Teixint complicitats, una mostra d’un producte final de l’ABP de 2n d’ESO
Les paraules són molt importants, cal que les utilitzem bé, per trobar solucions, per comunicar-nos. Però no és l’única manera de comunicar-se, a vegades, amb les paraules no és suficient. El nostre mural és un treball personal que cadascú té el poder d’interpretar. Per mi representa el nostre cap, sovint un embolic. Al mig hi ha un nus que es quan tot se’ns fa una bola, i després es va separant, és tot més fàcil, emoció a emoció. Totes les emocions serveixen per alguna cosa i encara que algunes ens fagin sentir malament i d’altres ens agradin més, totes son necesaries i totes tenen la seva funció.
El problema és quan les sentim massa fortes i intenses i ens superen i ens desborden. Crec també que les emocions són formes de comunicar-nos i per cadascú són diferents tot depenent de situacions viscudes. Per això és important escoltar, perquè potser el que per mi no ha sigut res, per un altre l’ha molestat. Escoltar i intentar entendre’ns. Des de petita els meus pares m’han dit que es pot dir tot, però amb respecte. Crec que a mida que vaig creixent, cada vegada ho vaig entenent més. Podem donar la nostra opinió, podem expressar com ens sentim, perquè el que sentim és totalment valid, i hauríem de poder expressar-ho amb tota llibertat.
Vaig triar la llana, perquè és un element que em vincula a les dones de la meva família.