Entrades

Els 6 mites sobre l’addicció a la tecnologia

Les dades disponibles actualment no permeten qualificar l’addicció a les pantalles de malaltia, ni tampoc equiparar els efectes de la tecnologia amb els de les drogues.

0507

Ens han de preocupar els efectes psicològics del temps que passem davant d’una pantalla? Buscar l’equilibri entre l’ús de la tecnologia i els altres aspectes de la vida quotidiana és molt raonable, però hi ha opinions molt contradictòries sobre quin ha de ser exactament aquest equilibri. Gran part del debat gira entorn del combat contra l’anomenada addicció a la tecnologia. Crec, però, que al darrere de tot aquest discurs hi ha una mena de pànic moral que es fa ressò d’afirmacions alarmistes basades en dades que, com a mínim, són poc fiables.

Per exemple, l’abril del 2018 la periodista Katie Couric va abordar, al programa televisiuAmerica inside out, els efectes de la tecnologia en el cervell de les persones. En aquell programa hi va intervenir el cofundador d’un centre privat per al tractament de l’addicció a la tecnologia, que va comparar aquesta addicció amb les addiccions a la cocaïna i altres drogues. De tot el que es va dir en aquest programa, també es podia inferir que l’ús de la tecnologia podia causar pèrdues de memòria com les que provoquen malalties com l’Alzheimer. Altres especialistes, com la psicòloga Jean Twenge, fins i tot han suggerit una relació entre els mòbils i el suïcidi d’adolescents.

He treballat com a psicòleg amb adolescents i famílies, i he investigat l’ús de la tecnologia, els videojocs i l’addicció. Crec que la major part d’aquestes afirmacions alarmistes són bestieses. I sobre l’addicció a la tecnologia s’han difós uns quants mites que s’han de rebatre a través de la recerca.

La tecnologia no és una droga

S’ha afirmat a bastament que l’ús de la tecnologia activa els mateixos centres de plaer dintre del cervell que la cocaïna, l’heroïna o la metamfetamina. I cal dir que això té part de veritat, però és convenient matisar-ho: el cervell respon a experiències agradables que no estan reservades exclusivament a experiències poc saludables.

Totes les activitats lúdiques intensifiquen la descàrrega de dopamina als circuits cerebrals del plaer: nedar, llegir un bon llibre, mantenir una conversa agradable, menjar o practicar sexe. L’ús de la tecnologia provoca una descàrrega de dopamina semblant a la d’altres activitats lúdiques, i ho fa entre un 50 i un 100 per cent per sobre dels nivells normals.

La cocaïna, en canvi, provoca un augment de la dopamina del 350 per cent, i la metamfetamina, una crescuda estratosfèrica del 1.200 per cent. A més, últimament s’ha demostrat que, si comparem els drogoaddictes i la gent que té problemes a la vida quotidiana per culpa de la tecnologia, observem diferències importants en el funcionament dels seus receptors de dopamina. Crec, doncs, que els que afirmen que les reaccions cerebrals als videojocs s’assemblen a les provocades per les drogues volen comparar el degoteig d’una aixeta amb una cascada.

Les comparacions entre les addiccions tecnològiques i les drogodependències també se solen basar en tècniques d’imatgeria cerebral, les quals de vegades han demostrat escassa fiabilitat a l’hora de documentar els arguments dels seus autors. Altres estudis efectuats amb aquestes tècniques han desmentit també el que es deia fa temps sobre els videojocs violents, que suposadament insensibilitzaven els cervells joves i privaven els nens de la capacitat emocional necessària per connectar amb el patiment dels altres.

L’addicció a la tecnologia no és tan habitual com sembla

Els que parlen d’addiccions tecnològiques solen expressar la seva frustració per la seva dependència del mòbil, o no entenen per què els nens inverteixen tant de temps jugant a videojocs. En realitat, però, aquestes activitats no són autèntiques addiccions perquè no interfereixen clarament en altres activitats de la vida quotidiana, com ara l’escola, la feina i les relacions socials d’amistat o familiars.

Segons les meves investigacions, només el 3 per cent -o fins i tot es pot dir que una mica menys- dels aficionats als videojocs desenvolupen comportaments problemàtics, com ara una baixada del rendiment escolar que arribi a repercutir de manera apreciable en les notes. Normalment, aquests problemes esmentats són poc importants i desapareixen tots sols amb el pas del temps.

