Entrades

Cómo preparar a un niño para un mundo de igualdad

Fuente: El País. VERÓNICA PALOMO. 9 ENE 2019 – 09:26 CET

https://elpais.com/elpais/2019/01/04/buenavida/1546637409_504712.html

Educar a un hijo para que se libre del machismo es tan importante como elegir un buen colegio

Han nacido con el fin del silencio. Son niños que están creciendo en medio del despertar de una nueva conciencia feminista y, aunque la cifra de 49 mujeres muertas a manos de sus parejas en el 2018 revela que aún queda mucho por hacer, los pequeños están siendo testigos del desarme de la violencia patriarcal.  Si la era #MeToo trae algún cambio, será uno en la educación, que es el reto más importante. Como dice la activista Gloria Steinem, “el gran problema de todos, hombres y mujeres, no es aprender sino desaprender”… el machismo, en este caso.

No es tarea fácil. Primero hay que asimilar que enseñar al hermano mayor a que vigile a la pequeña cuando salga de noche quizá no sea lo más acertado. Luego necesitamos comprender qué quiere decir que la violencia de género es un problema de educación. ¿Es no levantar faldas en el patio del colegio? ¿Repartir equitativamente las tareas del hogar entre el niño y la niña? Esto es lo que los opinan los que más saben del asunto.

Predica con el ejemplo o “aquí fregamos todos”

A los padres les preocupan cosas como que sus hijos tengan conductas violentas o desafiantes con otros niños, por eso les corrigen cuando insultan o levantan la mano a un amiguito -aunque a veces pueden tomarse los castigos como una recompensa-. Pero muchos progenitores no se paran a analizar la forma en que ellos se relacionan con sus niños. “¿Qué aprenderá si le digo que no grite mientras le levanto la voz, que no pegue a su hermana mientras le zarandeo del brazo, que no insulte mientras le recuerdo lo tonto que es?”, se pregunta la psicóloga sanitaria experta en violencia de género Penélope Piñera. Con la igualdad pasa lo mismo.

“Antes de plantearse cómo educar a sus hijos e hijas en un contexto de igualdad, los padres deberían analizar desde qué parámetros fueron educados ellos, y qué papeles desempeñan dentro su propio sistema familiar. No es eficaz tratar de educar a un hijo en la corresponsabilidad de las tareas del hogar mientras observan cómo, en su día a día, es su madre quien renuncia a su tiempo para hacer las tareas domésticas”, reflexiona.

El nuevo padre no acepta un papel secundario en la crianza

Son muchos los hombres a los que desde hace ya tiempo no les compensa el machismo, que ya no se sienten cómodos ni identificados con el modelo de masculinidad patriarcal. A pesar de seguir teniendo más derechos y privilegios que las mujeres, se sienten explotados por un sistema en el que deben encontrar un nuevo modelo de ser propio, no impuesto.

HABLAR DE SEXO EN LA ERA DEL METOO

No se han dado su primer beso, pero ya consumen porno y Google es la escuela de sexo donde aclaran todas sus dudas. Sin embargo, los padres siguen siendo necesarios. La experta en sexología María del Mar Padrón aconseja cómo deben abordar el tema del sexo con ellos.

La sexualidad explica procesos tan importantes para el desarrollo personal como la identidad de género, los roles de género, las fantasías, los vínculos afectivos… Los hijos necesitan ayuda para aprender a conocerse, aceptarse y vivir su sexualidad plenamente.

Hay que promocionar los valores positivos implícitos en la sexualidad, aquellos que hacen referencia al placer, al respeto, a la confianza, a la libertad, al conocimiento, a la comunicación, a la igualdad y a la diversidad.

Cuando pregunten, responder con evasivas o gestos de reprobación no es lo más aconsejable. Tampoco lo es hacer chistes machistas o comentarios inadecuados, ni siquiera ante la escena de una película.

Lo que más valoran tanto las chicas y chicos es la honestidad. Está bien reconocer que hablar de estas cosas cuesta, y un padre puede admitir que desea que su hijo tenga información y que, si él no puede dársela, quizá haya que recurrir a otras personas.

“El género es una construcción social y cultural, por tanto el concepto de masculinidad y feminidad no es algo estático sino que se aprende, se impone, se desarrolla o se modifica en función de muchos condicionantes externos. No solo es posible encontrar nuevos modelos de masculinidad, es absolutamente necesario para lograr una sociedad más justa e igualitaria”, profundiza Piñera.

