Entrades

PLA DE REOBERTURA DE L’INSTITUT L’ALZINA

Benvolgudes famílies:

El Consorci d’Educació de Barcelona i la junta de directors i directores dels centres educatius, acorden que cada escola i institut elaborarà un Pla d’obertura amb la clara voluntat d’atendre i prestar el millor servei a l’alumnat i, partint del coneixement de la realitat de cada entorn, adoptant-se a les mesures sanitàries i organitzatives que millor s’ajustin a cada situació en cada una de les etapes educatives. Aquests plans, comptaran amb l’assessorament i acompanyament de la Inspecció Educativa. Tots els centres s’obriran el 8 de juny, en el moment que estiguem a la fase 2.

Us presentem el pla d’obertura del nostre institut:

DIA

 

HORA

DILLUNS 8 DIMARTS 9 DIMECRES 10 DIJOUS 11 DIVENDRES 12
de 9.00 a 10.30 ADEQUACIÓ D’ESPAIS

 

GESTIÓ

DE VISITES

ESO 4t BATX 1r ESO 3r ESO 4t
d’11.00 a 12.30 BATX 2n ESO 2n ESO 1r BATX 2n
DIA

 

HORA

DILLUNS 15 DIMARTS 16 DIMECRES 17 DIJOUS 18 DIVENDRES 19
de 9.00 a 10.30 BATX 1r ESO 3r ESO 4t BATX 1r

ESO 2n

TANCAMENT CURS

 

TUTORIA TELEMÀTICA

d’11.00 a 12.30 ESO 2n ESO 1r BATX 2n ESO 3r

ESO 1r

 

El professorat referent es posarà en contacte amb vosaltres, el dilluns dia 8 de juny, per tal d’acordar dia i hora en el que podran venir els vostres fills i filles, sempre de manera voluntària, per part vostra.

Us informem que per assistir a l’institut en les dates indicades cal sol·licitar visita prèvia, enviant un correu a l’adreça electrònica del centre a8039057@xtec.cat:

– escrivint a l’assumpte “DECLARACIÓ RESPONSABLE”;

– identificant al cos el nom i el curs de l’alumne/a;

– indicant el motiu de la visita:

– orientació acadèmica;

– assessorament emocional;

– atenció tutorial;

– recollida de pertinences de l’armariet;

– altres (especifiqueu-les);

– adjuntant obligatòriament la següent documentació:

– la declaració responsable (document adjunt);

– una fotografia del carnet de vacunacions actualitzat.

 

Les actuacions educatives al centre tindran únicament un caràcter tutorial, sempre seran atencions individuals i en un temps no superior a 20 minuts per tal d’atendre les necessitats de cada alumne/a i/o família.

El curs, a nivell lectiu, continuarà igualment fins el 18 de juny. Les classes, en aquest període, continuen sent telemàtiques.

El tancament del curs es realitzarà el divendres 19 de juny amb una sessió de tutoria grupal i que serà convocada telemàticament per cada tutor/a de grup i de seguiment.

Per si voleu més detalls del procés, aquí us adjuntem el PLA DE REOBERTURA DE CENTRE_INSTITUT_ALZINA (en revisió).

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

 

Atentament,

L’equip directiu.

Barcelona a 5 de juny de 2020

Informació preventiva Comunitat educativa i famílies

La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra treballa amb les famílies I el conjunt de la comunitat educativa de Catalunya per prevenir fets delictius i donar resposta a les necessitats de seguretat actuals i futures.

Us facilitem diversos enllaços on podreu trobar més material i informació d’interès:

Consells de seguretat per a famílies i escoles https://mossos.gencat.cat/ca/temes/families-i-escoles/

 

Material adreçat als més petits https://mossos.gencat.cat/ca/temes/families-i-escoles/materials-infantils/

 

Infografies amb consells de seguretat a Internet

 

Aquí   https://internetsegura.cat/cibermot/ podeu trobar un catàleg amb infografies sobre termes utilitzats a internet de manera clara i entenedora relacionats amb el confinament (els darrers enllaços).

On podeu adreçar dubtes i/o consultes?

Acompanyament famílies èxit educatiu

Aquest espai ofereix eines amb la voluntat de facilitar la participació de les famílies en la vida escolar dels fills i filles i guiar-les en l’acompanyament de la seva educació, i promoure’n, com a conseqüència, l’èxit educatiu.

Hi trobareu una diversitat de temàtiques d’interès educatiu, vinculades a orientacions, recomanacions, enquestes de coneixement i formacions, a fi que famílies i escola sumin en la tasca compartida de l’educació dels infants i joves.

http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/families/

Tancament de Sant Jordi confinat

Acabem aquesta setmana de poesia, prosa i discursos amb una última entrega de poesies i escrits de l’alumnat. Us agraïm molt la vostra participació. Ha estat un plaer llegir-vos i rellegir-vos. No deixeu mai de llegir ni d’escriure, feu volar la imaginació!

Cuidem-vos. Cuidem-nos.

Àmbit lingüístic.

 

 La tortuga

La tortuga es mi amiga y

también mi enemiga,

caza medusas en el mar

y cuando no te la esperas zas

otra vez aquí está.

Cuando tiene miedo entre los

corales se esconde,

no la ves ni te responde.

Nada a braza como las ranas

porque a ella le da la gana.

Vive muchos años casi todos en el

mar, menos cuando va a la playa

A desovar.

Su mejor amigo, el pez payaso,

canta sin parar, como no hablan

el mismo idioma no se pueden

quejar.

Inés Malaret, 1rC

The story of Sandra

Once upon a time, a girl called Sandra was walking through a dark forest which was near her house. She got lost but, luckily, she found a married couple and asked them the following:

-Excuse me, can you tell me, where am I?

-Of course, they replied. You’re up north on the way to a very old and haunted shop.

Sandra was thinking about what to I do in the middle of the forest. Why would I go to an old shop?

The married couple asked the girl:

-Why are you alone in a forest? How old are you?

-Look, she replied, I was going to buy some strawberries for my mother, who is ill, and I don’t know what I did, when I entered this forest. I am 10 years old.

The couple thought about it and, they decided to accommodate the girl for a few days at home where she could eat something and recover. The girl thanked those people a thousand times and said:

-Could you lend me your phone? I just need to notify my mom that I am fine and that in a few days I will return home.

They agreed and when the girl who had just spoken to her mum, returned the phone to them, the couple asked her:

-Can we know what your mother told you?

-She told me to be careful and not to trust you because I had just met you and I don’t know how good you are.

After a few days, the couple took the girl to her home again. Her mother was worried and ran to hug her little daughter. The girl was excited that finally she could hug and see her mother. She promised not to leave her anymore.

Floral games

January,

the first month of the year

when I have everything clear.

In February do not waste your time,

because it is the shortest month,

and carnival is back.

In March spring begins

and flowers start to bloom.

April and May

have a lot of rainy days.

In June, school is over

and summer is closer.

In July and August be careful with the sun

because it really burns.

In September say goodbye to the swimming pool

and say hello to the high school.

In October and November autumn comes,

Halloween arrives and leaves fall.

And finally, December, the last month of the year,

when Santa comes to town,

and brings presents to everyone.

 

Spring

Spring has arrived, and the cold has finally gone.

Everything is colourful and I am happier.

The sun shines more and the green trees are filled with flowers.

People can wear short sleeves and the cold has finally gone.

Happy animals have already wintered and now they can go out.

The sea water is cool here and you can finally go to the beach.

After spring, summer comes, and we will have to wait for another year.

 

 

SANT JORDI 2020

Benvolguts/des:

M’adreço a vosaltres des de casa (com ha de ser) i vivint aquesta distopia estranya que ens ha tocat en aquest dia tan emblemàtic, 23 d’abril, qui ens ho anava a dir!

Ja portem més d’un mes confinats, sense sortir pràcticament. Els dies han perdut el seu nom: ja no són, dilluns, dimarts, dimecres, dijous… ara són: l’altre dia, el proper dia, algun dia, AVUI.

