Entrades

Efemèrides culturals

Sant Jordi sempre és un bon moment per tenir ben presents els nostres escriptors. Podríem començar parlant de Quim Monzó, que acaba de rebre el 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per una trajectòria literària que és llarga, renovadora i irreverent. En destaquem les obre següents:  Vuitanta-sis contes (1999) El millor dels mons (2000), Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn (2004), on fa de turista a Barcelona o es passeja per aeroports i Mil cretins,  l’últim llibre de contes de Monzó que va aparèixer el 2007 i en què envelliment i desengany avancen de bracet amb la ironia habitual de l’autor, que ja no ha publicat més ficció.

També celebrem l’Any Manuel de Pedrolo, és a dir, el centenari del naixement d’un dels nostres escriptors més prolífics, amb més de 120 obres. Fou poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor, i va conrear tota mena de gèneres. La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància.

El corpus pedrolià conté projectes tan ambiciosos com els onze títols del cicle Temps obert, la tetralogia de La terra prohibida i d’altres obres tan importants com Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final.  

No podem passar per alt, finalment, que també se celebra el 150è aniversari del geni ordenador de la llengua, Pompeu Fabra. S’ha dit que la figura de Pompeu Fabra és difícilment comparable a la d’altres filòlegs de la modernitat, ja que en cap altra llengua del nostre entorn emergeix una personalitat capaç de codificar tota una llengua pràcticament en solitari. La fundació de l’Institut d’Estudis Catalans li va proporcionar el marc necessari per elaborar les tres potes del codi lingüístic, al capdavall acceptades per tothom malgrat les resistències inicials: ortografia (1913), gramàtica (1918) i diccionari (1932).

Aconsellava Pompeu Fabra als escriptors: «D’un mot, esbrini’n bé el significat…, i ja el podeu emprar. Els gramàtics ja l’estudiaran després».

 

El 29 d’agost del 2017 el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar commemorar el centenari del naixement de Montserrat Abelló i Soler, que celebrem enguany.

Res com les paraules mateixes de l’escriptora per entendre què hi ha darrere de la seva escriptura:

Quan em pregunten per què escric, en el meu cas poesia, la meva resposta es basa en dos fets primordials que són l’essència de la meva poètica.

Primer. Escric per una necessitat d’expressar-me. De dir allò que m’emociona, colpeix, neguiteja, a partir de les preguntes que no ens hem deixat de fer des de la Prehistòria: qui som?, on anem?, i que tradueixo tot preguntant-me el perquè de tant dolor, de tanta injustícia, de tanta ignomínia; contrastat pel goig de viure i de copsar el meravellós del món que ens envolta.

Segon. Escric per la meva passió per les paraules. Quan en un moment donat vaig sentir aquella necessitat d’expressar-me vaig fer-ho escrivint poesia. Però no fent ús de mètriques i rimes, com havia intentat fer anteriorment, sinó partint de la paraula nua, del seu pes i densitat; és a dir: basant-me en el sentit profund de la paraula.

No oblidarem tampoc, entre les veus homenatjades aquest 2018, la de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 3 d’agost de 1918 – 2 d’octubre de 1991), coneguda especialment per la seva trajectòria com a novel·lista, dramaturga i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la del 1968 amb l’obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell del 1948 amb El cel no és transparent. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. Són d’ella les paraules amb què cloem aquesta notícia:

“La dona mai aconseguirà res si no entén i accepta que la seva lluita no és una lluita a favor de les dones, sinó a favor d’una persona oprimida, utilitzada i injustament tractada.”

Departament de llengua catalana i literatura

 

Acte de cloenda Projecte Aula Mòbil

El passat 16 d’abril, les sis alumnes autores del curtmetratge guanyador del Projecte Aula Mòbil a l’INS l’Alzina van assistir a la cloenda del Projecte Aula Mòbil.

L’acte, que aquest any s’ha celebrat a la Filmoteca, tancava el projecte «Islamoquè? Coneixent-nos i reconeixent-nos en la diversitat», organitzat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i desenvolupat pel Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC).

S’hi van projectar els curts guanyadors dels centres participants, s’hi van fer entrevistes a l’alumnat participants, al professorat i als organitzadors i, també, una xerrada sobre la temàtica tractada, en què vam gaudir de la presència de Brigitte Vasallo, escriptora i activista centrada en la islamofòbia, la interseccionalitat, el gènere i el racisme.

El curtmetratge guanyador del centre ha estat No som terroristes, elaborat per Dàlia Reda Ahmed Miura, Laia de la Vega Castillo, Clara Ferrarons Díaz, Marina Giménez Cisneros, Laia Herrero Torné i Nerea Trioni Pousa, de 1r d’ESO.

