Xerrada “EVITEM L’ADDICCIÓ A LES PANTALLES”

La tarda del 28 de Novembre, just tancant les meses electorals  per triar els representants al Consell Escolar, una trentena de mares i pares ens vam trobar a l’aula de 2on ESO C per escoltar i conversar una bona estona amb Joan Carles Folià, expert en educació.

Des de la seva experiència com a docent, coach i pare ens  va fer passar una estona compromesa i divertida.

Divertida, amb la seva manera d’explicar-se amena i directa, sense embuts, fent broma de la quotidianitat que sovint ens aclapara i que, a la fi, no és més que el propi dia a dia amb els seus ets i uts força comuns a totes les cases amb adolescents. Tot plegat des d’una perspectiva positiva i vital que defensava el goig de poder fer de mare i pare, l’alegria de veure com progressen, per sobre del sentiment d’esforç esgotador en el que correm el risc de caure. Amb aquests premisses i amb el seu  tarannà, no van faltar les rialles. En un o altre moment, qui no es va sentir optimistament  identificat?

I compromesa en l’educació dels nostres fills. Es va declarar incondicional dels seus fills. I ens interpel·la: I vosaltres, també sou incondicionals dels nostres fills? Què vol dir això? Vol dir amor, implicació, determinació, confiança, acompanyament, model. Estar amb i per  els nostres fills, ser-hi: vigilant, posant pautes, oferint alternatives, explicant, marcant límits, guiant.  I, mica a mica, a mida que van creixent, anar obrint espais fins a deixar-los volar sols. I trobar-los a faltar!

Parla a mares i pares de joves entre 12 i 18 anys: òbviament, encara no poden anar sols. Elles i ells fan el que han de fer: d’adolescents. I nosaltres? Estem fent el nostre paper? Fem de mares i pares?  Obrim aquelles portes que la seva edat tanca?

Paraula que repeteix: Determinació.

Consigna clau: Hem de fer de pares.

Picada d’ullet: En la immensa majoria dels casos, fer de pares funciona! Fem-ho i tot sortirà bé.

Anàvem ben encaminats? O se’ns ha girat feina?

Gràcies a tothom i endavant!