Abans de fer aquest discurs, que ara us arribarà de forma virtual, vaig remenar dins el pou de la memòria, per tal de destriar algun literat important sobre el qual apuntalar les meves paraules i déu n’hi do els que em van sorgir:

Van néixer el 1920:

El 2 de gener, Isaac Asimov, l’autor de I, robot , Foundation i Bicentennial man, entre els títols de la seva prolífica obra.

El 17 de gener, l’escriptora anglesa Anne Brontë, menys coneguda que les seves germanes Charlotte i Emily.

El 22 d’agost, el gran mestre de la ciència-ficció Ray Bradbury, (qui no recorda Fahrenheit 451 o les Cròniques marcianes?)

El 14 de setembre el meu admirat poeta uruguaià Mario Benedetti, autor de poemes tan sensibles i profunds com :Hagamos un trato, No te salves, Todavía i No te rindas.

El 17 d’octubre, Miguel Delibes, l’autor de El camino, Cinco horas con Mario o Los santos inocentes.

El 23 d’octubre Gianni Rodari, autor de Favole al telefono, les quals van formar part de la meva etapa d’estudiant de Magisteri.

El 7 de novembre també va néixer Joan Perucho, l’autor de Les històries naturals.

Una centúria abans, el 20 de desembre de 1820, la poetessa Carolina Coronado.

A més, aquest any 2020, es commemoren els 150 anys de la mort de Charles Dickens (el 9 de juny) i de Gustavo Adolfo Bécquer (el 22 de desembre; el meus alumnes de 4t d’ESO segur que recorden bé les Rimas y Leyendas)

El 4 de gener de 1920 va morir el gran mestre Benito Pérez Galdós tan insigne i    magistral , però sol, cec i arruïnat els darrers anys de la seva vida.

El dia 12 de març, un dia abans de deixar les classes pel coronavirus, va fer 75 anys de la mort de l’Anna Frank. El seu Diari es va convertir i segueix essent un símbol. L’Anna només tenia 15 anys.

El 24 de juny l’autor de Els fruits saborosos, Josep Carner, va morir. En farà 50 anys.

——————————–

Doncs bé: tots aquests records que formen part del meu bagatge intel·lectual, per les obres que d’aquests autors he llegit, serveixen per retre homenatge a la literatura, a la cultura, tan necessària sempre, però especialment ara, en temps de pandèmia.

Si llegir ens ha permès viatjar sense sortir de casa, ara és un bon moment per descobrir o rellegir aquests autors (i molts més).

La cultura, amb majúscules, esdevé una píndola fantàstica per a combatre la solitud, l’avorriment o la monotonia.

No voldria deixar passar aquest San Jordi insòlit, sense fer esment dels escrits que durant aquest dies els meus alumnes m’han enviat en forma de redaccions.

Gràcies a ells he pogut saber com estaven vivint el confinament. Tots i cadascun dels seus testimonis m’ajuden a comprendre el complex panorama al qual estem sotmesos perquè, encara que hi ha paradigmes molt similars, cada alumne veu en aquesta crisi una oportunitat: descobrir el plaer de no matinar, fer taules improvisades de gimnàstica, jugar a jocs de taula amb els seus familiars, fer alguna videotrucada, veure sèries, cuinar, endreçar la seva habitació i, molts, troben a faltar anar a l’ Institut! (encara que el dia 12 van fer saltirons i rialles pensant que perdrien de vista les classes). Molts d’ells i elles m’han confessat com era de certa la vella  màxima: “només valores el que tens quan ho has perdut” i això és rabiosament cert en la salut, la feina, les relacions humanes.

Comparteixo amb vosaltres alguns dels seus escrits durant la quarantena, fets en castellà, matèria que imparteixo:

 

Me he levantado temprano para contemplar la calle silenciosa y vacía. Es una escena que no viviré muchas veces y prefiero aprovecharla. He salido al balcón: no había nadie, ni una sola persona. En ese momento me he sentido bastante vacío. 

Al mediodía he tenido que salir a la calle para ir a casa de mi padre a comer. 

Al salir a la calle había poca gente y la que había, cuando pasabas a su lado, se alejaba de ti. Es una sensación muy extraña. 

