Entrades

Festa

Benvolguda família,
Us recordem que demà divendres 1 de maig és festa. I que en aquest tercer trimestre també serà festa (de lliure disposició) divendres 29 de maig.
Cuideu-vos molt.

Ús Classroom

Benvolgudes famílies,

A l’Institut Alzina fa temps que apostem per la transformació digital i per les formacions que augmentin les competències digitals de l’alumnat, del professorat i de les famílies.

Aquesta feina mica en mica ha anat donant els seus fruits, cosa que ha permès poder donar una resposta àgil i efectiva en aquesta situació excepcional que estem vivint. Les tauletes són una eina que no té sentit sense una feina pedagògica al darrere.

L’alumnat té competències digitals per fer servir el correu electrònic, el moodle, el classroom, els sites… Poden donar resposta a les tasques de forma telemàtica.

Els ipads i les plataformes digitals que tenim desenvolupades, ens permeten en aquest moment comunicar-nos amb l’alumnat i poder-ne fer un acompanyament proper i de qualitat.

Moltes gràcies pel vostre esforç i seguim endavant!

Acompanyament famílies èxit educatiu

Aquest espai ofereix eines amb la voluntat de facilitar la participació de les famílies en la vida escolar dels fills i filles i guiar-les en l’acompanyament de la seva educació, i promoure’n, com a conseqüència, l’èxit educatiu.

Hi trobareu una diversitat de temàtiques d’interès educatiu, vinculades a orientacions, recomanacions, enquestes de coneixement i formacions, a fi que famílies i escola sumin en la tasca compartida de l’educació dels infants i joves.

http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/families/

Tancament de Sant Jordi confinat

Acabem aquesta setmana de poesia, prosa i discursos amb una última entrega de poesies i escrits de l’alumnat. Us agraïm molt la vostra participació. Ha estat un plaer llegir-vos i rellegir-vos. No deixeu mai de llegir ni d’escriure, feu volar la imaginació!

Cuidem-vos. Cuidem-nos.

Àmbit lingüístic.

 

 La tortuga

La tortuga es mi amiga y

también mi enemiga,

caza medusas en el mar

y cuando no te la esperas zas

otra vez aquí está.

Cuando tiene miedo entre los

corales se esconde,

no la ves ni te responde.

Nada a braza como las ranas

porque a ella le da la gana.

Vive muchos años casi todos en el

mar, menos cuando va a la playa

A desovar.

Su mejor amigo, el pez payaso,

canta sin parar, como no hablan

el mismo idioma no se pueden

quejar.

Inés Malaret, 1rC

The story of Sandra

Once upon a time, a girl called Sandra was walking through a dark forest which was near her house. She got lost but, luckily, she found a married couple and asked them the following:

-Excuse me, can you tell me, where am I?

-Of course, they replied. You’re up north on the way to a very old and haunted shop.

Sandra was thinking about what to I do in the middle of the forest. Why would I go to an old shop?

The married couple asked the girl:

-Why are you alone in a forest? How old are you?

-Look, she replied, I was going to buy some strawberries for my mother, who is ill, and I don’t know what I did, when I entered this forest. I am 10 years old.

The couple thought about it and, they decided to accommodate the girl for a few days at home where she could eat something and recover. The girl thanked those people a thousand times and said:

-Could you lend me your phone? I just need to notify my mom that I am fine and that in a few days I will return home.

They agreed and when the girl who had just spoken to her mum, returned the phone to them, the couple asked her:

-Can we know what your mother told you?

-She told me to be careful and not to trust you because I had just met you and I don’t know how good you are.

After a few days, the couple took the girl to her home again. Her mother was worried and ran to hug her little daughter. The girl was excited that finally she could hug and see her mother. She promised not to leave her anymore.

Floral games

January,

the first month of the year

when I have everything clear.

In February do not waste your time,

because it is the shortest month,

and carnival is back.

In March spring begins

and flowers start to bloom.

April and May

have a lot of rainy days.

In June, school is over

and summer is closer.

In July and August be careful with the sun

because it really burns.

In September say goodbye to the swimming pool

and say hello to the high school.

In October and November autumn comes,

Halloween arrives and leaves fall.

