mateixa amistat. No hi ha interessos ni cap necessitat que lligui les dues persones, és totalment desinteressada, gratuïta. Segons Aristòtil, aquesta és l’única que pot ser considerada una amistat real.
Ara que ja hem fet la distinció, podem començar a parlar dels amics de veritat, aquelles poques persones que no superen el nombre de dits d’una mà, aquelles que et donen vida. Aquests amics els uneix la confiança i un lliurar-se total envers l’altre. Aquesta amistat és una manera de conèixer-se a un mateix i ens fa exposar-nos als límits del que som.
Podríem dir que dins de l’amistat hi ha també una exigència, ja que la mirada de l’amic ens demana donar el millor de nosaltres mateixos i fer-nos millors, fer-ho per l’altre. Ser amics no és, d’altra banda, pretendre pensar igual, sinó atrevir-se a pensar junts essent cadascú ell mateix. Tal com va dir Montaigne, pensador del s. XVI, davant de la mort del seu gran amic La Boétie: “Érem amics perquè ell era ell, i jo era jo”.
En l’amistat hi ha una voluntat i una implicació respecte l’altra persona. No és una cosa d’un sol dia, es necessita temps i esforç per aconseguir una vertadera amistat, i un cop aconseguida, es necessita una certa cura perquè l’amistat no desaparegui. És cert que aquesta amistat potser no serà per sempre. La gent ve i se’n va de les nostres vides. Però un amic de veritat t’haurà ajudat a créixer i a fer-te com a persona, i per això, per molt temps que hagi passat, sempre formarà part de tu, serà una part de tu.
Molts pensadors s’han atrevit a dir que l’amistat és essencial per a la vida humana, i és que per molts, la major desgràcia és estar sol, no tenir ningú, no tenir amics. Així podem parlar de l’amistat real com una de les majors conquestes a la vida, una cosa per la qual hem de lluitar i no hem de deixar escapar. Ens hem d’adonar que tenir un amic és un gran privilegi, ja que l’amistat és essencial per ser feliços. I quina aspiració hi ha més gran a la vida que ser feliços?
Aurembiaix Ainsa

Leave a Reply

Your email address will not be published.