  1. S . 4 ESO B

——————

Esta tarde he salido a pasear con mi perro, Rocket. Este corto paseo me era muy necesario, porque de pasar tanto tiempo encerrada en casa, me agobio mucho. Al atardecer he vuelto a subir a la azotea; me he sentado en el bordillo, con los auriculares puestos y mi música preferida, escribiendo en mi libreta un pequeño poema (que no me ha quedado muy bien) y observando la puesta del sol: he sido realmente feliz.

  1. N. 4 ESO C

……………………

Hoy ha sido un día más relajado; hemos jugado a juegos de mesa y hemos reído mucho en familia. He aprendido en estos días que los mejores momentos de la vida son los que compartes con los seres a quienes más quieres. No hablamos de cosas materiales, sino de momentos y relaciones reales: eso es lo que vale, lo que quedará en nuestra mente para siempre y por siempre.

  1. L. 4 ESO A

 

…………………..

 

Realmente en esta cuarentena me he dado cuenta del valor de las cosas tan pequeñas que nos rodean (…), nunca nos hemos puesto a pensaren el valor de ser libres o en el valor de esos cortos segundos de estar afuera, caminar y tomar el aire.

  1. C. 1 Batx. B

…………………..

 

Vivimos en un constante aprendizaje que consiste en cambios y debemos adaptarnos a ellos. Cada uno es responsable de coger el timón y darle rumbo a su vida. Quizás estemos sumergidos en el mundo de lo material; sólo tenemos en mente aquello que nos falta y anhelamos; tenemos una venda en los ojos que nos impide ver más allá, sin observar los pequeños detalles que cada día la vida nos ofrece y que, sin darnos cuenta, aportan su granito de arena para hacernos felices. Ahora es un buen momento para meditar e impedir que las preocupaciones, las quejas y los prejuicios sigan ocupando todo el espacio de nuestro pensamiento. Es una oportunidad para erradicar nuestra ceguera y egocentrismo y apreciar todas aquellas cosas que no considerábamos hasta notar su ausencia.

 

  1. C , 1BAT B

…………………

El confinamiento está cambiando a todo el mundo (…) pero el objetivo debe ser también no olvidarlas para que pasen de generación en generación y que no sea necesario volver a vivir una catástrofe para que los futuros ciudadanos valoren sus vidas. No sólo es valorar y aprender, sino también comunicar lo aprendido para que el conocimiento sirva de algo más y sea aún más valioso.

  1. A. 1BAT A

………………….

Espero haberte invitado a cuestionarte si realmente eres de los que aprovechan los momentos que la vida le ofrece o si simplemente no los valoras lo suficiente. En el caso de verte reflejado en la segunda posibilidad: apaga el ordenador y vive que, al fin y al cabo, es para lo que nacimos.

  1. V. 1 Bat A

 

CARPE DIEM,! Feliç particular Diada de Sant Jordi!!!

 

Felisa Pérez

Professora de Llengua  Castellana i Literatura

INS L’ Alzina  , Barcelona, 23 d’ Abril 2020

Es posa en marxa un nou telèfon d’acompanyament per a adolescents i famílies

Teniu dubtes sobre com gestionar el vostre temps durant el confinament? Us sentiu desconcertats per la situació actual? Us preocupa no poder estar al costat de persones importants, amics, família, parella..? Teniu un mal dia i necessiteu parlar amb algú?

L’Aquí t’escoltem (ATE) i el Centre per a Famílies amb Adolescents, que formem el Servei per a Adolescents i Famílies (SAIF), posem a la vostra disposició un nou telèfon de contacte, que atendrà les vostres consultes.

Podeu contactar-hi, de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 19.00 hores, enviant un missatge per Whatsapp al 601 641 056 on caldrà que indiqueu:

* El vostre nom * La vostra edat * El vostre districte de residència * Breument, el motiu de la vostra consulta

Punt JIP en funcionament!

Estimat alumnat,

Durant el confinament el Punt JIP estarà actiu per atendre les vostres consultes i resoldre dubtes.

En Xavi, l’informador del nostres centre, us atendrà de dilluns a divendres, de 10 a 13 hores.