And finally, December, the last month of the year,

when Santa comes to town,

and brings presents to everyone.

 

Spring

Spring has arrived, and the cold has finally gone.

Everything is colourful and I am happier.

The sun shines more and the green trees are filled with flowers.

People can wear short sleeves and the cold has finally gone.

Happy animals have already wintered and now they can go out.

The sea water is cool here and you can finally go to the beach.

After spring, summer comes, and we will have to wait for another year.

 

 

SANT JORDI 2020

Benvolguts/des:

M’adreço a vosaltres des de casa (com ha de ser) i vivint aquesta distopia estranya que ens ha tocat en aquest dia tan emblemàtic, 23 d’abril, qui ens ho anava a dir!

Ja portem més d’un mes confinats, sense sortir pràcticament. Els dies han perdut el seu nom: ja no són, dilluns, dimarts, dimecres, dijous… ara són: l’altre dia, el proper dia, algun dia, AVUI.

Abans de fer aquest discurs, que ara us arribarà de forma virtual, vaig remenar dins el pou de la memòria, per tal de destriar algun literat important sobre el qual apuntalar les meves paraules i déu n’hi do els que em van sorgir:

Van néixer el 1920:

El 2 de gener, Isaac Asimov, l’autor de I, robot , Foundation i Bicentennial man, entre els títols de la seva prolífica obra.

El 17 de gener, l’escriptora anglesa Anne Brontë, menys coneguda que les seves germanes Charlotte i Emily.

El 22 d’agost, el gran mestre de la ciència-ficció Ray Bradbury, (qui no recorda Fahrenheit 451 o les Cròniques marcianes?)

El 14 de setembre el meu admirat poeta uruguaià Mario Benedetti, autor de poemes tan sensibles i profunds com :Hagamos un trato, No te salves, Todavía i No te rindas.

El 17 d’octubre, Miguel Delibes, l’autor de El camino, Cinco horas con Mario o Los santos inocentes.

El 23 d’octubre Gianni Rodari, autor de Favole al telefono, les quals van formar part de la meva etapa d’estudiant de Magisteri.

El 7 de novembre també va néixer Joan Perucho, l’autor de Les històries naturals.

Una centúria abans, el 20 de desembre de 1820, la poetessa Carolina Coronado.

A més, aquest any 2020, es commemoren els 150 anys de la mort de Charles Dickens (el 9 de juny) i de Gustavo Adolfo Bécquer (el 22 de desembre; el meus alumnes de 4t d’ESO segur que recorden bé les Rimas y Leyendas)

El 4 de gener de 1920 va morir el gran mestre Benito Pérez Galdós tan insigne i    magistral , però sol, cec i arruïnat els darrers anys de la seva vida.

El dia 12 de març, un dia abans de deixar les classes pel coronavirus, va fer 75 anys de la mort de l’Anna Frank. El seu Diari es va convertir i segueix essent un símbol. L’Anna només tenia 15 anys.

El 24 de juny l’autor de Els fruits saborosos, Josep Carner, va morir. En farà 50 anys.

——————————–

Doncs bé: tots aquests records que formen part del meu bagatge intel·lectual, per les obres que d’aquests autors he llegit, serveixen per retre homenatge a la literatura, a la cultura, tan necessària sempre, però especialment ara, en temps de pandèmia.

Si llegir ens ha permès viatjar sense sortir de casa, ara és un bon moment per descobrir o rellegir aquests autors (i molts més).

La cultura, amb majúscules, esdevé una píndola fantàstica per a combatre la solitud, l’avorriment o la monotonia.

No voldria deixar passar aquest San Jordi insòlit, sense fer esment dels escrits que durant aquest dies els meus alumnes m’han enviat en forma de redaccions.

Gràcies a ells he pogut saber com estaven vivint el confinament. Tots i cadascun dels seus testimonis m’ajuden a comprendre el complex panorama al qual estem sotmesos perquè, encara que hi ha paradigmes molt similars, cada alumne veu en aquesta crisi una oportunitat: descobrir el plaer de no matinar, fer taules improvisades de gimnàstica, jugar a jocs de taula amb els seus familiars, fer alguna videotrucada, veure sèries, cuinar, endreçar la seva habitació i, molts, troben a faltar anar a l’ Institut! (encara que el dia 12 van fer saltirons i rialles pensant que perdrien de vista les classes). Molts d’ells i elles m’han confessat com era de certa la vella  màxima: “només valores el que tens quan ho has perdut” i això és rabiosament cert en la salut, la feina, les relacions humanes.