Un ejemplo es el decálogo de principios básicos para tomar conciencia sobre la necesidad de un cambio desde la responsabilidad masculina, que la Asociación de Hombres por la Igualdad (Ahige) ha elaborado. Entre ellos destaca “el proceso y replanteamiento de la relación con sus hijos e hijas. Un nuevo hombre y padre que ya no acepta continuar con un papel secundario e intenta que la relación sea más completa, aprendiendo a implicarse directamente con ellos y ellas”. El objetivo es claramente cuidar mejor a sus hijos.

El hombre caballeroso del siglo pasado, ese que era amable con la mujer colocándola en un pedestal porque la veía como un ser vulnerable y con necesidad de protección, está muriendo. Ahora vemos nacer a uno nuevo al que le han transmitido valores de cuidado y protección a las personas que quiere, independientemente del sexo al que pertenezcan.

Hay que erribar el mito (que tanto daño hace) del amor romántico

La psicóloga de la Universidad de Kentucky Christia Brown, aseguró en un reportaje publicado en el periódico estadounidense The New York Times que cuando las chicas terminan la escuela secundaria, la mayoría ha sido acosada sexualmente. El artículo se hizo viral en el país, pero no hace falta ir a los institutos americanos para detectarlo. El problema es global. En España, según datos del Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género del Consejo General del Poder Judicial, el número de menores de edad enjuiciados por violencia de género aumentó un 40% en 2017, con 226 chicos juzgados por malos tratos a sus parejas.

María del Mar Padrón, especialista en sexología, coeducación y violencia de género, señala como origen del maltrato el mito del amor romántico, ese que se basa en el sufrimiento, la renuncia, los celos y el control como muestras de amor. “El mejor antídoto para luchar contra él es que los padres aceptemos y tratemos por igual a hijos e hijas, dándoles a cada cual su propia identidad. Hay que fomentar la empatía y la ética del cuidado en los chicos, y el valor de la autonomía en las chicas”, indica la experta. Esta educación hará que sean capaces de relacionarse de una manera más sólida, sin machismo de por medio y tratándose como iguales.

Reformular unos roles de género muy desfasados

En una sociedad cada vez más unisex es casi obligatorio preguntarse para qué sirven los roles de género, esas manifestaciones del tipo “las niñas son más obedientes y maduras y los niños más brutos, pero más nobles”. Son coletillas que chirrían con solo leerlas, pero que no dejamos de repetir, y no tienen nada que ver con factores biológicos; se dan en los seres humanos independientemente de su género.

“Es cierto que los roles de género cumplen con un objetivo en función de lo que una sociedad considera adecuado para hombres y mujeres en cada momento histórico, el problema está en que en la mayoría de las sociedades actuales predomina un sistema patriarcal donde se ejerce la supremacía de lo masculino, donde se sitúa al varón como referente”, explica Piñera. Un ejemplo ilustrativo es utilizar el masculino como genérico universal, justificándolo con la idea de que incluye a las mujeres.

Hay que reformular los roles, y la tarea que comienza con los juguetes y sus imperfecciones, que se dejan de lado en los catálogos actuales, que además los distingue por sexos. “La pregunta que todo el mundo debería hacerse es: ¿se necesitan los genitales para jugar con ellos? No, pues entonces todos los juguetes son igualmente válidos para niños o niñas. Los únicos criterios que deberíamos tener en cuenta a la hora de elegir un juguete son la edad, las destrezas o capacidades que desarrollan, los gustos…”, matiza la experta.

Ojo con la música, las películas y la moda

Por muy bien que lo estemos haciendo en casa, hay aspectos externos que pueden disolver todo lo que hemos ido creando. Películas, series, música, que transmiten la idea de que hay parejas predestinadas, que los celos son una muestra de amor, que cualquier sacrificio es válido por la pareja… No hacen ningún bien en nuestra lucha por educar a nuestros hijos en un ambiente de igualdad de derechos y oportunidades.

“De poco sirve si en casa nos relacionamos de forma igualitaria y no violenta pero la música que escuchan nuestros hijos varones hace apología de la violencia y el abuso sexual, si sus películas les transmiten roles de género donde las mujeres son frágiles y sumisas, y están siempre a la espera a que un príncipe las rescate”, concluye la experta.

¿Tienes un nuevo móvil? Acuérdate de guardar el IMEI

Fuente: El Periódico    Barcelona – Miércoles, 09/01/2019 | Actualizado a las 13:01 CET

Unas adolescentes usan sus teléfonos móviles en Barcelona, en enero pasado.

