Tag Archive for: 4t ESO

El passat dia 25 de novembre l’alumnat de 3r i 4t d’ESO va participar en l’acte del Dia internacional contra la violència de gènere amb un minut de silenci.

L’alumna Elena Carreras de 3r ESO A va llegir el següent manifest:

MANIFEST 25N _2020

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

Avui, fa 60 anys que varen ser assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques i membres actives de la resistència. En honor a elles es va establir aquesta data com a Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a erradicar les violències masclistes. També és cert que ja fa uns anys que diverses iniciatives populars anuncien que el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes, el #NoEstàsSola, el #Metoo, el #Jotambé i el #YoSiTeCreo. El repte és enorme: es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal.

Cada cop som més veus que diem prou a la violència masclista i fem un pas decidit per plantar cara a actituds masclistes i abusos de poder, als centres educatius i a la societat.

És evident que, encara ara, els temps segueixen canviant i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. No hi ha dubte que la defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de violència masclista.

L’àmbit educatiu no n’és una excepció. Malauradament, sabem que als centres educatius es donen situacions de violències masclistes, situacions abusives envers les nenes, les noies, les dones i també envers persones del col·lectiu LGBTI i, sovint, aquestes violències queden amagades perquè la persona que rep aquest maltractament, per por, culpa, normalització de la situació, vergonya o perquè pensa que no la creuran no denuncia la situació i la pateix en silenci.

Per a l’abordatge de la violència masclista des de la comunitat educativa, ens cal educar en relacions afectivosexuals sanes, ens cal visibilitzar una violència que fa molt mal però no sempre estem preparats ni preparades per reconèixer, ens cal posar-hi nom i afrontar-la.

Les violacions, els assassinats, agressions físiques, mutilació genital femenina, matrimonis forçats, amenaces, etc., són les formes més alarmants i bèsties en les que es manifesta el masclisme i l’opressió patriarcal. Però totes aquestes agressions només representen la punta d’un gran iceBerg ple de violències i abusos masclistes.

Com comentaris sexistes, sexualització de cossos, control sobre la parella, manipulació emocional, bretxa salarial i doble jornada, confinaments amb agressors, menyspreus i molt més.

Per això cal ser conscients que defensar la vida és la caiguda del sistema. Necessitem aprendre a identificar les violències, per part de l’alumnat i la comunitat educativa, totes les persones en formem part. I deixar de plantejar la violència envers la dona com casos aïllats i amb agressors concrets que actuen conduits per una maldat innata o per patologies mentals, i identificar-ho com a manifestació de la violència implícita del patriarcat.

Cal que des dels centres educatius es treballi per una sexualitat plena i saludable perquè l’alumnat prengui consciència que les relacions afectives han de ser respectuoses, lliures i aprenguin a dir no a tot allò que no desitgin.

Des del Departament d’Educació, i per donar resposta a la diversitat i pluralitat del nostre alumnat, hem de seguir sumant esforços i sonoritat per la prevenció de la violència des d’un enfocament que tingui en compte els eixos de desigualtat que travessen la persona (l’ètnia, l’edat, la classe social, el gènere, la discapacitat).

Els centres educatius són un espai privilegiat de formació en valors i de socialització en relacions lliures de violència masclista. A més, des del centre educatiu estem treballant per detectar, reconèixer, donar suport i acompanyar les nenes i els nens que estiguin patint una situació de violència masclista a l’àmbit familiar, en la colla d’amistats, en les extraescolars, en la comunitat…

Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també partícip en la construcció d’aquest món millor. Volem les escoles lliures de violències!

Què puc fer jo per canviar tot allò que no m’agrada? Afortunadament tothom qui es fa aquesta pregunta ja ha començat a treballar per erradicar les violències masclistes.

Rebentant les cadenes i crucificades pel patriarcat seguim endavant.

L’EDUCACIÓ SERÀ FEMINISTA O NO SERÀ!