Comparteixo amb vosaltres alguns dels seus escrits durant la quarantena, fets en castellà, matèria que imparteixo:

 

Me he levantado temprano para contemplar la calle silenciosa y vacía. Es una escena que no viviré muchas veces y prefiero aprovecharla. He salido al balcón: no había nadie, ni una sola persona. En ese momento me he sentido bastante vacío. 

Al mediodía he tenido que salir a la calle para ir a casa de mi padre a comer. 

Al salir a la calle había poca gente y la que había, cuando pasabas a su lado, se alejaba de ti. Es una sensación muy extraña. 

  1. S . 4 ESO B

——————

Esta tarde he salido a pasear con mi perro, Rocket. Este corto paseo me era muy necesario, porque de pasar tanto tiempo encerrada en casa, me agobio mucho. Al atardecer he vuelto a subir a la azotea; me he sentado en el bordillo, con los auriculares puestos y mi música preferida, escribiendo en mi libreta un pequeño poema (que no me ha quedado muy bien) y observando la puesta del sol: he sido realmente feliz.

  1. N. 4 ESO C

……………………

Hoy ha sido un día más relajado; hemos jugado a juegos de mesa y hemos reído mucho en familia. He aprendido en estos días que los mejores momentos de la vida son los que compartes con los seres a quienes más quieres. No hablamos de cosas materiales, sino de momentos y relaciones reales: eso es lo que vale, lo que quedará en nuestra mente para siempre y por siempre.

  1. L. 4 ESO A

 

…………………..

 

Realmente en esta cuarentena me he dado cuenta del valor de las cosas tan pequeñas que nos rodean (…), nunca nos hemos puesto a pensaren el valor de ser libres o en el valor de esos cortos segundos de estar afuera, caminar y tomar el aire.

  1. C. 1 Batx. B

…………………..

 

Vivimos en un constante aprendizaje que consiste en cambios y debemos adaptarnos a ellos. Cada uno es responsable de coger el timón y darle rumbo a su vida. Quizás estemos sumergidos en el mundo de lo material; sólo tenemos en mente aquello que nos falta y anhelamos; tenemos una venda en los ojos que nos impide ver más allá, sin observar los pequeños detalles que cada día la vida nos ofrece y que, sin darnos cuenta, aportan su granito de arena para hacernos felices. Ahora es un buen momento para meditar e impedir que las preocupaciones, las quejas y los prejuicios sigan ocupando todo el espacio de nuestro pensamiento. Es una oportunidad para erradicar nuestra ceguera y egocentrismo y apreciar todas aquellas cosas que no considerábamos hasta notar su ausencia.

 

  1. C , 1BAT B

…………………

El confinamiento está cambiando a todo el mundo (…) pero el objetivo debe ser también no olvidarlas para que pasen de generación en generación y que no sea necesario volver a vivir una catástrofe para que los futuros ciudadanos valoren sus vidas. No sólo es valorar y aprender, sino también comunicar lo aprendido para que el conocimiento sirva de algo más y sea aún más valioso.

  1. A. 1BAT A

………………….

Espero haberte invitado a cuestionarte si realmente eres de los que aprovechan los momentos que la vida le ofrece o si simplemente no los valoras lo suficiente. En el caso de verte reflejado en la segunda posibilidad: apaga el ordenador y vive que, al fin y al cabo, es para lo que nacimos.

  1. V. 1 Bat A

 

CARPE DIEM,! Feliç particular Diada de Sant Jordi!!!

 

Felisa Pérez

Professora de Llengua  Castellana i Literatura

INS L’ Alzina  , Barcelona, 23 d’ Abril 2020

ARA SÍ, JA TENIM SANT JORDI A TOCAR!

I abans de l’arribada final us convidem a llegir aquests magnífics relats en anglès i sentir com els alumnes reciten poemes de Pablo Neruda acompanyant les imatges. Tota una experiència literària!

