Entrades

EN TEMPS DE CONFINAMENT: NOVES MANERES D’APRENDRE I D’AVALUAR

Com a conseqüència de la pandèmia provocada pel coronavirus ens hem vist obligats a confinar-nos i a ensenyar i aprendre de manera virtual.
El 12 de març vam tancar les portes de l’institut amb molts interrogants i incerteses, que mica en mica hem anat resolent. Sortosament estàvem acostumats a treballar amb plataformes i eines digitals i això ens ha facilitat la transició a l’ensenyament-aprenentatge virtual. Hem descobert noves eines per mantenir-nos connectats com Meet, Discord o Zoom i hem augmentat de manera exponencial les propostes d’activitats a través del Moodle i Classroom. N’estem aprenent junts.
Aquesta nova situació i, seguint les orientacions de la Secretaria de Polítiques Educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ens havia de fer canviar les propostes d’activitats i la manera d’avaluar; per això hem estat treballant en la redacció d’uns criteris generals i específics de cadascuna de les matèries per adaptar-nos a la situació de confianament.
Confiem que us serveixin de guia per afrontar amb èxit aquesta tercera avaluació.
Cuideu-vos. Cuidem-nos.
Equip directiu de L’Alzina

Mesures de prevenció per a xarxes solidàries davant la COVID-19

Benvolgudes famílies,

L’ASPB   (Agència Catalana de Salut Pública) ha elaborat un document amb recomanacions per les xarxes d’ajuda mútua i veïnatges solidaris amb l’objectiu que aquesta tasca solidària es pugui fer de forma més segura en termes de salut, prevenint infeccions per la COVID-19, sobretot en aquelles necessitats que requereixin una acció presencial.

 

El document compta amb mesures de prevenció per poder ajudar a fer la compra, treure mascotes a passejar o acollir-les temporalment o poder fer donació de material que us sobri.

 

Moltes gràcies a totes i a tots per la co vostra col·laboració.

https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2020/04/ASPB-Mesures-prevencio-xarxes-solidaritat-covid19_02_web.pdf

Festa

Benvolguda família,
Us recordem que demà divendres 1 de maig és festa. I que en aquest tercer trimestre també serà festa (de lliure disposició) divendres 29 de maig.
Cuideu-vos molt.

Ús Classroom

Benvolgudes famílies,

A l’Institut Alzina fa temps que apostem per la transformació digital i per les formacions que augmentin les competències digitals de l’alumnat, del professorat i de les famílies.

Aquesta feina mica en mica ha anat donant els seus fruits, cosa que ha permès poder donar una resposta àgil i efectiva en aquesta situació excepcional que estem vivint. Les tauletes són una eina que no té sentit sense una feina pedagògica al darrere.

L’alumnat té competències digitals per fer servir el correu electrònic, el moodle, el classroom, els sites… Poden donar resposta a les tasques de forma telemàtica.

Els ipads i les plataformes digitals que tenim desenvolupades, ens permeten en aquest moment comunicar-nos amb l’alumnat i poder-ne fer un acompanyament proper i de qualitat.

Moltes gràcies pel vostre esforç i seguim endavant!

Us agrada escriure?

Benvolguda família,
Us agrada escriure? Teniu entre 8 i 16 anys?
Sí?
Aleshores llegiu l’anunci amb atenció i poseu fil a l’agulla…

ARA SÍ, JA TENIM SANT JORDI A TOCAR!

I abans de l’arribada final us convidem a llegir aquests magnífics relats en anglès i sentir com els alumnes reciten poemes de Pablo Neruda acompanyant les imatges. Tota una experiència literària!

Recordeu que al bloc de la biblioteca teniu diverses recomanacions de llibres per aquests dies de confinament, històries que us permetran viatjar i posar-vos en la pell dels personatges durant unes hores. La lectura és vida!

 

Àmbit lingüístic

 

Once upon a time, the first day of high school …

A girl named Ashley but her friends called her Ash.  You could say that she looks like a star, simply because she is rich and always gets what she wants.  He has gone to the best theater classes, the best piano, singing and dance classes.  People think “with as little life as I have had time to study and be the best at all of that?”.

After a year Ash wanted to change high school because he wanted to change, when he was a rock he was kind, he did not care about money and had real friends, not like those of now who are only with her because he can get them to go to the best parties… But behind that horrible mask is a good person with feelings.

All this started because his best friend of a lifetime stopped being so because of everything that had changed.  She promised him that he would change schools for a year or two and would come back for him and demonstrate everything that had changed.

 

LAIA MARTINEZ ROLDAN,  2n ESO A

 

The rose of a new friendship

 

Laura had joined our class this year, she came from another institute in Cerdanyola.

She was a very shy girl, she didn’t like joining us very much, I suppose it must be because she didn’t know us.

One day, in the natural science class, we were talking about flowering, the types of flowers, germination, etc., and she came out of her ashes, gave us a florist class to use, the type of roses there were, When they had to be planted, the flowering time, the flower producing countries and many other things, we were surprised by such a description.

