Sant Jordi'14 presentació i fotos

Novament ens retrobem aquí per a celebrar aquesta diada de Sant Jordi tan emblemàtica!

Fa molts dies ja em van enviar un Power Point, ja sabeu que les xarxes socials mouen cada cop més la nostra existència, i en aquest Power Point sortia un home  a prop d’ un faristol  que  anunciava un objecte revolucionari: era un estri amb el qual  hom podia viatjar, descobrir  móns fantàstics, inaudits,  permetia desenvolupar la creativitat, era fàcil de transportar, no consumia energia ni exigia un manteniment especialment complicat. De mica en mica  es veia el que s’ amagava darrera del faristol  i era UN LLIBRE! Aquell estri fantàstic,en realitat, era un objecte prou conegut per tots, però l’ enginy de mostrar- ho  feia reflexionar.

Estem envoltats de màquines, de petits aparells electrònics que formen part ja de nosaltres, com si fossin apèndixs, prolongacions, i dels quals depenem. Què seria de les nostres vides sense mòbil,ordinador, tablets,  sense Internet…? Però caldria parar- se un moment  a pensar que quelcom tan habitual avui com  és un llibre forma part de la nostra intrahistòria com humans.

Els homes prehistòrics pintaven a les cavernes. Aquestes pintures, amb molt simbolisme i carregades de connotacions màgiques, són precedents dels documents impresos. Durant l’ Edat Antiga, amb la qual l’ analfabetisme era una constant, els llibres eren costosos i els pocs que hi havia es guardaven en biblioteques per a protegir- los. Les de Pèrgam, Alexandria o Bizanci eren algunes d’ aquestes biblioteques on els erudits del moment acudien per a instruir- se. Arribar a tenir un llibre entre les mans i poder llegir-lo era un privilegi  a l’ abast  de molt pocs .A més ,el fet de “ tenir informació” era una arma de doble fil: podria ser perillosa, així que l’ ignorància era desitjada pels estaments poderosos.

Els primers suports dels llibres eren tabletes d’ argila,cera, bambú, papir o pergamí. El mot LLIBRE, del llatí Liber- libris, significa  precisament : “ escorça d’ arbre”.

Els papirs o pergamins, per exemple, s’ enrotllaven sobre si mateixos ( del llatí : volvere, d’ aquí el mot: volum). No obstant, a partir del segle V, el Còdex es generalitzà i el pergamí es doblegava en forma de quadernet. Durant l’ Edat Mitjana  la confecció de llibres va estar en mans de monjos i  el seu Scriptorium era el lloc destinat a copiar aquests fantàstics llibres, farcits de miniatures. Al segle XII l’ escriptura es va secularitzar i amb l’ invenció de l’ impremta  ,al segle XV per Gutenberg ,la difusió de la cultura, del llibre, es va esperonar exponencialment.

Com veieu molts segles, moltes formes d’ escriptura, molts suports i una manera de conservar el llegat de les generacions que ens van precedir.

Deia Júlio Coratázar, l’ escriptor argentí del qual enguany es commemora el centenari del seu naixement:

Los libros van siendo el único lugar de la casa donde todavía se puede estar tranquilo.

El llibre tradicional té un encant especial, si m’ ho permeteu, encara que els e- books ens facilitin llegir en formats digitals , es popularitzin cada cop més  i rivalitzin amb el llibre en paper.

En un altre ordre de coses, avui,Sant Jordi, es celebra el World Book Night una iniciativa  duta a terme per voluntaris per a impulsar la lectura arreu del món. L’ hàbit lector no hauria mai de perdre’s. Iniciatives com aquesta haurien de ser més habituals.

Tornant a aquesta diada us he de confessar que m’ agrada especialment.. Les paradetes de roses i  de llibres al carrer. La festa viva, popular.  La gent compra el llibre i la rosa; malgrat tot de roses i de llibres se n’ haurien de comprar  més la resta de l’any, no creieu? Una mica més de lectura no ens aniria malament en general (encara que sóc conscient que molts de vosaltres sí que llegiu) i una mica de bellesa efímera, com representa la rosa, tampoc.

Acabo amb una cita de Gabriel García Márquez, el Nobel de Literatura, el geni del Realisme Màgic, que ens va deixar fa només uns dies:

 

Recordar es fácil para el que tiene memoria.

Olvidar es   difícil para quien tiene corazón.”

Desitjo que el dia d’ avui romangui sempre en la vostra memòria i en el vostre cor.

 

 Felisa Pérez

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *