Sonda Hyugens-Cassini: una porta a Tità

El dia 1 d’octubre de 2017 es van celebrar els 60 anys del llançament del satèl·lit rus Sputnik i el 15 de setembre d’aquest any, la missió Hyugens-Cassini va finalitzar. Per això ara és un bon moment per parlar sobre que ens ha aportat aquesta missió espacial i també s’ha de mencionar que, tot hi que la gent cregui que l’exploració de l’espai és una despesa de diners innecessària, en realitat, l’exploració espacial és també un laboratori per experimentar amb nous materials i nous sistemes informàtics i de telecomunicacions, sotmetent-los a condicions extremes. Però tornant al tema principal, parlarem sobre els últims descobriments de Cassini.

Primer de tot, donaré una informació bàsica sobre la missió espacial. La sonda espacial Cassini va ser un projecte conjunt entre la NASA (National Aeronautics and Space Administration), l’ESA (European Space Agency) i ASI (Agenzia Spaziale Italiana). La nau estaba formada per 2 components, la sonda Cassini i la sonda Hyugens. Va ser llençada el 15 d’octubre de l’any 1997 i ha passat 20 anys d’expedició, ha visitat llocs inexplorats. L’any 2004 va entrar en òrbita a Saturn.

Ara que ja tenim un mínim d’informació sobre aquesta missió aeroespacial, és moment d’explicar quina nova informació ens ha aportat.

Un dels seus primers descobriments va ser demostrar-nos que Tità (la més gran Lluna dels seixanta-dos satèl·lits de Saturn) no és només un satèl·lit envoltat per boira amb certs punts brillants, sinó que aquest satèl·lit té mars de sorra a les latituds baixes, una atmosfera estiuenca al pol nord i dies nuvolosos  a la regió dels llacs meridionals. També ens ha permès descobrir que la sorra que hi ha a Tità no està feta de silicats, com a la Terra, sinó que està formada d’hidrocarburs.

Imatge de Tità. (NASA).

Un altre dels seus grans descobriments és el moviment cíclic del metà: com a la Terra l’aigua, el metà s’evapora, es condensa i produeix pluja. Això es va poder demostrar gràcies a que Cassini estava prenent imatges des de les altures d’una zona on hi havia núvols i una vegada havien desaparegut aquests, el terreny s’havia tornat més fosc. També s’han trobat zones en que el terreny ha estat erosionat pel corrent d’algun líquid, en aquest cas el metà. El problema del cicle de la pluja a Tità és que plou torrencialment durant uns dies i després hi ha una sequera que dura segles, qüestió que ens podria servir com a exemple del que podria passar a la Terra amb el canvi climàtic, portat a l’extrem, és clar.

No s’ha trobat cap indici de que Tità tingui una tectònica de plaques però hi ha dues regions, l’arcus Hotei i el regio Tui, en que s’han trobat proves de que tenen composicions diferents a les de la resta de l’astre, possiblement diòxid de carboni o amoníac congelat com a resultat d’una erupció, però els experts encara no n’estan segurs del seu origen i la seva composició.

Huygens va fer unes proves a la superfície que demostren que a 45km per sota de la superfície hi ha una capa d’un material elèctricament conductor, la qual cosa ens porta a que el candidat més obvi sigui l’aigua, però no hi ha dades suficients.

Aquests són els principals descobriments de la sonda Huygens-Cassini. Esperem que altres sondes científiques espacials segueixin descobrint coses noves i informant-nos de tot allò que trobin, perquè la millora de la ciència implica la millora de la humanitat.

Miquel Fernàndez-Velilla, 1r de Batxillerat.