Entrades

Pateixen abusos sexuals un de cada cinc infants. Ho sabies? Sabries detectar-ho en el teu fill/a? Es pot prevenir?

XERRADA PER A FAMÍLIES | Gratuïta
Dijous 21 de març de 2019 | De 18:30 a 19:30 h

Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Vull inscrire’m-hi

Aprèn a detectar els senyals d’alarma, proporcionar eines i prevenir situacions d’abús als infants amb aquesta xerrada gratuïta que organitza l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

L’abús sexual infantil pot afectar entre un 15 i 20% de la població, i malgrat ser un problema social important, se sol mantenir en secret. En moltes ocasions l’abús sol tenir lloc dins l’entorn més proper de l’infant, ja sigui a nivell familiar o escolar, i molts d’ells desconeixen com comunicar el que estan vivint.

PONENT

Marta Simó Nebot

Pediatra i coordinadora de la Unitat Funcional d’Abús a Menors (UFAM) de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

L’ESFORÇ I LA PERSEVERANÇA SÓN VALORS ESSENCIALS PER A LA VIDA

Vivim en un món on la llei del mínim esforç s’imposa a poc a poc. Se’ns ofereixen les coses de manera més fàcil, senzilla, còmoda i immediata. Sembla l’opció més encertada, però en realitat això ens fa tenir una actitud passiva davant la vida.

És important assumir i ensenyar als més menuts que les coses no venen soles, sense esforçar-se i posar de la nostra part. Els somnis i il·lusions donen sentit a la vida. De fet, el valor que donem al que tant desitgem es mesura amb l’esforç que invertim per aconseguir-ho, i només s’aconsegueix amb una actitud perseverant.

DAVANT ELS SOMNIS I LES DIFICULTATS, LA PERSEVERANÇA ÉS LA SOLUCIÓ

La perseverança és l’esforç continu necessari per a aconseguir els objectius que ens proposem. És important no rendir-se davant les dificultats que poguérem trobar en el camí, com no perdre mai la voluntat i l’esperança. Són aquests contratemps o frustracions els que ens ensenyen a tenir paciència i a buscar solucions per a superar qualsevol obstacle.

Amb una actitud positiva i assertiva, el que hem aprés ens fa més forts, ens dona confiança en u mateix i ens permet créixer com a persones. La perseverança també serveix per a alçar-nos quan pensem que ja no podem més, que necessitem ajuda o que sols no podrem. El millor aprenentatge per a continuar lluitant en els pròxims somnis que ens plantegem.

COM ENSENYAR EL VALOR DE L’ESFORÇ I LA PERSEVERANÇA EN CASA

Podem començar l’educació de l’esforç i la perseverança a partir dels 2-3 anys, quan en l’infant es desperta el desig de ser autònom i la cerca de fer les coses sol és la seva major motivació. Ha arribat el moment d’animar-lo a menjar sol, a rentar-se les dents, a posar-se les sabates, etc. La referència de l’adult no desapareix perquè sempre està a prop per guiar-lo i per ajudar-lo quan sigui necessari.

1. Donar exemple

El valor de la perseverança en els infants s’aprèn, sobretot, amb l’exemple dels pares. Som el seu referent, per això hem de ser perseverants nosaltres també amb les nostres pròpies accions. Demostrar-los que tampoc ho aconseguim tot a la primera i que, per això, continuem provant-ho fins a aconseguir-ho.

2. Ajudar-los a identificar les il·lusions i les metes 

Com a pares hem de fomentar que els nostres fills exploren i experimenten per a trobar què és el que els apassiona, perquè aquesta il·lusió és la que alimenta les seves vides i els motiva per a aprendre coses noves.

3. Raonar amb ells la necessitat d’esforçar-se

Per a poder aconseguir una meta és molt important que els fills entenguin que sense esforç no avancem. De vegades els pares tendim a sobreprotegir-los, no volem que s’equivoquen, que patisquen o que es facin mal. Aquestes pors i la pressa diària provoquen que acabem per donar-los-ho tot fet. Al final, l’infant, en lloc d’aprendre dels errors i, amb temps i paciència, a fer les coses per ell mateix, aprèn que sempre hi haurà algú que li ho farà. Sense adonar-nos-en els estem fent mandrosos i insegurs, en lloc de resolutius davant la vida.

4. Acabar el que es comença

És important no caure en la temptació d’acabar el que ha començat l’infant quan ens diu “No puc” o “Ajuda’m”. Aquí tornem a optar per la solució fàcil i ràpida. Els pares som una font de motivació principal i hem d’ajudar-lo a creure en si mateix i animar-lo sempre a acabar el que es comença. Si no ho aconsegueix, hem d’animar-lo a seguir intentant-ho i no alimentar-li el sentiment de frustració.

5. La motivació és clau

Davant de qualsevol repte la motivació és clau i no hi ha cap altre millor motor que la pròpia família. La satisfacció que aporta aconseguir alguna cosa que ens hem proposat gràcies al nostre propi esforç és la major recompensa. És a dir, el sentiment de satisfacció dels reptes aconseguits alimenta la seguretat i confiança en un mateix davant els reptes futurs.

6. Les dificultats i els fracassos són oportunitats

De vegades ens esforcem molt i així i tot trobem dificultats i fracassos. Però no han de ser vistos com una tragèdia sinó com a una experiència més. A ningú no li agrada sentir una derrota, però encara és més dur per a un fill sentir la desil·lusió d’un pare. La nostra figura està per a donar-los recursos i no més obstacles, per a animar-los a seguir intentant-ho i, sobretot, per a abraçar-lo si se sent derrotat.