Recordeu que al bloc de la biblioteca teniu diverses recomanacions de llibres per aquests dies de confinament, històries que us permetran viatjar i posar-vos en la pell dels personatges durant unes hores. La lectura és vida!

 

Àmbit lingüístic

 

Once upon a time, the first day of high school …

A girl named Ashley but her friends called her Ash.  You could say that she looks like a star, simply because she is rich and always gets what she wants.  He has gone to the best theater classes, the best piano, singing and dance classes.  People think “with as little life as I have had time to study and be the best at all of that?”.

After a year Ash wanted to change high school because he wanted to change, when he was a rock he was kind, he did not care about money and had real friends, not like those of now who are only with her because he can get them to go to the best parties… But behind that horrible mask is a good person with feelings.

All this started because his best friend of a lifetime stopped being so because of everything that had changed.  She promised him that he would change schools for a year or two and would come back for him and demonstrate everything that had changed.

 

LAIA MARTINEZ ROLDAN,  2n ESO A

 

The rose of a new friendship

 

Laura had joined our class this year, she came from another institute in Cerdanyola.

She was a very shy girl, she didn’t like joining us very much, I suppose it must be because she didn’t know us.

One day, in the natural science class, we were talking about flowering, the types of flowers, germination, etc., and she came out of her ashes, gave us a florist class to use, the type of roses there were, When they had to be planted, the flowering time, the flower producing countries and many other things, we were surprised by such a description.

There were colleagues who laughed, others seemed to be the most surprising and I thought it was great.

I approached her to start a conversation and to know her more, with the excuse of flowers, plants and others, I asked her about a plant that we have at home.

My mother is in love with rose bushes and especially with red roses, but poor woman, the one she has at home only gives her 1 or two roses throughout the year and who cares for them, waters them, pays them, pampers them, “well He loves them, but there is no way they can give him more roses. I wanted to ask Laura if we could do something to give us more flowers and start talking to her, but the truth is that she didn’t. It was very funny and I didn’t paid close attention, almost gave me lengths.

From that day on, I started to say hello to her every day and tried to get her to join our patio group, it’s hard to make friends when you’re new.

As the year passed, Laura became friends with us and we got to know her, she lived near me and many of us went to school together tomorrow, we became friends.

On Sant Jordi day, he gave me an envelope, some rose seeds, he surprised me, but I was excited. !!!!

A few months ago I planted the seeds, I gave the first rose to Laura as a sign of our friendship.

 

PAU ORTÍ, 1r de Batxillerat

 

The hidden happiness

 

In the beginning of time, before humanity inhabited the Earth, the different gods met in order to prepare the creation of the human being, in his image and likeness. However, one of them realized that if they made them exactly the same as them, they would actually be creating new gods, so they should take something from him in such a way that he would differentiate himself from them. After thinking it over carefully, another of those present proposed to take away their happiness and hide it in a place where they could never find it.

Another of them proposed to hide it in the highest mountain, but they realized that by having strength, humanity could go up and find it. Another proposed that they hide it under the sea, but since humanity would possess curiosity, it could build something to reach the deep sea and find it. A third proposed to bring happiness to a distant planet, but others concluded that since the human being will have intelligence, he will be able to build spaceships that can reach it.

 

The last of the gods, who had remained silent until then, took the floor to indicate that he knew a place where they would not find it: he proposed that they hide happiness within the human being, so that he would be so busy looking outside that I would never find her. Everyone agreed with it, so they did. This is the reason why the human being spends his life looking for happiness, without knowing that he is actually in himself. ”

 

URIEL BRETAU, 2n ESO B

 

 

https://drive.google.com/open?id=159Wy4VgNri-yk7pdR8cbBhORmUQgyGne

https://drive.google.com/file/d/18IGq3YRYP2zj6byPBafZTWaNddZtEd50/view?usp=sharing

https://drive.google.com/open?id=1Nr7yiCRaBuDriphckecW0rmHCVQ-sC5V

 

 

MÉS RELATS I POESIES PER LA SETMANA DE SANT JORDI CONFINAT

Continuem escalfant motors abans de l’arribada de Sant Jordi, aquí teniu unes quantes poesies i relats escrits per l’alumnat del centre. Llegiu-les amb calma, devorant cadascuna de les paraules, posant-vos en la pell dels personatges i del jo poètic.