L’addicció a la tecnologia no és una malaltia mental

Ara per ara, no hi ha diagnòstics mèdics oficials sobre l’addicció a la tecnologia, però és cert que això pot canviar: l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha anunciat els seus plans d’incloure el trastorn per videojocs en la següent versió del seu compendi internacional de malalties.

Aquesta iniciativa, però, ha aixecat molta polseguera. Jo soc un dels 28 experts que van escriure a l’OMS per queixar-se que la decisió no tenia una base científica prou sòlida. Era com si l’OMS no estigués al corrent dels estudis que demostren que el trastorn per videojocs acostuma a ser un símptoma d’altres problemes mentals subjacents, com ara la depressió, més que no pas una malaltia en si mateixa.

La divisió de psicologia i tecnologia dels mitjans de l’Associació Americana de Psicologia, de la qual soc membre, també ha fet pública aquest any una declaració crítica amb la decisió de l’OMS. D’altra banda, l’organització germana de l’OMS, l’Unicef, s’ha pronunciat en contra de l’ús de la paraula addicció per referir-se als nens que juguen a videojocs.

Polèmiques a banda, he arribat a la conclusió que, amb les dades de què ara disposem, les addiccions a la tecnologia no es poden diagnosticar com a malalties mentals. Per exemple, un estudi que van dur a terme investigadors de la Universitat d’Oxford va arribar a la conclusió que les persones més propenses a ser considerades addictes als videojocs no presenten més problemes psicològics o de salut que la resta. Altres estudis posen de manifest que els problemes de les persones que estan enganxades a la tecnologia solen ser més lleus que els propis d’una malaltia mental i, generalment, desapareixen tots sols sense necessitat de fer cap tractament específic.

L’addicció a la tecnologia no està causada per la tecnologia

Molts dels arguments sobre aquestes addiccions insinuen que la tecnologia té un poder hipnòtic i que pot arribar a ser nociva per als cervells normals. Però, segons els meus estudis, les addiccions tecnològiques acostumen a ser símptomes d’altres trastorns subjacents, com ara la depressió, l’ansietat i problemes d’atenció. ¿Oi que de les persones que pateixen una depressió i es passen el dia dormint no en diem que tenen una addicció al llit?

Aquest tema és especialment important quan ens plantegem quines persones necessiten tractament i per a quines malalties. Les mesures per tractar l’addicció tecnològica podran fer poca cosa més enllà de tractar un símptoma, però deixaran intacte l’autèntic problema de fons que pateixen aquestes persones.

La tecnologia no és més addictiva que altres activitats

Sens dubte, hi ha gent que en fa un gra massa en una gran varietat d’activitats. Una d’aquestes activitats és la tecnologia, però també n’hi ha d’altres, com ara la pràctica d’exercici, el menjar, el sexe, la feina, la religió i anar de compres. Fins i tot hi ha estudis sobre l’addicció a la dansa. Però molt poques vegades es fan diagnòstics oficials d’aquests excessos. No hi ha gaires indicis que siguem més propensos a excedir-nos amb la tecnologia que amb moltes altres activitats lúdiques.

No hi ha evidència que l’ús de la tecnologia provoqui suïcidis

Alguns experts asseguren ara que l’augment de suïcidis de noies adolescents registrat recentment és una prova dels problemes creats per la tecnologia. Tanmateix, entre el 1999 i el 2016 l’índex de suïcidis va créixer en gairebé totes les franges d’edat, sobretot entre els adults de mitjana edat. Sembla que aquesta pujada va començar al voltant del 2008, arran de l’enfonsament del sistema financer, i des d’aleshores s’ha anat accentuant. Això invalida l’afirmació que els ordinadors i mòbils provoquen suïcidis d’adolescents, i també la desmenteix el fet que hi hagi molts més suïcidis entre els adults de mitjana edat que entre els joves.

Sembla, doncs, que la societat té un problema més greu. I aquest pànic a la tecnologia podria desviar l’atenció de la ciutadania i els responsables sanitaris a l’hora d’identificar-lo i tractar-lo.

Un estudi recent lligava l’ús de mòbils i ordinadors a la depressió dels adolescents i al suïcidi. Però un altre expert amb accés a les mateixes dades ha revelat que el lligam és el mateix que hi pot haver entre el consum de patates i el suïcidi. Vet aquí el problema: els especialistes de vegades fan afirmacions alarmistes basant-se en dades insignificants que acostumen a ser petites anomalies estadístiques en lloc de fets estrictament reals.