7. Elogis en lloc de premis i conseqüències en lloc de sancions

Els pares pensem que els premis i regals són una bona motivació per als nostres fills. Però en realitat, els hem d’educar en què el més important és esforçar-se per a aconseguir l’objectiu. I és aquest esforç, amb meta o sense meta aconseguida, el que es mereix l’elogi del pare, el millor premi que podem donar-los. Igualment hem de tractar els càstigs o amonestacions. A mesura que l’infant va adquirint responsabilitats entén que les seues accions tenen conseqüències.


RECURSOS PER A TREBALLAR L’ESFORÇ I LA PERSEVERANÇA EN L’AULA

Els mestres i professors són un altre exemple per als nens i nenes. En l’escola els alumnes han d’aprendre moltes coses útils per a la vida, però des de la primera infantesa educar en l’esforç i la perseverança és essencial. Són valors que els serviran per a tota la vida. Aquí hi ha algunes ferramentes per a tenir en compte:

1. Formació d’hàbits

Els hàbits s’adquireixen per repetició i són una molt bona font de motivació, i més si es fan en grup. Són les primeres accions en les quals els infants han d’esforçar-se i, a base de repetir-ho una vegada i una altra, van aprenent a fer-ho. Es comença amb hàbits senzills i, a poc a poc, es pot anar augmentant la dificultat de la tasca.

2. Treure bones notes o valorar el progrés?

Cada vegada hi ha més escoles que aposten per valorar el procés i l’esforç més que el resultat. Cada infant té els seus ritmes, la seva manera d’aprendre i és impossible avaluar-los sota els mateixos paràmetres, sobretot, en les primeres edats. Per això, és molt més entenedor per a les famílies saber si els seus fills progressen adequadament i on han de millorar per a aconseguir uns objectius de referència.

3. Aprendre junts dels errors i de les solucions

Un dels millors aprenentatges que pot tenir un infant és viure cada experiència, tant si és bona com dolenta, com a una nova ocasió per a aprendre alguna cosa. Com a mestres els hem d’ensenyar que la frustració és una oportunitat per a millorar i sobretot que quan alguna cosa ha funcionat l’hem de guardar com un dels nostres millors recursos davant els pròxims reptes.

4. L’esport, un bon aliat

El valor de l’esforç, la disciplina i l’obtenció de bons resultats està molt present en la pràctica de l’esport. Aquest és un gran exemple per a entendre la necessitat d’entrenar-se i esforçar-se, de ser resistent i no abandonar, de ser perseverant per a poder arribar a la meta. I més encara quan són esports d’equip, on el paper que juga cadascú és imprescindible per a obtenir bons resultats.

5. Les manualitats com a resultat d’un gran treball

En l’escola primària les manualitats són una ferramenta genial per a ensenyar als infants el valor de l’esforç. Per a obtenir bons resultats en qualsevol tipus de treball, abans és important preparar tot el que es necessita per a aconseguir-ho (materials, tècnica, etc.) I no hem d’oblidar mai la nostra millor aliada, la paciència.

6. Pel·lícules, curts i sèries de televisió que parlen de contingut social

Veure qualsevol audiovisual sempre és benvingut per als alumnes. I als mestres ens permet reflexionar sobre certs valors difícils d’explicar. A més, a continuació, podem fer un debat o alguna dinàmica per a posar en comú el que hem aprés.

7. Llibres i contes infantils 

Mitjançant la literatura infantil i juvenil podem transmetre la cultura de l’esforç i el valor de la perseverança. Hi ha molts contes clàssics que els treballen. Però també molts altres contes infantils o lectures per a infants d’edats més avançades que poden ser un bon recurs per a debatre en classe aquests dos valors essencials en la vida.

En aquest sentit, recomanem El mar ho va veure de Tom Percival, una preciosa novetat d’Andana Editorial, il·lustrada a partir d’elements de la col·lecció de quadres del Riksmuseum d’Amsterdam.

El mar ho va veure

Aquesta lectura ens parla d’una nena que perd el seu os preferit en un dia de platja. El mar, que ho ha vist i sap que la nena es posarà molt trista, s’encarregarà de tornar-li’l, i així és com el Mar, amb paciència i constància, aconsegueix fer realitat el que semblava impossible.

En la novetat Ramir, el boxejador de Lirios Bou també es parla del poder de la il·lusió. El protagonista, un boxejador amb llarga tradició familiar en el món de la boxa, vol que la família estigui orgullosa d’ell i el vegi participar en combats, però ell no vol pegar a ningú.

Finalment, el protagonista d’aquesta història sabrà com sortir-se’n per a poder participar i guanyar tots els tornejos de boxa. Un fantàstic relat que convida el lector a no rendir-se i a continuar buscant alternatives i solucions per a aconseguir el que tant es desitja. Això sí, sempre sense l’ús de la violència.

També trobem el divertit conte Grrrrr! de la mà de Rob Biddulph. Aquí el protagonista, Fred, que s’entrena per a tornar a guanyar el concurs al millor os del bosc, es troba amb un greu problema el dia de la competició: el seu gruny “GRRRRR” no sona!

Però Fred no perd l’esperança i amb l’ajuda dels seus amics del bosc buscaran el gruny per tot arreu. Amb aquesta lectura, acompanyada d’il·lustracions plenes d’humor, podem treballar la importància d’entrenar-se i esforçar-se per a aconseguir una fita desitjada. Però també per a ressaltar la importància del treball en equip i de valorar sempre l’ajuda que ens presten els altres.