There were colleagues who laughed, others seemed to be the most surprising and I thought it was great.

I approached her to start a conversation and to know her more, with the excuse of flowers, plants and others, I asked her about a plant that we have at home.

My mother is in love with rose bushes and especially with red roses, but poor woman, the one she has at home only gives her 1 or two roses throughout the year and who cares for them, waters them, pays them, pampers them, “well He loves them, but there is no way they can give him more roses. I wanted to ask Laura if we could do something to give us more flowers and start talking to her, but the truth is that she didn’t. It was very funny and I didn’t paid close attention, almost gave me lengths.

From that day on, I started to say hello to her every day and tried to get her to join our patio group, it’s hard to make friends when you’re new.

As the year passed, Laura became friends with us and we got to know her, she lived near me and many of us went to school together tomorrow, we became friends.

On Sant Jordi day, he gave me an envelope, some rose seeds, he surprised me, but I was excited. !!!!

A few months ago I planted the seeds, I gave the first rose to Laura as a sign of our friendship.

 

PAU ORTÍ, 1r de Batxillerat

 

The hidden happiness

 

In the beginning of time, before humanity inhabited the Earth, the different gods met in order to prepare the creation of the human being, in his image and likeness. However, one of them realized that if they made them exactly the same as them, they would actually be creating new gods, so they should take something from him in such a way that he would differentiate himself from them. After thinking it over carefully, another of those present proposed to take away their happiness and hide it in a place where they could never find it.

Another of them proposed to hide it in the highest mountain, but they realized that by having strength, humanity could go up and find it. Another proposed that they hide it under the sea, but since humanity would possess curiosity, it could build something to reach the deep sea and find it. A third proposed to bring happiness to a distant planet, but others concluded that since the human being will have intelligence, he will be able to build spaceships that can reach it.

 

The last of the gods, who had remained silent until then, took the floor to indicate that he knew a place where they would not find it: he proposed that they hide happiness within the human being, so that he would be so busy looking outside that I would never find her. Everyone agreed with it, so they did. This is the reason why the human being spends his life looking for happiness, without knowing that he is actually in himself. ”

 

URIEL BRETAU, 2n ESO B

 

 

https://drive.google.com/open?id=159Wy4VgNri-yk7pdR8cbBhORmUQgyGne

https://drive.google.com/file/d/18IGq3YRYP2zj6byPBafZTWaNddZtEd50/view?usp=sharing

https://drive.google.com/open?id=1Nr7yiCRaBuDriphckecW0rmHCVQ-sC5V

 

 

Projecte divulgatiu sobre el COVID-19

Durant aquests dies de confinament i des de la matèria de Biologia, l’alumnat de 3r de l’ESO ha realitzat el projecte “Com podem lluitar contra el COVID-19?“.
En aquest projecte havien de fer una campanya divulgativa per explicar a la població com el nostre cos lluita contra el virus i com el podem ajudar.
Els productes finals han estat diversos: vídeos, infografies, pòsters, presentacions, fullets informatius…
Agraïm l’esforç de l’alumnat i aplaudim la seva creativitat!

 

MÉS RELATS I POESIES PER LA SETMANA DE SANT JORDI CONFINAT

Continuem escalfant motors abans de l’arribada de Sant Jordi, aquí teniu unes quantes poesies i relats escrits per l’alumnat del centre. Llegiu-les amb calma, devorant cadascuna de les paraules, posant-vos en la pell dels personatges i del jo poètic.

Moltes gràcies a tothom que ens fa arribar els seus escrits.

 

Poesia, de 4t d’ESO

T’apropes, i sense dir res, m’abraces.

Tanco els ulls i noto com la teva respiració s’accelera,

sento el plor que em neix als llagrimals i m’arriba als llavis.

Torno a obrir els ulls, i tot el que veig és

el negre fum que surt de la xemeneia,

el seu cos reduït a un fum fosc i espès.

 

De lluny, sento la veu de la mare trencar-se,

noto la salor de les llàgrimes,

la vista se m’emboira,

i la teva mà m’agafa tremolosa.

Crides, emportada pel dolor i caus a terra.

 

I jo, aliena a l’entorn i al moment,

inspiro l’aire perfumat de lliris i

en expirar, amb un fil de veu,

li dic un adéu negat de llàgrimes.

 

Mi música, d’Alba Oliva, 2n d’ESO

Alguien dijo una vez que la música es solamente ruido que se propaga más rápido aún que una plaga, pero yo no lo creo así.

 

Lo que siento mientras bailo al ritmo de la música es inmensurable, inexplicable. No podría jamás llegar a imaginarme un mundo como el de Footloose. Mi conexión con la música va más allá de lo que puedo ser capaz de contar. Así que aquí intentaré que lleguéis a comprender la sensación más bonita del mundo para mi, pues este relato solo se puede llegar a entender si lo lees mientras escuchas música. Música que te haga sentir bien, que te haga ser tu mismo.

La música es lo único en este mundo que me hace perder la cabeza. La buena música combinada con letras potentes hace cambiar tus ánimos y tu opinión allí dónde vayas.