 

Hi podeu contactar a través del correu electrònic o via WhatsApp:

 

 

A més els punts “Aquí t’escoltem” així com el Centre per famílies, estan en actiu, oferint atenció individual per tal de potenciar el benestar emocional dels adolescents i famílies amb fills i filles adolescents en la situació de confinament actual. Per aquest motiu, a part dels canals habituals que s’utilitzen en cada districte a través dels mòbils i e-mail de cada Aquí t’escoltem (ATE), s’ha activat un nou telèfon, el 601 641 056, per tal de poder acollir demandes d’adolescents i famílies durant la situació de confinament, actiu de dilluns a divendres de 10h-14h i de 16h-19h.

 

CARTES amb COR Educació i Sanitat bateguem juntes

Benvolgudes famílies,
Us fem arribar una proposta.
Aquest és una iniciativa que neix en unes circumstàncies molt especials i en uns moments molt difícils per a tothom. Volem que les nenes i nens de totes les Escoles i que les noies i els nois dels instituts de Catalunya, des d’Infantil fins a Cicles formatius, passant per la Primària, l’ESO i el Batxillerat envieu dibuixos, poemes, vídeos, cartes als Hospitals de Catalunya per a les persones que ara hi ha ingressades en els nostres hospitals i per a tot el nostre increïble personal sanitari.

Ajudem i compartim amb les persones ingressades perquè se’n surtin al més aviat possible, per recolzar-los des del nostre confinament.

Ajudem i compartim amb tot el personal sanitari (personal neteja, infermeres, auxiliars d’infermeria, tècnics de laboratori, tècnics d’imatge, zeladors, metges, administratives i voluntaris ) que amb els seus esforços estan tirant endavant una situació fins ara mai viscuda.

Ens agradaria que les direccions dels centres educatius, els i les docents (mestres, professorat) i tothom que formi part de la comunitat educativa, escrigui una carta i demani al seu alumnat que hi faci una petita / gran aportació en situacions emocionalment difícils. Els hospitals demanen: dibuixos, cartes, poemes, vídeos,… per donar i fer més suportable aquesta situació de tensió i angoixa que estan vivint.

Fem-ho possible.

Els dibuixos, els escrits, les imatges… ens ajuden a expressar emocions i poden ajudar d’altres persones a expressar-les i a fer que tot aquest malson pugui ser portat d’una manera més càlida i acompanyada

Per fer això, necessitem una vegada més, com en tantes d’altres ocasions han demostrat, l’ajuda i solidaritat de tots i cadascun dels centres educatius d’aquest país.

De moment, els Hospitals que ja han obert un mail són:

Hospital del Mar i l’Hospital Clínic de Barcelona

Els e-mails són els següents:

Sílvia Gelabert e-mail: silencimatge@gmail.com Sílvia Gelabert Professora d’un CFGS, i tècnic en diagnòstic per la imatge.

Adreça Twiter @imatgedesilenci

Coneix el riu

Benvolgudes famílies,
Us compartim aquest recurs, per totes aquelles famílies que enyoreu la la muntanya.
Fem servir la imaginació!
Tanquem els ulls?
Coneix el riu

I quan tornin a classe, què?

En aquest retorn caldria considerar mesures excepcionals, com ara les promocions automàtiques de curs, l’aprovat general en la universitat –no seria la primera vegada que passa– o la supressió de les proves de selectivitat, donant per bona la nota mitjana del batxillerat.

1. Escola a casa

Recordo –d’això fa ja un parell de dècades– que vaig tenir ocasió de fer un parell de reportatges a fons sobre aquesta modalitat educativa, molt minoritària al nostre país, però bastant estesa en altres llocs com els Estats Units. La visita va suscitar enormes debats sobre la legalitat d’aquesta iniciativa: sobre si es garanteix el dret a l’educació (no a l’escolarització, per descomptat). Un altre interrogant que es plantejava en el reportatge era fins a quin punt aquests nens i nenes compensaven aquest tancament solitari amb altres formes de socialització en el temps extraescolar i d’oci.