 

Departament de llengua catalana i literatura

Rosa Simó

AULA MÒBIL. PROGRAMA EDUCATIU DE PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL AMB MÒBILS

Durant els mesos de febrer i març algunes de les sessions de llengua catalana i literatura de primer d’ESO han estat dedicades a l’activitat Aula Mòbil organitzada per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i desenvolupada pel Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC).

L’objectiu de l’activitat és gravar un curtmetratge d’un minut amb tauletes mòbils i d’aquesta manera acostar el professorat, els joves i les seves famílies, al coneixement de les noves tecnologies, especialment de les tauletes mòbils, ajudant-los a ser conscients de la seva incidència en la societat i del seu potencial com a eina educativa. Enguany, el tema del curtmetratge ha estat la islamofòbia.

El dia 14 d’abril s’organitza una jornada amb les famílies durant tot el matí en què podran posar-se en la pell dels alumnes i crear el seu curtmetratge. La cloenda de l’activitat tindrà lloc el 16 d’abril a la Filmoteca de Catalunya en què es projectaran els curtmetratges guanyadors de tots els centres participants.

Acompanyem la notícia amb algunes de les fotografies que mostren l’alumnat preparant els curtmetratges.

 

Llengua catalana i literatura

Rosa Simó i Esther Sobré

Lluís Homar és Cyrano de Bergerac

El mes de febrer l’alumnat de literatura catalana va assistir a la representació teatral de Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand (1868-1918) en què Lluís Homar es posa en la pell del mosqueter i escriptor teatral francès més irreverent de tots els temps de la mà del director Pau Miró.

Cyrano és un mestre de la paraula, que domina a la perfecció els viaranys del llenguatge. Homar afegeix: «Cyrano és una obra immensa, enorme, és un cant a l’amor, és un himne a la llibertat i un cant a la dignitat».

Pengem un vídeo que conté una breu entrevista de l’actor a RTVE, en què podeu gaudir d’alguna de les escenes de l’obra.

https://www.youtube.com/watch?v=h2yt_JcV4_U

 

Literatura catalana

Esther Sobré

Recorregut literari de Joan Salvat- Papasseit

Els alumnes i les alumnes de Literatura catalana han descobert els espais vitals del poeta Salvat-Papasseit de la mà de la Marga, guia de l’entitat Conèixer Barcelona. Al llarg del recorregut, històric i literari, han llegit alguns dels textos més emblemàtics de l’autor: «Nocturn per acordió», «Venedor d’amor» o «Dona’m la mà», que fins i tot s’han atrevit a cantar.

L’alumnat ha valorat aquesta sortida com una experiència molt enriquidora que els ha ajudat a completar la visió que tenien de Salvat i el seu temps i els ha permès recórrer els espais que l’autor havia trepitjat durant la seva curta, però optimista vida: el Moll de la Fusta, el carrer de l’Argenteria, el Passeig del Born, la Biblioteca de la Fraternitat de la Barceloneta, l’Església de Sant Miquel, etc.

Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d’avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb Majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers.

Contra els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català  de Joan Salvat-Papasseit

Esther Sobré

Literatura catalana

Video: https://photos.app.goo.gl/nsgFtPzTjtC5j4tp2

Els Amics de les Arts ens ensenyen com s’escriu una cançó

Aquest dijous amb l’alumnat de primer d’ESO vam assistir al taller «Com s’escriu una cançó» amb el grup de pop rock català Els Amics de les Arts.

Els integrants del grup es van mostrar molt propers i d’una manera àgil i divertida ens van presentar els ingredients que ha de tenir qualsevol cançó per triomfar: harmonia, melodia, ritme, lletra i instrumentació. Van acabar la sessió animant els nois i les noies a escriure la seva pròpia cançó. Repte acceptat!

Llengua catalana i literatura

Rosa Simó i Esther Sobré

 

Descobrint el poeta Joan Maragall

Dijous 30 de novembre vam visitar la Casa Museu de Joan Maragall, el poeta modernista per excel·lència. De la mà de Pere Maragall, el darrer dels seus néts, vam descobrir diferents estances de la casa que es conserven amb el mateix aspecte de fa 100 anys: quadres, escultures, calaixeres,  capçals, vestits… tot un retorn a la Barcelona de finals de segle XIX i inicis del segle XX.

Durant la visita els alumnes van llegir diversos poemes i textos en prosa del poeta: “Paternal”, “La vaca cega”, “L’elogi de la paraula” o “Excèlsior”.

Us convidem a llegir el poema ”Excèlsior” que ens insta a viure plenament:

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil.la

aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,

dóna el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,

fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,

oblida’t de ton regrés:

no s’acaba el teu viatge,

no s’acabarà mai més.

 

Literatura catalana. Esther Sobré Obiols.