Unas adolescentes usan sus teléfonos móviles en Barcelona, en enero pasado. / FERRAN NADEU

¿Te has comprado o te han regalado un nuevo móvil? Guarda el número IMEI, la huella digital o código único de 15 cifras que los identifica. Es una recomendación que han hecho hoy los Mossos a través de Twitter, donde explican, si todavía no lo sabes, cómo hacerlo y para qué te servirá. Y es que si conoces la identificación de tu móvil, en caso de robo o pérdida podrás bloquearlo para que nadie pueda utilizarlo, facilitar su búsqueda y desbloquearlo si el dispositivo volviese a aparecer, entre otras utilidades.

Cómo saber el IMEI

Si todavía guardas la caja del teléfono verás que el IMEI aparece en el embalaje. Al marcar el código *#06# en el teclado de llamadas el IMEI aparece automáticamente. Algunos teléfonos (iPhone) lo tienen inscrito en el dorso junto a la inscripción del diseño o en la bandeja de la tarjeta SIM. En algunos dispositivos (Android) el IMEI figura en la batería. Para acceder a él tendrás que apagar tu teléfono, abrirlo y comprobar si se encuentra en la fuente de energía.

En el caso de que hayas sido víctima de un robo puedes llamar a tu compañía e, indicando este número, podrás bloquear tu teléfono y poner una denuncia formal. Si alguien conectase tu teléfono a la red podría ser localizado, por lo que si puedes dar esta información en la denuncia resultaría más sencillo encontrarlo.

Los Mossos también sugieren a los propietarios que bloqueen la pantalla, bien a través de un código PIN o con un patrón de bloqueo, así como descargar una aplicación antirrobo para localizarlo.

DEIXAR DE BANDA ELS PREJUDICIS I ELS ESTEREOTIPS EN L’EDUCACIÓ

Els nens i les nenes neixen sense prejudicis ni estereotips, aquests es van inculcant a poc a poc segons la influència de l’entorn, tant la família com els amics, els mitjans de comunicació i, sobretot, l’educació rebuda.

Els fills aprenen sempre dels pares i això influeix en la manera de ser i de pensar. Els valors familiars modelen la personalitat, així que està en les nostres mans educar-los en valors, sense odis, respectant les diferències, promovent la llibertat i la tolerància.

Al final, els nostres fills són un reflex del que els hem ensenyat. I és justament en les primeres edats quan realment podem educar lluny dels prejudicis i els estereotips. Només així tindrem ciutadans més tolerants, respectuosos i capaços de veure les diferències culturals com una cosa positiva i enriquidora.

DEFINICIÓ DE PREJUDICI I ESTEREOTIP

Els prejudicis són sentiments i emocions positives o negatives que podem tenir sobre alguna cosa, persona o grup social. Una opinió majoritàriament no fonamentada, ni contrastada, i anticipada, provocada per la falta d’informació i coneixement.

Els estereotipssón creences, idees i interpretacions sobre les característiques que relacionen els membres d’un grup social com ara l’aspecte físic, interessos, ocupacions, etc. Una imatge simplificada i acceptada per la majoria de persones com a representativa d’un determinat col·lectiu. Són generalitzacions que provoquen sempre una tendència a accentuar les semblances dins del grup, però també les diferències amb els altres grups. Tenim diferents tipus d’estereotips: socials, culturals, racials i religiosos.

COM SUPERAR PREJUDICIS I ESTEREOTIPS A CASA

Per a educar els nostres fills lluny dels prejudicis i estereotips hem de tenir sempre una actitud d’observació i escolta cap a ells. I promoure a casa els valors de la tolerància, el respecte, la igualtat i, sobretot, la riquesa que ofereix la diversitat. Què s’ha de tenir en compte?

1. Destruir els prejudicis i estereotips

Si veiem que el nostre fill afirma alguna cosa categòricament, podem corregir-lo convidant-lo a la reflexió. A l’intentar raonar el prejudici o estereotip, veurà que no és vàlid i aquest acabarà autodestruint-se i caient per si mateix.

2. Compartir i debatre la informació que ve de fora (escola, amics, mitjans de comunicació, etc.)

Els prejudicis i estereotips estan per tot arreu. Com a pares hem de limitar les fonts nocives d’informació dels nostres fills. Però encara és millor aprofitar qualsevol ocasió per compartir-ho en família. D’aquesta manera creem espais de debat i reflexió que potencien el seu sentit crític.