Moltes gràcies a tothom que ens fa arribar els seus escrits.

 

Poesia, de 4t d’ESO

T’apropes, i sense dir res, m’abraces.

Tanco els ulls i noto com la teva respiració s’accelera,

sento el plor que em neix als llagrimals i m’arriba als llavis.

Torno a obrir els ulls, i tot el que veig és

el negre fum que surt de la xemeneia,

el seu cos reduït a un fum fosc i espès.

 

De lluny, sento la veu de la mare trencar-se,

noto la salor de les llàgrimes,

la vista se m’emboira,

i la teva mà m’agafa tremolosa.

Crides, emportada pel dolor i caus a terra.

 

I jo, aliena a l’entorn i al moment,

inspiro l’aire perfumat de lliris i

en expirar, amb un fil de veu,

li dic un adéu negat de llàgrimes.

 

Mi música, d’Alba Oliva, 2n d’ESO

Alguien dijo una vez que la música es solamente ruido que se propaga más rápido aún que una plaga, pero yo no lo creo así.

 

Lo que siento mientras bailo al ritmo de la música es inmensurable, inexplicable. No podría jamás llegar a imaginarme un mundo como el de Footloose. Mi conexión con la música va más allá de lo que puedo ser capaz de contar. Así que aquí intentaré que lleguéis a comprender la sensación más bonita del mundo para mi, pues este relato solo se puede llegar a entender si lo lees mientras escuchas música. Música que te haga sentir bien, que te haga ser tu mismo.

La música es lo único en este mundo que me hace perder la cabeza. La buena música combinada con letras potentes hace cambiar tus ánimos y tu opinión allí dónde vayas.

Creedme cuando os digo que ir por la calle con música hace que te sientas como si estuvieses dentro de una película. Vas en patinete bajando por la Avenida Meridiana y te sientes poderoso, llegas al estribillo y pareces ser un superhéroe posando ante el desastre que acabas de crear.

 

Pero a parte de la música, del compás, del ritmo, de la sonata, la letra también es importante. Dentro de ella puedes encontrar dos mundos unidos, el de la letra y el de la música. Leer las letras, que no cuesta más que un poco de atención, puede ser toda una aventura. Pero la mejor sensación es la del viento en tu cara, por la velocidad del patinete cuando bajas una calle, a la vez que el ritmo va subiendo, eso crea en ti un superpoder que nunca antes habías encontrado, un nuevo sentimiento que solo por esos instantes vas a ser capaz de conseguir.

 

La música también te acompaña cuando estás solo, cuando quieres sacarle una sonrisa a alguien o a ti mismo. Cuando escribes, ella está junto al teclado a la vez que tus ojos se pierden en el vacío y la historia que cuentas es la misma que la de la canción que escuchas. Es la única forma de olvidarte de todo y de concentrarte solo en una cosa; ni vista, ni tacto, ni olfato, solamente escuchar y sentir dentro de ti que algo se enciende. Cuando estás solo y nada más que la música te acompaña sientes que no hay nada más importante.

Después, te quitas los cascos y no oyes nada; solo por un segundo no oyes nada. Luego todo vuelve a encenderse, vuelve el caos y el ruido a tus oídos; el sentimiento del cual te has despojado entra en ti de nuevo.

Mientras escribo esto, la música sigue resonando en mi cabeza; escucho la letra mientras me aislo. Pero todo tiene que despausarse, todo tiene que seguir y a pesar de que la música pare el mundo y el universo por unos segundos, al final todo, absolutamente todo, continua. La cuestión es si quieres continuar con música o en silencio.

 

 

Primera trobada d’una relació a distància

Alumna de 4t d’ESO

 

 El vaig esperar a l’estació del tren.

L’olor a suor de la gent era insuportable,

el vaig veure al final de l’estació, la seva altura el delatava.

Un petit somriure se’m dibuixava a la cara.