En la mateixa línia de treball cooperatiu i esforç està el fantàstic àlbum il·lustrat d’Anuska Allepuz La fruita és meva! En la jungla trobarem cinc elefants als que els encanta menjar fruita i que, un dia, descobreixen una fruita nova i exòtica. Tots volen aconseguir-la i cadascun d’ells individualment elabora una estratègia.

Però un darrere de l’altre fracassen en l’intent. Mentrestant, el lector pot veure com les criatures més petites de la selva, uns ratolinets molt cooperatius i hàbils, acaben aconseguint la fruita desitjada. Els elefants han aprés una molt bona lliçó i junts acabaran assaborint el seu objectiu.

Dins el catàleg d’Andana Editorial també hi ha un títol perfecte per treballar el valor de la paciència per poder fer realitat el nostre somni. Si vols veure una balena de Julie Fogliano i Eric E. Stead.

Si vols veure una balena

Una lectura poètica que agradarà tant a petits com a grans. La il·lusió del nen protagonista de veure a una balena el porta a emprendre un llarg viatge on pàgina rere pàgina aprendrà què necessita i el què no per poder assolir el seu objectiu. Un autèntic elogi a l’espera, una virtut que hem de recordar constantment als nostres fills.

Per als que ja són una mica més grans, dins la col·lecció “El Maquinista” d’Andana Editorial trobem títols plens d’aventures i que ens demostren que davant qualsevol obstacle o conflicte, sempre hi ha solucions per arribar allà a on ens proposem.

Aquest és el cas de Ximena de Mercè Viana i màgicament il·lustrat per David González. En el país fantàstic de Càgima, cada dia, un dels seus habitants perd l’alegria de viure.

Tothom està desconcertat i no hi ha res que funcioni. La màgica Aldara recorda que no és la primera vegada que ocorre una cosa així i que la solució ha d’estar en els llibres antics. Però els remeis de temps passats no serveixen com abans i n’hauran de buscar de nous.

També trobem la novel·la de Miquel Puig i Xulia Vicente Llampuga, llampegaLa Dolça és una nena adolescent que viu un moment complicat en la seva vida familiar, els seus pares se separen i això li causa certa inseguretat.

Però té una padrina que l’escolta, l’ajuda i l’acompanya en aquest moment. Ella trobarà suport en les coses que més l’apassionen com la música, la màgia i l’esport. Una història ben real que enganxa al lector i que ens demostra la importància de no perdre mai la il·lusió. Inclou podcastde cançons i un joc al final del llibre.

I dins la col·lecció “Arrelats”, trobem el llibre Els mons de Laia de Miquel Puig i Marc Bou. La Laia, la Laura i la Lorena són tres bessones cadascuna amb el seu caràcter. Un dia, uns éssers secrets ataquen a la Lorena. Les altres dues germanes decideixen lluitar fins al final per trobar la solució.

Una aventura per mons fantàstics amb elements màgics per encantar a tots els seus lectors. Amb l’ajuda d’aquests, les bessones aconseguiran superar els obstacles dels nous reptes que s’aniran trobant pel camí, i al final aconseguiran el seu objectiu, salvar a la Lorena.

Font: https://blog.andana.net/2019/03/01/lesforc-i-la-perseveranca-son-valors-essencials-per-a-la-vida/

Cal alliberar els nens de la masculinitat tòxica

Els experts reclamen treballar més amb els nois per alliberar-los dels estereotips i donar-los nous referents

El comediant noruec Ørjan Burøe va penjar fa unes setmanes un vídeo a les xarxes socials en què ballava amb el seu fill Dexter, de 4 anys, la famosa cançó Let it go del film Frozen. Ho feien disfressats tots dos com la princesa de la pel·lícula, amb espectaculars vestits blaus amb transparències i corona, donant voltes i cantant. El vídeo es fa fer viral en poques hores i va rebre aplaudiments d’arreu del món. Burøe va explicar que l’havia fet perquè el seu fill adora l’Elsa, el personatge del film, i vol que creixi en un món lliure de prejudicis on els nens es puguin vestir de princeses.

I és que Burøe, com molts pares, sap que els nens pateixen crítiques, comentaris burletes i fins i tot insults si surten dels referents que es consideren tradicionalment masculins. Una realitat que no ha canviat gaire els últims anys.

“Ara mateix la nostra assignatura pendent són els nens, en masculí”. Ho diu Marina Subirats, sociòloga, fent referència a la necessitat de començar a fer canvis importants en l’educació dels nens -en masculí- per alliberar-los dels estereotips masclistes “que els castiguen a ells també”. Subirats diu que avui en dia, en ple segle XXI, seguim transmetent als nens “uns models de gènere molt tradicionals. Són els models vinculats a ser fort, valent, no plorar, ser actiu, imposar-se… Uns valors que tenen unes conseqüències molt negatives per a ells, perquè si no aconsegueixen encaixar en aquestes categories se senten molt frustrats i infeliços i el grup els margina”. L’antropòleg Ritxar Bacete, autor del llibre Nuevos hombres buenos (Península), que acaba de publicar El poder dels nois (Destino), hi està d’acord. Ell apunta que en els últims anys s’ha fet molta feina en el terreny educatiu per empoderar les nenes. “Ara elles tenen cada cop identitats més poderoses, estan ocupant espais que fins ara només havien ocupat els nens, reivindiquen els seus drets… Però i els nens? Hem oblidat que els estereotips de gènere també afecten, limiten i perjudiquen els nens, i ara hem de dedicar esforços a treballar amb la mateixa energia per alliberar-los a ells d’aquests estereotips”, explica. Per demostrar que els nens segueixen sotmesos a la tirania dels estereotips, posa un exemple molt quotidià: “Una nena avui en dia pot anar vestida a l’escola com vulgui, del color que vulgui, amb els dibuixos que vulgui al jersei, però un nen també? Què passa quan un nen va vestit de rosa, o porta un jersei de cors?” La resposta la saben molt bé tots els que tenen fills petits, com Bacete mateix. “El nen que vagi vestit de rosa rebrà una resposta tremenda i agressiva del grup de nois de la seva edat”. Per a aquest antropòleg aquest exemple és una demostració que els nens “tenen prohibits colors, formes, esports i sentiments que tradicionalment han estat vinculats a les nenes, i això encara està molt arrelat a la societat”.