Però no és això el que avui em ve a la memòria sinó qui eren aquests educadors i com organitzaven el procés d’ensenyament. La tipologia d’aquestes i altres famílies responia a un perfil molt definit: persones de classe mitjana, amb estudis i un considerable nivell cultural, que ja llavors exercien el teletreball o es dedicaven a tasques relacionades amb l’àmbit artístic i artesanal. Vaja, que la parella podia combinar perfectament el seu treball amb l’acompanyament educatiu intensiu, A més, disposaven d’amplis i amables espais tant interiors com exteriors. Em va sorprendre l’ambient relaxat, com aquests nens podien treballar amb autonomia, la quantitat de recursos de què disposaven i com es movien per diferents espais: ara prenien un llibre de la biblioteca i es posaven a llegir, en un altre moment comentaven un documental sobre la naturalesa o feien ciència a la cuina o observaven les temperatures i els canvis del temps, i fins i tot col·laboraven en algun treball artesanal del pare o de la mare.

¿Seria possible aquesta educació en llars de tot just quaranta o cinquanta metres quadrats, on a penes penetren els raigs de llum i sense cap espai exterior, i on de vegades conviuen tres generacions o en el qual nens o adolescents estan a càrrec d’un sol membre familiar? En habitatges sense connectivitat ni amb un sol llibre. I amb mares i pares sense tot just estudis, que durant el curs les passen de tots colors per ajudar als seus fills en els deures i tasques escolars, sense capacitat ni recursos, amb dificultats insalvables per exercir el teletreball, quan disposen d’aquesta possibilitat, o que són acomiadats temporalment amb l’ansietat i incertesa que els tornin a contractar quan acabi aquesta pandèmia.

Penso aquests dies en aquesta àmplia diversitat de famílies: en com les que pertanyen a les classes mitjanes –on pesa tant o més el nivell cultural que la posició econòmica– es reinventen creativament amb aquesta extraordinària pluja d’ofertes culturals i escolars tecnològiques virtuals –moltes de gran qualitat– a les quals ja estan acostumats, encara que ara es disparin exponencialment i amb caràcter gratuït. I penso en les famílies treballadores, sobretot en les que pateixen o freguen la pobresa i l’exclusió social, per als quals el coronavirus no fa sinó visibilitzar i intensificar encara més les seves habituals situacions de sofriment, vulnerabilitat i desigualtat: aquesta depèn amb freqüència del codi postal. Sí, la desigualtat va per barris i s’eixampla en èpoques de crisis, epidèmies i altres desgràcies col·lectives. Plou sobre mullat.

2. Un retorn a les aules lent i diferent

Alguns estudis mostren que la bretxa en el rendiment educatiu creix durant les vacances d’estiu, pel fet que les nenes i nens de classe mitjana i alta participen en activitats culturals i lúdiques més estimulants que la infància de la pobresa, amb la pertinent intervenció, acompanyament i ajuda familiar. Molt probablement també això succeirà quan l’alumnat torni als seus centres.

Quan i com serà aquest retorn? La meva ignorància i la imprevisibilitat no m’autoritza a dir res sobre aquest tema. Però sí que penso que és recomanable rebaixar la pressió sobre el que convé recuperar per compensar el temps perdut i sobre les avaluacions. A les criatures i joves, i a les seves mares i pares, se’ls han demanat molts sacrificis, amb bastant sofriment i amb mesures excepcionals. També en aquest retorn caldria considerar mesures excepcionals, com ara les promocions automàtiques de curs, l’aprovat general en la universitat –no seria la primera vegada que passa– o la supressió de les proves de selectivitat, donant per bona la nota mitjana del batxillerat. La llista de propostes és llarga i es presta a tota mena d’adaptacions i interpretacions. En qualsevol cas, no és el moment de tornar a les rutines convencionals en situacions normals, perquè la normalitat s’ha trencat pels quatre costats.

