Benvolguts/des:
M’adreço a vosaltres des de casa (com ha de ser) i vivint aquesta distopia estranya que ens ha tocat en aquest dia tan emblemàtic, 23 d’abril, qui ens ho anava a dir!
Ja portem més d’un mes confinats, sense sortir pràcticament. Els dies han perdut el seu nom: ja no són, dilluns, dimarts, dimecres, dijous… ara són: l’altre dia, el proper dia, algun dia, AVUI.
Abans de fer aquest discurs, que ara us arribarà de forma virtual, vaig remenar dins el pou de la memòria, per tal de destriar algun literat important sobre el qual apuntalar les meves paraules i déu n’hi do els que em van sorgir:
Van néixer el 1920:
El 2 de gener, Isaac Asimov, l’autor de I, robot , Foundation i Bicentennial man, entre els títols de la seva prolífica obra.
El 17 de gener, l’escriptora anglesa Anne Brontë, menys coneguda que les seves germanes Charlotte i Emily.
El 22 d’agost, el gran mestre de la ciència-ficció Ray Bradbury, (qui no recorda Fahrenheit 451 o les Cròniques marcianes?)
El 14 de setembre el meu admirat poeta uruguaià Mario Benedetti, autor de poemes tan sensibles i profunds com :Hagamos un trato, No te salves, Todavía i No te rindas.
El 17 d’octubre, Miguel Delibes, l’autor de El camino, Cinco horas con Mario o Los santos inocentes.
El 23 d’octubre Gianni Rodari, autor de Favole al telefono, les quals van formar part de la meva etapa d’estudiant de Magisteri.
El 7 de novembre també va néixer Joan Perucho, l’autor de Les històries naturals.
Una centúria abans, el 20 de desembre de 1820, la poetessa Carolina Coronado.
A més, aquest any 2020, es commemoren els 150 anys de la mort de Charles Dickens (el 9 de juny) i de Gustavo Adolfo Bécquer (el 22 de desembre; el meus alumnes de 4t d’ESO segur que recorden bé les Rimas y Leyendas)
El 4 de gener de 1920 va morir el gran mestre Benito Pérez Galdós tan insigne i magistral , però sol, cec i arruïnat els darrers anys de la seva vida.
El dia 12 de març, un dia abans de deixar les classes pel coronavirus, va fer 75 anys de la mort de l’Anna Frank. El seu Diari es va convertir i segueix essent un símbol. L’Anna només tenia 15 anys.
El 24 de juny l’autor de Els fruits saborosos, Josep Carner, va morir. En farà 50 anys.
——————————–
Doncs bé: tots aquests records que formen part del meu bagatge intel·lectual, per les obres que d’aquests autors he llegit, serveixen per retre homenatge a la literatura, a la cultura, tan necessària sempre, però especialment ara, en temps de pandèmia.
Si llegir ens ha permès viatjar sense sortir de casa, ara és un bon moment per descobrir o rellegir aquests autors (i molts més).
La cultura, amb majúscules, esdevé una píndola fantàstica per a combatre la solitud, l’avorriment o la monotonia.
No voldria deixar passar aquest San Jordi insòlit, sense fer esment dels escrits que durant aquest dies els meus alumnes m’han enviat en forma de redaccions.
Gràcies a ells he pogut saber com estaven vivint el confinament. Tots i cadascun dels seus testimonis m’ajuden a comprendre el complex panorama al qual estem sotmesos perquè, encara que hi ha paradigmes molt similars, cada alumne veu en aquesta crisi una oportunitat: descobrir el plaer de no matinar, fer taules improvisades de gimnàstica, jugar a jocs de taula amb els seus familiars, fer alguna videotrucada, veure sèries, cuinar, endreçar la seva habitació i, molts, troben a faltar anar a l’ Institut! (encara que el dia 12 van fer saltirons i rialles pensant que perdrien de vista les classes). Molts d’ells i elles m’han confessat com era de certa la vella màxima: “només valores el que tens quan ho has perdut” i això és rabiosament cert en la salut, la feina, les relacions humanes.
Comparteixo amb vosaltres alguns dels seus escrits durant la quarantena, fets en castellà, matèria que imparteixo:
Me he levantado temprano para contemplar la calle silenciosa y vacía. Es una escena que no viviré muchas veces y prefiero aprovecharla. He salido al balcón: no había nadie, ni una sola persona. En ese momento me he sentido bastante vacío.
Al mediodía he tenido que salir a la calle para ir a casa de mi padre a comer.
Al salir a la calle había poca gente y la que había, cuando pasabas a su lado, se alejaba de ti. Es una sensación muy extraña.
- S . 4 ESO B
——————
Esta tarde he salido a pasear con mi perro, Rocket. Este corto paseo me era muy necesario, porque de pasar tanto tiempo encerrada en casa, me agobio mucho. Al atardecer he vuelto a subir a la azotea; me he sentado en el bordillo, con los auriculares puestos y mi música preferida, escribiendo en mi libreta un pequeño poema (que no me ha quedado muy bien) y observando la puesta del sol: he sido realmente feliz.
- N. 4 ESO C
……………………
Hoy ha sido un día más relajado; hemos jugado a juegos de mesa y hemos reído mucho en familia. He aprendido en estos días que los mejores momentos de la vida son los que compartes con los seres a quienes más quieres. No hablamos de cosas materiales, sino de momentos y relaciones reales: eso es lo que vale, lo que quedará en nuestra mente para siempre y por siempre.
- L. 4 ESO A
…………………..
Realmente en esta cuarentena me he dado cuenta del valor de las cosas tan pequeñas que nos rodean (…), nunca nos hemos puesto a pensaren el valor de ser libres o en el valor de esos cortos segundos de estar afuera, caminar y tomar el aire.
- C. 1 Batx. B
…………………..
Vivimos en un constante aprendizaje que consiste en cambios y debemos adaptarnos a ellos. Cada uno es responsable de coger el timón y darle rumbo a su vida. Quizás estemos sumergidos en el mundo de lo material; sólo tenemos en mente aquello que nos falta y anhelamos; tenemos una venda en los ojos que nos impide ver más allá, sin observar los pequeños detalles que cada día la vida nos ofrece y que, sin darnos cuenta, aportan su granito de arena para hacernos felices. Ahora es un buen momento para meditar e impedir que las preocupaciones, las quejas y los prejuicios sigan ocupando todo el espacio de nuestro pensamiento. Es una oportunidad para erradicar nuestra ceguera y egocentrismo y apreciar todas aquellas cosas que no considerábamos hasta notar su ausencia.
- C , 1BAT B
…………………
El confinamiento está cambiando a todo el mundo (…) pero el objetivo debe ser también no olvidarlas para que pasen de generación en generación y que no sea necesario volver a vivir una catástrofe para que los futuros ciudadanos valoren sus vidas. No sólo es valorar y aprender, sino también comunicar lo aprendido para que el conocimiento sirva de algo más y sea aún más valioso.
- A. 1BAT A
………………….
Espero haberte invitado a cuestionarte si realmente eres de los que aprovechan los momentos que la vida le ofrece o si simplemente no los valoras lo suficiente. En el caso de verte reflejado en la segunda posibilidad: apaga el ordenador y vive que, al fin y al cabo, es para lo que nacimos.
- V. 1 Bat A
CARPE DIEM,! Feliç particular Diada de Sant Jordi!!!
Felisa Pérez
Professora de Llengua Castellana i Literatura
INS L’ Alzina , Barcelona, 23 d’ Abril 2020
PLA DE REOBERTURA DE CENTRE_INSTITUT_ALZINA