Marina Subirats creu que aquests estereotips tan presents encara fan que als nens se’ls neguin capacitats “com la d’emocionar-se i entendre les emocions, que són fonamentals per a la vida. Els nens no entenen les seves emocions ni les dels altres perquè els hi hem tallat la capacitat d’estar atents al que els hi passa, a ajudar, a compadir-se, a empatitzar. Només coneixen les emocions tradicionalment masculines: les de baralla, les de guerra, les de força, però no saben res de tendresa, d’empatia, d’afecte… I creixen així”. Bacete posa un nom a l’estereotip de gènere que pesa sobre els nens des de ben petits: es tracta de la masculinitat tòxica, que, diu, “ens indueix a desconnectar de les nostres emocions”. Per això reclama “nous referents masculins, homes que siguin sensibles, que lluitin contra les desigualtats i que no segueixin els cànons hegemònics del que és tradicionalment masculí perquè els nens tinguin altres figures en qui emmirallar-se”. “Hem de dur a terme una intervenció activa perquè els nens i els nois puguin ser el que vulguin, ja sigui encaixar en un model tradicional masculí o sortir-ne i optar per un altre model, sense que passi res”. I Marina Subirats va més enllà: “Ara que les nenes estan conquerint els espais que tradicionalment eren masculins, des del futbol fins a la ciència, cal que els nens entrin en els espais tradicionalment considerats femenins, com són les emocions o les cures”.

Potenciar altres masculinitats

La pedagoga i educadora Sílvia Valle alerta que la pressió d’aquesta masculinitat tòxica sobre els nens “acaba petant”, sobretot quan es van fent més grans. Per tant, té clar que la solució passa “per ensenyar-los que hi ha moltes masculinitats, trencar amb l’hegemònica i potenciar les altres”, i això, segons aquesta experta, tindrà una derivada molt important en l’adolescència. “Si trenquem això aconseguirem acabar amb el desig de les noies pel noi dolent, rebel, passota”. D’aquesta manera, diu Valle, “potenciant altres masculinitats s’ajudaria a trencar amb relacions tòxiques i de dominació” que ella veu en adolescents en els molts tallers que imparteix a nois i noies.

Ella explica que avui en dia “encara es premia aquesta masculinitat tòxica que pot arribar a ser violenta. Els nois que tenen aquests trets normalment es converteixen en els líders i els més admirats, les noies els volen de parella i la resta de nois volen ser com ells, i per aconseguir-ho molts cops adopten actituds tòxiques amb les noies”. Per això, diu, el seu primer objecte de treball amb joves adolescents és aquesta masculinitat mal entesa. “A aquestes edats encara es pot fer molta feina, poden canviar, però cal que hi hagi referents d’altres masculinitats, cal que hi hagi homes que representin valors positius per a aquests nois, diferents dels que ofereixen la publicitat, el cinema o les sèries. Homes que no tinguin por de mostrar els seus sentiments, que tractin bé les dones, que siguin empàtics…”.

Més problemes a l’adolescència

Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, denuncia que “actualment hi ha un buit molt important en l’educació dels nens (en masculí). No s’està fent feina per ajudar-los a sortir d’aquesta masculinitat normativa que els castiga des de la primera infància”. Per això ella reclama que es comenci a introduir l’educació afectivo-sexual des de P3 i que “s’ensenyi als infants que no hi ha emocions de nens i de nenes, a desconstruir elements i estereotips per ajudar a desmitificar, i que s’ofereixi als nens altres referents que siguin atractius socialment però que signifiquin una masculinitat diferent”. Ella alerta que si tot això no es fa els problemes es magnifiquen en l’adolescència, “que és el moment en què els nanos volen integrar-se al grup i el grup castiga molt les masculinitats diferents”. I aquí poden néixer situacions d’abús o violència. Avui en dia, a Catalunya, recorda Alfageme, més d’un 55% de denúncies de violència de gènere són de menors de 30 anys. Ella no creu que hi hagi un augment de casos sinó un augment de denúncies perquè “les noies joves s’atreveixen a denunciar abans perquè en tenen més consciència”, assegura.

Així, explica que “els models que s’estan repetint de violència masclista són molt transversals i es deuen a diversos elements: en primer lloc, a la falta d’educació afectivo-sexual, que no els dona un criteri per saber el que és normal i el que no”. I en segon lloc, apunta aquesta experta, “al consum de pornografia que comença cada cop abans, al voltant dels 11 anys, que és un porno masclista i violent”. Alfageme diu que això fa que els nens naturalitzin moltes situacions de violència envers les dones que veuen a la pantalla i construeixin un imaginari a partir de situacions que són delictives. Per tot plegat, aquesta experta deixa ben clar que “tenim un problema” i que “ens hem de posar les piles per solucionar-lo”. I això passa, indubtablement, per començar a lluitar contra els estereotips que limiten els nens. En masculí.