Les meves galtes s’anaven enrogint cada vegada que ell s’apropava.

ja estava a menys d’un metre, la seva mirada es va trobar amb la meva,

els seus ulls brillants, el seu somriure. Tot d’ell em semblava perfecte.

Els seus braços van anar cap a la meva cintura.

El tacte de les seves mans fregant-se per la meva esquena, semblava un somni. Els nostres llavis estaven a escassos centímetres.

El sabor del seu caramel encara seguia intacte en la seva boca.

El seu perfum inundava les meves fosses nasals.

Ja en un parc asseguts en un banc el seu cap estava repenjat a la meva espatlla.

La sensació d’acariciar el borrissol del seu clatell era tan satisfactori.

La seva veu m’omplia tota la ment.

Cada vegada que jo el tocava la seva respiració s’accelera.

Mai hagués pensat que veure’l en persona m’agradés tant.

 

CONFINAMIENTO, de Lea Boyer

Aquí estoy

Entre cuatro paredes

Y hasta arriba estoy

De deberes.

 

De Netflix me he cansado,

Ninguna serie por mirar,

Ni los pelos me he peinado

Y a mi hermana quiero matar.

 

Por las noches casi no duermo

Y esperar es todo un muermo.

 

Mis padres me obligan a moverme,

Pero solo a videojuegos quiero jugar,

Aun así me levanto y todo empieza a dolerme

Y mis padres mis llantos tendrán que soportar.

 

Como sin parar

Y ya empiezo a hinchar.

Solo chocolate como

Y me parezco a un palomo.

¡Y esto ya es el colmo!

 

Todo el día llueve

Y ni a la terraza puedo salir.

¡Al menos podría ser nieve,

Y a jugar con ella podría ir!

Es posa en marxa un nou telèfon d’acompanyament per a adolescents i famílies

Teniu dubtes sobre com gestionar el vostre temps durant el confinament? Us sentiu desconcertats per la situació actual? Us preocupa no poder estar al costat de persones importants, amics, família, parella..? Teniu un mal dia i necessiteu parlar amb algú?

L’Aquí t’escoltem (ATE) i el Centre per a Famílies amb Adolescents, que formem el Servei per a Adolescents i Famílies (SAIF), posem a la vostra disposició un nou telèfon de contacte, que atendrà les vostres consultes.

Podeu contactar-hi, de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 19.00 hores, enviant un missatge per Whatsapp al 601 641 056 on caldrà que indiqueu:

* El vostre nom * La vostra edat * El vostre districte de residència * Breument, el motiu de la vostra consulta

Tancament de les Portes Obertes

Durant diversos dies i, des de l’inici del confinament, hem anat penjant dferentes càpsules informatives a Twitter sobre el projecte educatiu del centre (model pedagògic, eines digitals, pràctiques restauratives, cohesió grupal…) i esperem que us hagin servit  per conèixer-nos millor. També podeu consultar el dossier informatiu que vam penjar amb la notícia de la Jornada de Portes Obertes i un breu recull de preguntes freqüents

Esperem que us trobeu bé i que us continueu cuidant.

DOSSIER INFORMATIU

PREGUNTES FREQÜENTS

ESCALFEM MOTORS! SANT JORDI JA S’ACOSTA!

En una notícia anterior al bloc us vam informar que no volíem deixar de celebrar Sant Jordi, encara que fos en estat de confinament, per això us vam demanar que ens enviéssiu relats i poesies, retalls dels vostres diaris de confinament, reflexions i pensaments… i, si voleu, també recomanacions de lectures que hàgiu fet aquests dies.
Envieu els vostres escrits al professorat de l’àmbit lingüístic i els penjarem al nostre bloc.
Moltes gràcies per participar-hi.
Cuideu-vos, cuidem-nos!
Institut L’Alzina

Aquí teniu la primera poesia:

Per fi…

Per fi ha arribat el moment 

aquell que només passa un cop l’any 

en escassos minuts estarem allà d’alt 

on només som nosaltres mateixes 

rodejades per les fosques cares d’un públic expectant.

A la boca el regust de pasta de dents, 

les mans envoltades de suor…

la música finalitzant i aplaudiments emocionants.

Una abraçada,

el tacte del parquet als peus 

i l’últim anèl de laca.