Què entenc que és prioritari? Atendre amb la màxima tendresa i eficiència tres de les funcions que, històricament i en l’actualitat, compleixen les millors escoles renovadores per atendre l’alumnat després d’esdeveniments especialment dolorosos: la cura, la conversa i la solidaritat. El primer és l’acolliment de l’alumnat, un acte de celebració acompanyada d’abraçades i d’aproximacions massa temps reprimides, mitjançant un “Com us trobeu?” col·lectiu, i un “Com estàs” individual, perquè les vivències han estat diferents. I, després de l’acolliment, la conversa, en cercle, oberta, lliure i espontània, amb molta escolta, respectant els silencis. Dins de l’aula, i si pot ser al pati o fent una passejada o en ple bosc, tan millor. És el moment d’expressar i compartir pors, angoixes, estats d’ànim, tensions, incerteses, els seus moments feliços i els més durs. I un munt d’experiències viscudes. Que cada persona expliqui el seu temps subjectivat. El moment de generar empatia i estrènyer vincles.

I, és clar, és el moment de les preguntes, d’interrogar-se, sempre en funció de cada etapa educativa, què ha passat, per què ha passat, si les mesures que s’han pres eren les més adequades, quines conseqüències ha tingut, com han actuat tant les administracions com la ciutadania, quines són les necessitats bàsiques i quins les prescindibles respecte al consum, com s’han gestionat els conflictes, quins hem après en tots els sentits, i quins horitzons de futur s’obren. Especialment interessant, més enllà de les estadístiques del dolor, és visualitzar les iniciatives solidàries i d’ajuda mútua que han sorgit durant aquests dies, posant el focus en aquelles novetats que es puguin promoure com a col·lectivitat, en les quals l’alumnat pot participar, activant la col·laboració i ajuda mútua.

Els nous hàbits obligats del confinament han creat noves formes de vida, amb quotidianitats familiars més pròximes, saludables, alentides i humanitzades –no sempre, perquè ja he dit que les situacions són variades i algunes potser s’han convertit en un infern–, amb una disminució extrema de la contaminació.

Hi ha dos llibres que, arran del confinament, he rellegit parcialment, perquè em semblen extraordinàriament oportuns, ara més que mai: Elogio de la lentitud, de Carl Honoré, i Elogi de l’educació lenta, de Joan Domènech. Dues obres belles i complementàries que posen el focus en la tensió entre el cronos –l’obsessió per la celeritat, el mesurament i la urgència– i el kairós, un altre model de vida que aposta per la pausa, la reflexió i la vivència intensa del present, que tracta de resistir a la pressió que exerceix ja des de la primera infància el consum veloç i precoç d’una oferta sobrecarregada d’estímuls, continguts, oportunitats i béns de tota mena. És el moviment slow que aconsegueix alliberar el temps segrestat i que ens recorda, per exemple, que en educació, menys és més, que cal retornar temps a la infància o que hem de repensar el temps de les relacions entre les persones adultes i la infància i adolescència.

3. Reforçar l’Estat del Benestar, les xarxes de solidaritat i la cohesió del professorat

Em ve també a la memòria l’esplèndid documental de Ken Loach El espíritu el 45, que explica com a Gran Bretanya, després de l’emergència generada al final de la II Guerra Mundial, el partit laborista va posar tota la seva obstinació per sortir de la pobresa i il·luminar una societat més justa i fraternal. Va ser el naixement de l’Estat del Benestar, amb la nacionalització d’alguns serveis públics bàsics. Altres països europeus, sobretot els nòrdics, sota l’estela de la socialdemocràcia, van seguir per aquesta senda. Eren anys en què el capitalisme keynesià de rostre humà prioritzava l’acció de l’Estat i esmorteïa les envestides del mercat. En la dècada dels vuitanta aquest sistema comença a esquerdar-se, de manera més brusca o alentit, amb la irrupció del neoliberalisme que campa a plaer amb una consigna inequívoca: més mercat i menys Estat.