Iniciatives a les escoles

Cada cop són més les escoles catalanes que s’estan dotant de comissions de gènere. Aquest òrgan participatiu, format per pares, mares i en alguns casos professors, pretén fomentar la coeducació i la igualtat i incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits i projectes de l’escola. És una mostra més de la sensibilització de la societat sobre la igualtat. A Barcelona, a més, el Consorci d’Educació ha posat en marxa el projecte Escoles per la Igualtat i la Diversitat, en què actualment participen 20 centres. L’objectiu del programa és “treballar la diversitat afectiva i sexual, erradicar les violències de gènere i ensenyar a les criatures actituds i comportaments que facin efectius els valors d’igualtat”. Ho explica Dolors Vique, referent d’igualtat i coeducació del programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat, que detalla que el projecte es concreta en un programa de 3 anys en què tot el claustre està compromès.

D’altra banda, diverses escoles estan treballant també per canviar les dinàmiques al pati, perquè molts experts apunten que en la majoria dels casos els nois ocupen la part central, on es juga a futbol, mentre que les nenes i els nens a qui no agrada el futbol queden arraconats a la perifèria. Per trencar amb això s’estan duent a terme iniciatives per dinamitzar els patis de manera més igualitària.

Karina Fulladosa

Fulladosa va arribar de l’Uruguai per fer un màster i ha acabat doctorada en psicologia social. Ara és una “alliberada sense sou” de Sindillar, un sindicat independent de treballadores de la llar i la cura de persones que lluita per visibilitzar la seva feina i per millorar les seves condicions. “No ens diem treballadores domèstiques perquè creiem que té un component de servilisme”, matisa. La precarietat és molt alta entre les treballadores, amb excés de càrrega, pagues extres sense cobrar o dificultats de conciliació. “Hi ha una lluita que no és només de classe ni de gènere, sinó també de racisme institucional”, diu.

Lolita Chávez

Aquesta activista guatemalenca ha plantat cara a les multinacionals que es fan riques fent negoci amb els recursos naturals, i contra el masclisme d’una societat que tradicionalment ha deixat les dones tancades a casa. Ni les amenaces de mort ni els atemptats que l’han obligat a exiliar-se al País Basc la fan desistir de l’intent d’aturar la tala indiscriminada d’arbres del seu departament d’El Quiché. Com a líder quitxé, una branca dels maies, vol sumar els esforços d’un centenar de comunitats indígenes que pateixen l’extracció dels boscos en nom d’un progrés que les deixa sense recursos per subsistir.

Emma Gonzalez

L’Emma Gonzalez va estar amagada dues hores al seu institut, a Parkland, Florida, el 14 de febrer del 2018, quan un exalumne va irrompre amb un fusell i va matar 17 persones. Ella ha liderat de manera espontània la rebel·lió dels joves nord-americans contra l’accés quasi il·limitat a les armes als EUA. Allà va néixer el moviment Never Again, que avui suma milers de joves i que fa uns dies va aconseguir que la Cambra de Representants dels EUA -ara en mans dels demòcrates- aprovés una reforma legislativa per obligar a revisar els antecedents de tothom qui compra una arma.

Sonita Alizadeh

Sonita Alizadeh tenia 10 anys quan li van dir que la casarien. Va aconseguir salvar-se d’aquell destí perquè amb la família van haver de marxar de l’Afganistan i es van instal·lar a l’Iran. Allà la Sonita va descobrir el raper iranià Yaz i el nord-americà Emimem i, inspirada per la música, va començar a escriure les seves cançons. El 2014, i gràcies a la directora de cinema Rokhsareh Ghaemmaghami, van gravarBrides for sale, un videoclip contra els matrimonis forçosos que va ser un èxit mundial. Gràcies a això, va obtenir una beca per als EUA, on viu i segueix fent cançons.

Font: https://www.ara.cat/societat/alliberar-nens-masculinitat-toxica_0_2190380961.html

Ser adolescente hoy: factores de riesgo y de protección

CHARLA PARA FAMILIAS | Gratuita
Jueves 28 de febrero de 2019 | De 18:30 a 19:30 h


Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

La charla gratuita para familias Ser adolescente hoy: factores de riesgo y de protección te aportará las claves para entender qué cambios está viviendo, a qué tiene que hacer frente y cómo podemos ayudarle.

CONTENIDOS
1 | ¿Qué cambios se producen en el cerebro del adolescente?
2 | Principales riesgos que pueden afectar al adolescente.
3 | Desde el ámbito familiar, ¿cómo podemos ayudarle?

PONENTE

José Ángel Alda
Psiquiatra infantil y juvenil en el Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

ME INTERESA

 

Apps para ayudar a estudiar sin distracciones

Font: https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/apps-estudiar-sin-distracciones/82519.html

La concentración de muchos estudiantes se ve limitada por la incapacidad de controlar su impulso a la hora de comprobar su móvil de forma continua. Para ellos están pensadas estas aplicaciones, que ayudan a evitar la tentación bloqueando notificaciones y aplicaciones, además de crear un horario de estudio adecuado a cada usuario.


Resistir a la tentación de chequear las redes sociales o estar pendiente de los mensajes de WhatsApp durante una tarde de estudio puede convertirse en una tarea heroica. Pero conseguirlo puede significar una sesión mucho más eficiente y productiva. Por eso, os traemos estas diez aplicaciones que pueden ayudar a estudiar sin distracciones y cumplir con los propósitos del estudio bloqueando notificaciones, creando un horario de estudio o motivando para conseguir las metas.