Creedme cuando os digo que ir por la calle con música hace que te sientas como si estuvieses dentro de una película. Vas en patinete bajando por la Avenida Meridiana y te sientes poderoso, llegas al estribillo y pareces ser un superhéroe posando ante el desastre que acabas de crear.

 

Pero a parte de la música, del compás, del ritmo, de la sonata, la letra también es importante. Dentro de ella puedes encontrar dos mundos unidos, el de la letra y el de la música. Leer las letras, que no cuesta más que un poco de atención, puede ser toda una aventura. Pero la mejor sensación es la del viento en tu cara, por la velocidad del patinete cuando bajas una calle, a la vez que el ritmo va subiendo, eso crea en ti un superpoder que nunca antes habías encontrado, un nuevo sentimiento que solo por esos instantes vas a ser capaz de conseguir.

 

La música también te acompaña cuando estás solo, cuando quieres sacarle una sonrisa a alguien o a ti mismo. Cuando escribes, ella está junto al teclado a la vez que tus ojos se pierden en el vacío y la historia que cuentas es la misma que la de la canción que escuchas. Es la única forma de olvidarte de todo y de concentrarte solo en una cosa; ni vista, ni tacto, ni olfato, solamente escuchar y sentir dentro de ti que algo se enciende. Cuando estás solo y nada más que la música te acompaña sientes que no hay nada más importante.

Después, te quitas los cascos y no oyes nada; solo por un segundo no oyes nada. Luego todo vuelve a encenderse, vuelve el caos y el ruido a tus oídos; el sentimiento del cual te has despojado entra en ti de nuevo.

Mientras escribo esto, la música sigue resonando en mi cabeza; escucho la letra mientras me aislo. Pero todo tiene que despausarse, todo tiene que seguir y a pesar de que la música pare el mundo y el universo por unos segundos, al final todo, absolutamente todo, continua. La cuestión es si quieres continuar con música o en silencio.

 

 

Primera trobada d’una relació a distància

Alumna de 4t d’ESO

 

 El vaig esperar a l’estació del tren.

L’olor a suor de la gent era insuportable,

el vaig veure al final de l’estació, la seva altura el delatava.

Un petit somriure se’m dibuixava a la cara.

Les meves galtes s’anaven enrogint cada vegada que ell s’apropava.

ja estava a menys d’un metre, la seva mirada es va trobar amb la meva,

els seus ulls brillants, el seu somriure. Tot d’ell em semblava perfecte.

Els seus braços van anar cap a la meva cintura.

El tacte de les seves mans fregant-se per la meva esquena, semblava un somni. Els nostres llavis estaven a escassos centímetres.

El sabor del seu caramel encara seguia intacte en la seva boca.

El seu perfum inundava les meves fosses nasals.

Ja en un parc asseguts en un banc el seu cap estava repenjat a la meva espatlla.

La sensació d’acariciar el borrissol del seu clatell era tan satisfactori.

La seva veu m’omplia tota la ment.

Cada vegada que jo el tocava la seva respiració s’accelera.

Mai hagués pensat que veure’l en persona m’agradés tant.

 

CONFINAMIENTO, de Lea Boyer

Aquí estoy

Entre cuatro paredes

Y hasta arriba estoy

De deberes.

 

De Netflix me he cansado,

Ninguna serie por mirar,

Ni los pelos me he peinado

Y a mi hermana quiero matar.

 

Por las noches casi no duermo

Y esperar es todo un muermo.

 

Mis padres me obligan a moverme,

Pero solo a videojuegos quiero jugar,

Aun así me levanto y todo empieza a dolerme

Y mis padres mis llantos tendrán que soportar.

 

Como sin parar

Y ya empiezo a hinchar.

Solo chocolate como

Y me parezco a un palomo.

¡Y esto ya es el colmo!

 

Todo el día llueve

Y ni a la terraza puedo salir.

¡Al menos podría ser nieve,

Y a jugar con ella podría ir!

Es posa en marxa un nou telèfon d’acompanyament per a adolescents i famílies

Teniu dubtes sobre com gestionar el vostre temps durant el confinament? Us sentiu desconcertats per la situació actual? Us preocupa no poder estar al costat de persones importants, amics, família, parella..? Teniu un mal dia i necessiteu parlar amb algú?

L’Aquí t’escoltem (ATE) i el Centre per a Famílies amb Adolescents, que formem el Servei per a Adolescents i Famílies (SAIF), posem a la vostra disposició un nou telèfon de contacte, que atendrà les vostres consultes.

Podeu contactar-hi, de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 19.00 hores, enviant un missatge per Whatsapp al 601 641 056 on caldrà que indiqueu:

* El vostre nom * La vostra edat * El vostre districte de residència * Breument, el motiu de la vostra consulta

Articles en anglès | Red Report

Alguns alumnes de 1r d’ESO han escrit articles en anglès i el Junior Report de La Vanguardia els ha publicat. Us deixem el link

https://red.junior-report.media/author/institut-alzina/