A Espanya, on tot arriba tard i amb menys energia, també gaudim de les mels de l’Estat del Benestar amb una sanitat pública més que digna, però tot es va ensorrar amb la cadena de privatitzacions que van començar a imposar-se en algunes comunitats autònomes a manera experimental i que van anar esquitxant el conjunt de l’Estat, amb processos de privatització incontrolats i vergonyants en sanitat, educació i serveis socials. L’estocada final la van donar les retallades en aquests àmbits, que encara no s’han revertit. Per això, la sanitat no pot atendre tants malalts i ja abans del coronavirus les llistes d’espera s’eternitzaven, per no parlar d’una salut mental col·lapsada: ho va estar després de la crisi i de ben segur que tornarà a estar-ho després de la pandèmia. Per això molts serveis socials autonòmics i municipals, mancats de personal, estan saturats. I per això creixen en l’educació els processos de segregació i exclusió social, sense recursos per atendre la tan esbombada atenció a la diversitat i l’educació inclusiva, i amb un ensenyament universitari encarit que posa en serioses dificultats als estudiants més precaris per prosseguir els seus estudis. Fa ja temps que la mobilitat i l’ascensor social s’han detingut.

No estem ni sortim d’una guerra com en el cas de Gran Bretanya, però si d’una situació d’emergència on aquesta pandèmia ens ha mostrat la fragilitat de l’actual sistema capitalista. Si, és clar, s’arbitraran mesures de xoc social, més o menys adequades i de menor o major magnitud, però pot ser que aquestes mesures conjunturals siguin, a la llarga, del tot insuficients. Perquè són les estructures de l’Estat que cal remoure, amb un creixent protagonisme i major intervenció sobre el sector privat –incloses algunes nacionalitzacions– perquè la bretxa de la desigualtat no augmenti, per no consolidar aquesta nova classe social del treballador en precari i, en definitiva, per poder atendre amb recursos i solidesa, els drets socials de tota la ciutadania, en temps excepcionals o no. Perquè el COVID-19 pot ser només l’espurna d’una crisi econòmica estructural llargament anunciada.

Però a la necessària sobirania democràtica de l’Estat cal afegir-hi la no menys imprescindible fortalesa de la societat civil i dels moviments socials a través de les xarxes de fraternitat i solidaritat. Ja existeixen a moltes ciutats, barris i pobles. Lluiten per l’emancipació de la dona, contra el canvi climàtic, per enriquir el capital cultural de tota la població, per atendre els col·lectius més vulnerables, per obrir nous espais de participació i empoderament social i per millorar les condicions de vida de cada persona i del seu entorn quotidià. Durant aquests dies se succeeixen noves mostres de solidaritat, homenatjant el personal sanitari des dels balcons, convertits en l’espai més emblemàtic de comunicació, festa, música i resistència; creant xarxes de suport a les persones més aïllades i necessitades; activant la creativitat per confeccionar màscares o emprendre múltiples iniciatives, amb petits detalls com el d’algunes floristeries que, per evitar que les flors marceixin, fan rams de flors i els deixen a l’entrada de les cases. Els petits detalls també són poderosos. Seria bo que aquest pòsit solidari transcendís després de la pandèmia i generés noves xarxes de solidaritat estables o alimentés les ja existents.

I què dir de l’educació? Quines lliçons estem aprenent aquests dies? Com viurà el professorat el coronavirus i la postpandemia? Pot ser que també la situació els ajudi a estrènyer les seves relacions, a cuidar-se i a cohesionar-se com a col·lectiu. Una cohesió necessària per afrontar nous i vells reptes, com el de garantir el dret a l’educació –no el de la mera escolarització– a tota la població, comprometent tant els poders públics com als diversos agents educatius i socials perquè les activitats extraescolars, l’accés al món de la cultura i de l’oci més creatiu i humanitzat estigui a l’abast de totes les infàncies i adolescències. Perquè en situacions quotidianes habituals i excepcionals tots i totes puguin gaudir de les mateixes oportunitats.

Un desig final: que l’arbre del coronavirus, d’arrels profundes i branques que s’estenen fins a l’infinit, no ens impedeixi veure el bosc on habiten tants éssers humans ignorats, discriminats i sotmesos a tota mena de privacions: immigrants i refugiats, dones amenaçades i maltractades, el creixent precariat, les persones majors desateses en les seves llars, la infància exclosa de la pobresa o la joventut sense futur.

Font: https://diarieducacio.cat/i-quan-tornin-a-classe-que/