Ideal para combatir la adicción al móvil y trabajar la capacidad de concentración en el trabajo escolar, esta app permite bloquear el uso las aplicaciones que más distraen al usuario: al intentar acceder a ellas, muestra frases motivadoras para mantener el foco en la actividad que se desea realizar. También bloquea las notificaciones, de manera que el smartphone permanece en silencio y sin avisos de la pantalla, por lo que desaparece la tentación de mirar. Además, integra un límite de uso en algunos de estos programas para no perder más tiempo del deseado en ellos.

2 | Study Aide

A través de ella se crean listas de reproducción de música que ayudan a mantener la concentración. Además, permite elegir entre una amplia variedad de sonidos de la naturaleza que permiten crear una experiencia más inmersiva durante el tiempo de estudio. Además, los creadores de esta app gestionan un canal de YouTube en el que suben diferentes listas de reproducción con música apta para momentos en los que hay que poner el foco en una tarea.

Está indicada para estudiantes que desean organizar bien su tiempo y aprovechar sus sesiones de estudio al máximo, para lo que permite crear una planificación acorde a las metas que se desean conseguir. De esta manera, cada usuario tiene claro cuánto tiempo debe invertir en su trabajo. Además, monitoriza las sesiones y permite bloquear las aplicaciones y notificaciones que puedan servir como distracción. Al final del día o del mes, se pueden visualizar estadísticas sobre el tiempo invertido para cada tarea impuesta.

 

Controla el tiempo invertido en cada asignatura, para lo que basta con crear la tarea y poner en marcha el reloj que contabiliza el tiempo que se invierte en el estudio. Si se emplea bien, sin entretenerse durante ese rato, es una buena manera de prevenir la procrastinación y organizarse mejor. Además, los datos recogidos se pueden visualizar en semanas, meses o años y exportar a un fichero excel para tener una visión más global del esfuerzo llevado a cabo.

 

Si hay aplicaciones que distraen al alumnado de sus estudios, esta herramienta puede bloquearlas para que ya no sean un problema. Además, mide el uso que se hace de las mismas, para que se tome conciencia del tiempo que se invierte en ellas. ¡Incluso cuenta el número de veces que se usa el móvil! También permite dejar un mensaje personalizado si se intenta acceder a una de las aplicaciones bloqueadas a modo de recordatorio de que es momento de concentrarse.

Forest

Tal y como su nombre indica, instalar ‘Forest’ en el móvil significa instalar un pequeño bosque en el que hay que encargarse de plantar los árboles y cuidarlos para que crezcan sanos. El mecanismo es sencillo: iniciar la app significa plantar un árbol. Si se abandona la aplicación antes de que el árbol llegue a nacer (antes de que finalice el tiempo marcado inicialmente para el estudio), automáticamente muere. Por cada planta que llegue a nacer se obtiene dinero virtual que puede utilizarse para plantar nuevas especies o incluso para algo mucho más reconfortante: que una ONG plante un árbol en tu nombre.

Flipd

Pide permiso para acceder al sistema y bloquear las aplicaciones que se le indique, tales como las redes sociales. Una vez bloqueadas, no podremos acceder a ellas de forma sencilla. Permite incluso crear respuestas automáticas para mensajes o llamadas que podamos recibir. Está diseñada para aquellos con poca fuerza de voluntad.

Su metodología, creada en los años 80, se basa en periodos de actividad de 25 minutos (pomodoros) seguidos de descansos de 5 minutos. Cada 4 pomodoros, el periodo de descanso aumenta. Este método fue diseñado con el objetivo de mejorar la productividad en base a una organización del tiempo basada en breves periodos. Una app es la que se encarga de contabilizar por el estudiante.

Su base es un temporizador que puede personalizarse añadiendo pequeñas pausas a la sesión creada. En cualquier caso, no bloquea el acceso a ninguna aplicación, pero no existe forma de eliminar ni la notificación del temporizador ni el icono en la barra superior, por lo que puede conseguir hacer sentir mal incluso al estudiante más procrastinador.

10 | Checky

Se trata de otra app que busca debilitar o, al menos, impactar el aspecto psicológico del estudiante, ya que contabiliza todas las veces que se consulta el móvil. Al transmitir un mensaje claro y conciso en forma de una cifra numérica, es prácticamente imposible ignorar el hecho de que está distrayéndose excesivamente con el teléfono móvil. Puede ser incluso útil para la vida diaria, permitiendo al usuario medir su adicción al smartphone.

 

LA MOTXILLA EMOCIONAL: taller de gestió emocional per a mares i pares

En aquest taller, treballarem de manera teòrica i vivencial aquells aspectes que portes dins la teva pròpia motxilla emocional i que se’t disparen en automàtic davant d’aquelles situacions que et posen en vulnerabilitat davant la difícil tasca de la maternitat i la paternitat.

Es tracta que durant una estona, puguis disposar d’un espai propi on poder parar, pensar i reflexionar, portant la mirada cap al teu interior i centrant-la en com estàs tu com a persona, en la teva pròpia emocionalitat (frustració, conflictes, impotència, por, ràbia, angoixa, tristesa, inseguretat…) i posant atenció en com la gestiones.

Revisarem aspectes com:

  • Creences i judicis interns respecte la maternitat, la paternitat, la família, la infància i l’adolescència…
  • Gestió emocional i les emocions prohibides.
  • L’empatia i l’impatia.
  • Límits personals.
  • L’estil de comunicació.
  • Gestió del conflicte.