Malgrat tot, la tecnologia pot provocar problemes reals

És evident que la tecnologia comporta autèntics problemes, com els relacionats amb la privacitat. I és evident que hem de compaginar l’ús de la tecnologia amb altres aspectes de la vida. També val la pena estar alerta al petit percentatge de persones que en fan un ús excessiu. Hi ha motius reals en la preocupació per les addiccions tecnològiques, però les proves de què disposem fan pensar que les afirmacions sobre una possible crisi o les comparacions amb la drogoaddicció estan injustificades.

Font: https://www.ara.cat/suplements/ciencia/Els6mites-sobre-laddiccio-tecnologia_0_2025997465.html

 

Et preocupa l’ús que pugui fer el teu fill/a del mòbil? Participa en aquesta enquesta

Ets pare, mare o convius amb un/a nen/a menor de 18 anys?  Et preocupa l’ús que pugui fer del mòbil?

Participa en aquesta enquesta promoguda per l’Hospital Sant Joan de Déu que té per objectiu conèixer els hàbits en relació a l’ús del mòbil per part dels menors i per a que puguis fer-nos arribar les teves inquietuds i dubtes al respecte.

L’objectiu és poder donar una resposta als dubtes més freqüents en el marc de la promoció de bones pràctiques que realitzem des de l’hospital. 

El temps estimat de resposta és d’entre 3 i 5 minuts.

Enquesta sobre l’ús del mòbil en infants menors de 18 anys

Girls Hack Day – Universitat Pompeu Fabra

Girls Hack Day – Universitat Pompeu Fabra

Des de les Enginyeries@UPF, amb la col·laboració de Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona, us proposem un Girls Hack Day a la Universitat Pompeu Fabra, emmarcat en el projecte de Foment de la creativitat amb l’ús de les tecnologies: noves activitats per centres de secundària. Convidem a noies (de 14 a 17 anys) a participar en un dels nostres tallers gratuïts a escollir entre els quatre que us proposem.


Inscriu-te al teu! No t’ho perdis!

Tallers: 

Taller 1: Tinta conductiva i arduino

En aquest taller farem servir pintura conductora de l’electricitat com a substitut de cables a un circuit elèctric! Amb una placa d’Arduino i alguns components electrònics (interruptors, buzzers, LEDs…) transformarem els nostres dibuixos en autèntics projectes tecnològics. Vine a posar a prova els teus dons artístics i científics!

Taller 2: Descobrint Internet de les coses

Mitjançant Arduino té com a objectiu oferir als alumnes una primera aproximació pràctica al món de l’IoT. La sessió es basa en la realització d’un miniprojecte per part dels assistents per veure les funcionalitats que pot oferir la plataforma Arduino.

Taller 3: Hack me if you can! Taller de Ciberseguretat

Un dels primers nivells de seguretat a l’hora d’accedir a un sistema és l’autenticació. Aquesta autenticació està sovint suportada per un nom d’usuari i una contrasenya, la qual és important que sigui realment segura per tal d’evitar que sigui descoberta per un atacant que vulgui entrar als serveis que utilitzem. Per això, aprendrem com escollir contrasenyes segures, i quines altres opcions de seguretat hem de considerar.

Taller 4: Sound Catchers

Amb targetes de colors plenes d’endevinalles i amb l’ajuda de gravadores i de micròfons diferents, ens submergeixen en la troballa de sons amagats als llocs més inesperats de la nostra Universitat. Apuntat a buscar sons i a captar-los amb nosaltres! Som Sound Catchers !
 Quan?
Dissabte 19 de maig de 2018.
Hora d’inici del taller: 11:30
Durada de cada taller: 1:30h
Hora de tancament: 13:00
Campus Ciutadella de la UPF
Imprescindible venir acompanyat per un adult.


Organitza: 


Col·labora:
  

iPad i comptes d’Apple

Per a poder utilitzar l’iPad a l’institut no cal tenir un compte d’Apple. Des de l’institut instal·lem els programes necessaris.

Però si voleu instal·lar altres programes cal tenir activat un compte d’Apple.

Per a crear aquest compte Apple cal que la persona que el crea sigui major de 14 anys i a més hem de proporcionar les dades de la targeta de crèdit. Encara que mentir en l’edat es una temptació molt gran, deixar que el nostre fill faci servir la targeta de crèdit ja no ho és tant.

