Fitxa tècnica [feta per Génesis Laserna]

Títol original: Die Welle

Direcció: Dennis Gansel

País: Alemanya

Any: 2008

Durada 107 min.

Gènere: Drama

Protagonistes: Jürgen Vogel (Rainer Wenger), Max Riemelt (Marco) , Jennifer Ulrich (Karo) , Frederick Lau (Tim Stoltefuss)

Idioma original: Alemany

 ola blanco y negro

Sinopsi [feta per Génesis Laserna]

En una setmana de projectes que té com a objectiu ensenyar els beneficis de la democràcia, un professor que ha d’explicar què és una autocràcia decideix realitzar un experiment. Amb el seu lema “el poder mitjançant la disciplina, força mitjançant la comunitat, força a través de l’acció, força a través de l’orgull” aconsegueix que tot el grup quedi seduït per la idea tot creant el seu propi grup tancat on comencen a tenir idees per diferenciar-se de la resta.

Però tot això que comença amb una cosa tan senzilla com que tots vagin amb camises blanques i inventant-se una salutació aviat se’ls va de les mans i comencen a fer actes de vandalisme i imposant les seves normes als altres, tot això a les esquenes del professor Wenger que acaba perdent el control de la situació.

Context original [fet per Paula Sánchez]

La pel·lícula està basada en uns fets que van ocórrer l’any 1967 a un institut de Palo Alto, Califòrnia. El professor d’història Ron Jones mentre estaven estudiant l’Alemanya nazi, va posar en joc un experiment amb els seus alumnes que es deia “La tercera ona” (pel fet que hom diu que la tercera ona d’una sèrie és la més forta de les tres). Amb aquest experiment el professor volia mostrar als seus alumnes que fins i tot les societats lliures i obertes no són immunes a l’atractiu d’ideologies autoritàries i dictatorials.

la-ola-

Anàlisi de la pel·lícula [fet per Mei Torecilla]

Die Welle és una pel·lícula basada en un experiment real de psicologia social. Toca diferents aspectes del comportament de l’individu en grup que ens permet fer una lectura sobre les implicacions psicològiques i ètiques que té la participació d’un membre respecte els altres. El leit motiv de tota la trama és: «Això no pot tornar a passar, hem après la lliçó»

Cal tenir en compte que la pel·lícula està ambientada en l’Alemanya actual i per tant està sotmesa a un context social, històric i polític molt precís. Els estudiants al principi no creuen que la idea d’una dictadura (com el nazisme que l’Alemanya dels seus pares i avis havia viscut) pogués donar-se en els nostres dies, pensen que ja no hi ha perill que aquesta forma de govern pugui tornar al poder perquè, d’alguna manera, ja han après suficient de la història.

L’Onada mostra la fundació d’un grup des del seu origen. A partir de la consigna didàctica d’estudiar l’autocràcia (forma de govern en què el sobirà té un poder absolut), es posen en funcionament els mecanismes de constitució de la cohesió i dominació de les masses. És així com el professor a partir d’un discurs emotiu aconsegueix rebre una resposta unificada. Llavors comença a manipular els seus alumnes, a prendre certes decisions dins del grup, i la seva idea de crear i simular una dictadura a l’aula comença a prendre força. Demostra que les masses s’enforteixen per la consciència col·lectiva guiada per un cap o líder. En principi s’evidencia com cada estudiant tenia una manera de pensar i de veure les coses però en poc temps es forma un grup amb interessos col·lectius on l’Ona és la lògica funcional del grup, els membres s’orienten en una mateixa direcció i van desapareixent els seus comportaments individuals i les seves idees pròpies, per passar a ser una massa organitzada, una unitat mental amb els mateixos continguts ideològics. El que va començar com un experiment es converteix en un moviment real.

die_welle-rojo-contra-blanco

Des d’aquesta perspectiva, paradoxalment, ens adonem que la cultura i l’ordre establert han estat fundats en un acte de violència i d’exclusió de l’altre. Aquesta concepció, lluny de pensar el contractualisme com la solució a la violència social, ho situa com la seva causa.

La base estructural del grup estableix la jerarquia i un dins i un fora, els “que no estan amb mi, estan contra mi”, amics o enemics, defensors o detractors.