Com més consciència tinguis sobre l’impacte emocional que aquests aspectes generen en tu, més consciència tindràs de la pròpia vulnerabilitat, i des d’aquesta consciència millor podràs acompanyar-te a tu i als teus fill@s, construint relacions vinculars més sanes i nutritives que facilitin el teu creixement personal i el de tota la família.
Dijous 14 de febrer

Horari: 18h a 20h

Lloc: C/Hipòlit Lázaro 26 (metro L4 joanic)

Preu: 20€

 

Coordina:

Laia Piqué, terapeuta gestalt, mediadora familiar, treballadora social, supervisora d’equips de l’àmbit socioeducatiu. Professora de la Universitat de Barcelona-IL3. Especialitzada en prevenció del maltractament infantil i acompanyament a famílies, infància i adolescència.

MÉS INFORMACIÓ i INSCRIPCIONS CLICA AQUÍ

I tu, interrogues o converses sobre l’escola amb els teus fills?

Font: https://edubarometre.cat/i-tu-interrogues-o-converses-sobre-lescola-amb-els-teus-fills/

 

La veu de les famílies és clara:  acompanyar l’escolaritat dels fills i filles des de casa és important. L’edubaròmetre ens permet conèixer de primera mà què fan les famílies a casa.

Analitzant les respostes ens adonem que més de la meitat dels pares i mares afirmen que troben una estona de forma regular per conversar sobre com ha anat l’escolaels ajuden a planificar l’estudi o deuresparlen sobre llibres, programes o pel·lícules i, a més, llegeixen o motiven la lectura. Totes elles són activitats claus que fomenten el vincle, però també són importants tant a nivell emocional com cognitiu, ja que faciliten el desenvolupament i l’èxit educatiu.

Per això, no només es tracta del fer, sinó de com fer-ho. En aquest sentit… quan més d’un 83% de les famílies afirmen que cada dia comenten “com ha anat l’escola”, em pregunto: I aquelles que no ho fan de forma regular, conversen sobre altres temes? I les que sí pregunten, ho fan en forma de conversa o d’interrogatori?

No és el mateix fer preguntes obertes  del tipus “Com t’ha anat el dia a l’escola?” que faciliten que l’infant o el jove puguin expressar el que els sembli més important, que fer un interrogatori: “tens deures?”; “t’has portat bé?”; “t’ho has menjat tot?”; “espero que hagis estat atent a classe…”, al final el que rebem són respostes monosil·làbiques del tipus: “siiií”, “noooo”, “no séee” acompanyades d’un cert to de cansament i desinterès.

I tu, interrogues o converses amb els teus fills?

T’oferim tres infografies molt pràctiques per tenir bones converses amb els teus fills: Abraça’l i parla-li de tuLes preguntes sorpresaPreguntes xerraires.

Cómo podemos detectar que nuestra hija adolescente sufre violencia de género

Fuente: https://saposyprincesas.elmundo.es/bienestar/psicologia-infantil/detectar-violencia-genero-adolescentes/?utm_source=newsletter&utm_medium=push

 

Cómo podemos detectar que nuestra hija adolescente sufre violencia de género

Una de cada tres adolescentes sufre violencia de género. Una situación que los adultos no comprendemos ya que pensábamos que con la educación recibida los adolescentes lograrían evitarlo. ¿Qué podemos hacer para evitar que nuestra hija adolescente lo sufra? ¿Y para asegurarnos de que nuestro hijo nunca hará daño a una mujer? La violencia de género en adolescentes es una realidad que los padres tenemos que detectar.

Aumento de casos en menores

Los casos de denuncias por malos tratos, abusos y agresiones sexuales entre menores de edad han aumentado hasta un 25%, según los últimos datos de la Fiscalía General del Estado. Incluso aparecen casos entre niños y niñas de menos de 14 años. Estos sucesos han aumentado entre los menores en un solo año de 433 a 543 (25% más), los de agresiones y abusos sexuales, de 1081 a 1271 (17%), según los últimos datos de esta fuente, correspondientes a 2016.

La violencia de género en adolescentes puede durar varios años porque a veces las víctimas tardan en darse cuenta de su situación. Salir de este tipo de relaciones tóxicas y traumáticas es complicado por la dependencia emocional que sufre la víctima. “Las adolescentes llaman, generalmente, cuando tienen problemas sentimentales con su pareja o, incluso, por problemas que tienen con sus padres a causa de sus relaciones, y no saben a quién recurrir”, explican desde ANAR, que pone a disposición un teléfono de ayuda en el que han atendido un total de las 453 llamadas de adolescentes que denuncian.

Factores que explican la violencia de género en adolescentes

Los profesionales están apuntando como explicación a que muchos adolescentes siguen aceptando el modelo patriarcal tradicional. En sus casas mandan sus padres y por lo tanto ellos sienten que deben controlar a su pareja. Este modelo no se ha superado en muchas familias y cuando estos chicos intentan siempre dominar a sus parejas. Los móviles y las redes sociales se han convertido en una de sus armas para ejercer esa presión constante.

Esta educación machista predispone a las mujeres a sufrirla porque les impide identificar las señales del maltrato. Hay que cambiar esa imagen de chico atractivo y malote que no les deja identificar la situación por la que están pasando.