La solució correcta és que un adult crei un compte d’Apple, activi l’opció “En família” i després aquest adult creï el compte del menor. Aquest procés es pot fer amb el mateix IPad de l’alume.

Apple ho té molt ben explicat:

Aquesta opció té també molts altres avantatges com són controlar quins programes insta·la el vostre fill, localitzar l’iPad, compatir calendaris…

El proper dimecres 27 de setembre a les 18:00 farem una sessió especial per ajudar a crear aquests comptes a qui ho necessiti i resoldre altres dubtes sobre l’iPad dels vostres fills.

Enrolar Ipads vells al nou sistema de gestió

Aquesta notícia és només és per a aquelles famílies que ja han fet servir l’iPad en el curs anterior.

Els alumnes que han fet servir l’iPad el curs anterior ja el teniu masteritzat i no cal portar-lo de nou ni a Microgestió ni a l’institut.

Si que cal preparar l’iPad per al nou sistema de gestió d’aquest any. Aquest sistema de gestió és obligatori per a tots els aparells que s’utilitzin a les classes.

En aquest document hi trobareu les instruccions per a enrolar els iPads al Zuludesk.

Instruccions enrolament zuludesk

The tangram is finished!!!

Students of first of ESO have reached their goal. Some of the tangrams are really well done.

We’re ready to play.

Good job! Congratulations!

Take a look at the pictures.

 

                       

 

 

 

Participem en la jornada d’inclusió digital

Dissabte 1 d’abril vam participar en la JDI’17 sota el lema “Oportunitats per a tothom” la Mireia Cebrian va presentar l’experiència: Tangram? una experiència de treball interdisciplinar que facilita la inclusió.

Va ser una jornada molt interessant.

 

Tecnologia 3r d’ESO. Mostres de treballs.

Durant el curs els alumnes de 3r ESO de tecnologia han fet: Un Pont, Pont de Leonardo Da Vinci, Balança, Dossier de motors de 2T i 4Temps.

-Aquestes imatges transmeten coneixements, científics,per assolir: seguretat, motivació, aprenentatge.

-Tot l’esforç i treball personal recull: maduresa, capacitats i èxit.

-Amb aquestes eines es pot ampliar en el camp de la ciència i millorar dia a dia.

-Cal ser innovador i adaptar noves estratègies.

 

Fases de les imatges:

– ESTRUCTURA. PONT

Com ja sabem, una estructura ha de ser: sòlida, rígida, estable.

Cal fer ús correcte dels diferents materials ultralleugers.

Aquesta maqueta dóna una visió del procés tecnològic.

Porta reforços, formes triangulars i unions amb silicona.

Tot el conjunt formen simetría geomètrica i proporció matemàtica . Per fer-ho cal saber el tipus de perfil, material i soldadura elèctrica d’unió.

La prova final es fa posant-li pesos de 1/2 Kg, 1 Kg, 2 Kg, s’hi  pot soportar aquests  pesos, no hi ha cap tipus de deformació.

Les deformacions més importants són: esforç a tracció, compressió, flexió.

-PONT de Leonardo da Vinci

Utilitza la creativitat, enginy, senzillesa.

Per fer-ho, cal tenir: habilitat i destresa.

 

-BALANÇA

Projecte creatiu senzill, que va relacionat amb màquines-mecanismes.

Porta uns braços basculants, que són pals de fusta i també porta cargols de cabota Phillips.

Cal ser molt precís a l’hora de foradar els pals. Per fer-ho es necessita:  destresa i polcritud.

-MÀQUINES TÉRMIQUES

Cal saber els mecanismes més importants de la màquina,  el  moviment alternatiu en circular i l’energia utilitzada.

Altres proporcions van equipades amb: turbines, piles de combustible.

Aquest cas es valora l’ordre, rigor, treball i desmuntatge.

Imatges d’un motor de 2T i de 4T. MEC/MEP. Transmissions , engranatges , coixinets

Departament de Tecnologia

El martinet

El martinet era una màquina que s’utilitzava per a transformar el ferro en acer en la farga catalana. En aquesta màquina l’energia de l’aigua impulsava una roda hidràulica per crear el moviment del mall. A segon d’ESO els alumnes han fet una maqueta d’aquesta màquina per aprendre més coses del metalls, l’energia i les màquines. Per acabat havien de fer un vídeo explicant el procés de construcció. Us mostrem els resultats:
Luis Rey
Departament de Tecnologia