Si ets membre, estàs obligat a complir les normes i lleis establertes sota la influencia de l’Onada. Insígnies, uniformes, cançons, salutació… tots els elements que simbolitzen el grup i fan donar-li major consistència prendran valor (tota aquesta instrumentalització és percebuda com una constant en la pel·lícula). En canvi els que no s’adapten, no se sotmeten a la pressió del grup, els que diuen NO a l’Onada, l’Onada se’ls menja. No hi ha lloc per a la disidència i la llibertat de consicència individual. Aquests valors atempten contra el grup i els individus que persisteixen en el pensament propi han de ser convertits, amenaçats o castigats. No es busca tant el convenciment com l’adhesió irracional.

Integrar-se a l’Onada consisteix a situar-se com una peça de la maquinària burocràtica. Els adolescents passen d’un estat de indiferència a una actitud de defensa de certs ideals i d’entusiasme pel que poden fer gràcies a l’Ona. Aquest sentiment d’unió els torna confiats, a l’extrem de passar de la por a la valentia, tot arribant a fer coses que, sense el recolzament del grup, no haurien gosat mai fer. Però no només els joves són presos per la passió, també en certa mesura el propi líder.

El lloc del líder com a ideal provoca una identificació entre els membres tot reforçant el sentiment de pertinença al grup. Quan el líder cau, es descompon la massa. El líder decideix donar per acabada l’experiència i reuneix els alumnes en una sala d’actes. Allà succeeix l’escena final i com un déu totpoderós, igual que va crear l’Ona, la destrueix al seu gust. Després de la borratxera d’unitat resta un paisatge de desolació, incomprensió i vergonya individuals per a tots els qui han empentat inconsicentment l’onada totalitària.

El missatge de la pel·lícula Die Welle és fer-nos veure com de fàcil és manipular un grup de persones (la massa). La pregunta inicial (la d si és possible que una socetat democràtica avaçada pugui caure en formes dictatorials de poder) és contestada pels fets d’una manera innegable. La democràcia, el respecte pels drets individuals i la llibertat d’idees, és un sistema fràgil i sempre amenaçat per la voluntat uniformista d’alguns. Els populismes i nacionalismes sempre han trobat una esquerda per infiltrar-se en les societats (crisis econòmiques, atur, corrupció, manca de visió de futur, desidia en la participació política, etc.) i poden ser la gasolina on alguns fanàtics llencin la flama. L’atractiu i la senzillesa dels missatges emocionals dels nacionalimes i populismes estan dissenyats per afectar els sentiments més que la raó. La seva distinció entre bons i dolents, el seu victimisme, la seva incitació a l’odi d’allò altre i a l’acció, són simplificacions capaces d’arrelar en una massa dolguda o no crítica. Cal no oblidar mai això i estar intel·lectualment previnguts.

En un grup qualsevol, per tal que hi hagi bon ambient ha d’haver-hi cohesió, certa unitat d’interessos en l’espai comú d’acció i és normal que la resta de membres t’influenciï però mai no s’ha d’arribar fins a aquest extrem o fanatisme que fa que el grup es faci fort a costa precisament del sacrifici de tot allò individual.

La-tercera-ola-protagonista-profesor-

Enllaços consultats:

-https://es.wikipedia.org/wiki/La_ola_%28pel%C3%Adcula%29

-http://www.cineypsicologia.com/2012/07/la-ola-el-yo-y-la-psicologia-de-masas.html

-http://czuluagaa.over-blog.com/2013/11/an%C3%A1lisis-de-la-pel%C3%Adcula-%E2%80%9Cla-ola%E2%80%9D-y-lectura-%E2%80%9Cpsicolog%C3%Ada-de-las-masas%E2%80%9D.html

-http://www.eticaycine.org/La-Ola

-http://www.academia.edu/10267934/AN%C3%81LISIS_DE_LA_PEL%C3%8DCULA_LA_OLA_

Podreu, a més, trobar un mapa d’idees sobre el contingut de la pel·lícula i la reflexió posterior feta a classe, al moodle de l’institut (Ètica i Ciutadania, 4t d’ESO).

4t d’ESO A.

Leave a Reply

Your email address will not be published.