Lo curioso es que nuestros jóvenes distinguen que esa conducta no está bien. En una encuesta realizada en 2017 a más de 1.400 jóvenes de entre 12 y 17 años en distintas Comunidades Autónomas por la ONG Mujeres en Igualdad, más de un 90% supo reconocer los casos de violencia de género presentados. Ocho de cada diez chicas encuestadas aseguraban no haberla sufrido nunca, pero de ellas un 20% al mismo tiempo admitía haber sido víctima de alguna conducta machista.

Violencia de género en adolescentesCómo podemos detectar la violencia de género en adolescentes

Para los especialistas es fundamental que las familias apoyen a las víctimas y no las dejen solas. Pero en la mayoría de los casos las adolescentes no cuentan que están pasando por esta situación en casa. Por ello, tenemos que intentar detectar las señales que nos pueden indicar que está pasando por esta situación.

“Los comportamientos con los que la pareja de vuestra hija la va dominando no suelen ser comportamientos agresivos (más evidentes y detectables) sino comportamientos que favorecen la desigualdad, el dominio y el abuso. Estos comportamientos son más difíciles de detectar: estrategias de aislamiento, de imponer sus ideas, de controlarla, coacciones o chantajes emocionales”, explican en esta Guía para madres y padres de adolescentes que sufren violencia de género.

Señales para saber si nuestra hija sufre violencia de género

En esta misma guía citan algunas de las señales que nos pueden hacer saltar la alarma sobre la violencia de género en adolescentes.

  • Se aleja de sus antiguas amistades. Deja de ver a sus amigos de siempre y empieza a salir con otra gente.
  • Conversa poco de sus problemas emocionales. 
  • Duda de sus propios sentimientos y de su juicio. Cree valer poco o nada. Se siente mal respecto a sí misma, se infravalora.
  • Se siente agradecida (de forma poco natural) cuando su novio es respetuoso. Aunque no esté de acuerdo, acepta las decisiones de su pareja. Pierde la voluntad.
  • Ignora sus propias necesidades a favor de las de su pareja. Incluso sacrifica su propia independencia por el deseo de recibir amor.
  • No sabe si desea finalizar la relación o continuar con ella. 
  • Baja su rendimiento escolar o laboral. Le cuesta trabajo concentrarse en sus actividades (antes no le sucedía). Se muestra muy distraída.
  • Tiene problemas de salud. Se altera su apetito (come más o está inapetente). Su ritmo de sueño se modifica (duerme muy poco o demasiado).
  • Tiene miedo de que su pareja se enfade. Está continuamente en contacto con él a través de móvil o redes sociales, lo que le impide concentrarse en lo que esté haciendo en ese momento ya sea tareas escolares, ver una película, hacer alguna tarea doméstica o mantener una conversación.
  • No acepta comentarios u opiniones acerca de su pareja o de su “nuevo estilo de vida”.  Se muestra irascible con sus maestros, compañeros de clase o amigas y amigos.
  • Se muestra irascible con la familia. Reacciona de malas formas por cosas sin importancia. Plantea problemas para ir de vacaciones o pasar fines de semana fuera si él no la acompaña.

 

 

Entrevista a David Perkins: què val la pena aprendre a l’escola?

Publicat per Equipo EduCaixa el 09/01/2019

A la finals d’any vam tenir l’oportunitat de conversar amb David Perkins, reconegut educador i investigador del Project Zero de la Universitat de Harvard, gràcies a l’aliança entre EduCaixa i Project Zero, l’objectiu de la qual és promoure el debat i l’aprenentatge sobre l’últim en investigació educativa i noves eines, estratègies i recursos d’aprenentatge-ensenyament.

El treball de Perkins s’ha centrat en temes tan variats com l’ensenyament per al desenvolupament de la creativitat, el pensament crític, les habilitats per a la resolució de problemes i les estratègies de raonament en les arts i la ciència.

En la nostra conversa, Perkins va parlar sobre com aprenen les persones, una de les preguntes que ha orientat el seu treball les darreres dècades. Així mateix, va abordar la necessitat de formular-nos una pregunta molt més profunda i important: ensenyem coneixements i potenciem habilitats veritablement útils per al nostre alumnat?

Aquesta és una pregunta crítica. En les seves investigacions s’ha comprovat que molt del que aprenem a l’escola no té una utilitat pràctica en la vida de l’estudiant. Perkins explica que, malgrat tenir les eines perquè l’alumnat aprengui més i millor, si no ensenyem coneixements rellevants, fem malbé molts recursos i possibilitats. Però, com establir allò que és rellevant i útil per a l’alumnat?, què val la pena aprendre a l’escola?

 

Descobreix la resposta a aquesta i altres preguntes en l’entrevista completa.

 

 

Material de sensibilització i prevenció específic sobre la Síndrome del nen sacsejat

Amb motiu del recent cas de maltractament infantil ocorregut a Pineda de Mar, com a conseqüència del qual la víctima (un nadó de dos mesos de vida) es troba ingressat a la UCI de l’Hospital Vall d’Hebrón, us volem fer arribar un material de sensibilització i prevenció específic sobre la Síndrome del nen sacsejat, que segurament trobareu interessant i del què podeu tota la difusió que considereu oportuna.

Us adjuntem el tríptic “Auxili! El meu bebé no para de plorar”, adaptat del document original de la Fondation Suisse Enfants et Violence, i l’article “Nadó que plora, pares al límit i sacseig: què fer?”, publicat en la Revista Pediatria Catalana pel pediatra i soci cofundador de l’ACIM, Dr. Francesc Domingo i Salvany.

PDF NADÓ QUE PLORA_Francesc Domingo i Salvany

PDF Auxili! El meu bebé no para de plorar