3. Donar exemple

És important tenir sempre present que els nens i les nenes aprenen i repeteixen les actituds i discursos dels pares. Es troba en les nostres mans que en el dia a dia vegin com nosaltres pensemi actuem lluny dels prejudicis i estereotips.

4. Obrir-se al mon i a la seva diversitat

Entendre que el que és estrany és que hi hagi una sola forma de ser i fer, no és gens fàcil. En aquest sentit és clau promoure la relació dels nostres fills amb nens de diferents orígens. Així aprendran a ser tolerants i respectuosos i, sobretot, coneixeran i es beneficiaran de la riquesa cultural. Perquè en el món hi ha diferents cultures i països, cadascun amb els seus aspectes positius i negatius.

5. El millor per a un no sempre és el millor per a l’altre

Tendim a pensar que el que cadascú fa és la millor opció i que tots haurien d’actuar igual. Però és una concepció errònia i poc tolerant. És important transmetre als nostres fills que el millor per a un,no sempre ho és per a l’altre. Per això és important fer-los entendre que cal respectar les decisions, formes de ser, el discurs i les opinions dels altres.

6. Defensar els seus drets com a persones

Una cosa molt important i que no podem oblidar: recordar-los que com a persones ells també tenen drets que han de ser respectats. Així que hem d’animar-los a reconèixer-los, a lluitar-hi i, sens dubte, a defensar-los quan aquestspuguin perillar.

COM ENSENYAR LLUNY DELS PREJUDICIS I ELS ESTEREOTIPS EN L’AULA

En el dia a dia, la base de la relació social dels nostres fills és l’escola, és on passen més hores i on realment poden posar en pràctica el valor del respecte, la tolerància i la diversitat. L’escola és la millor eina  per a demostrar la falsedat que hi ha darrere dels prejudicis i els estereotipsi l’única que pot lluitar contra la discriminació. Ací tenim algunes eines a tenir en compte:

1. Analitzar qualsevol conducta intolerant 

El mestre o professor té la missió d’ensenyar els conceptes bàsics, però també de treballar els valors per a una bona convivència al’aula i fora de l’aula. Per això és important estar atent i, quan es detecti alguna situació, conducta o comportament intolerant, aprofitar l’ocasió per a analitzar-la al’aula i treballar-la amb tot el grup per a corregir-la.

2. Promoure la relació entre tots 

Està a les mans del mestre o professor promoure la relació entre els uns i els altres. És important evitar que es facin grupets tancats, o que algú es pugui sentir apartat o discriminat pels altres.

3. Dinamitzar activitats amb tota la comunitat escolar

Promoure activitats on tots se sentin partícips és tot un repte. Però enfortir la relació i la implicació de les famílies és essencial per al bon funcionament d’una escola. És una molt bona pràctica perquè les famílies de diferents orígens es coneguin i superin prejudicis i estereotips. I alhora poder treballar i donar visibilitat a la diversitat cultural de l’aula.

4. Tenir en compte totes las cultures

Qualsevol matèria o ocasió és bona per a estudiar totes les cultures i, més encara, si tenen representació al’aula. És una proposta ideal per a conèixer i comprendre millor a l’altre. I ajuda a integrar tots els alumnes vinguin d’on vinguin.

5. Pel·lícules, curts i sèries de televisió que parlen de contingut social

Una activitat que sempre és benvinguda per als alumnes i que ens permet fer un debat o alguna dinàmica posterior per a posar en comú el que s’ha aprés. I és necessari comparar-ho o traslladar-ho a algun conflicte que pugui haver-hi a l’aula.

6. Llibres i contes infantils. La lectura infantil i juvenil 

Sempre és una bona fórmula per a treballar els prejudicis i els estereotips. Podem triar contes clàssics, amb una moralitat final, contes infantils o lectures per a infants de diferents edats.

En aquest sentit, us recomanem Els Númerlis de William Joyce. Una original història que ens conta l’origen de les lletres, en un món ordenat i gris on només existeixen els números. Una fabulosa aventura de cinc amics que uneixen la seva força i il·lusió per a canviar les coses i fer alguna cosa diferent.

Aquesta lectura d’Andana Editorial ens pot venir molt bé per fer entendre als nens i nenes que davant alguna cosa que no ens agrada sempre podem proposar una alternativa, sense por al què diran, com reaccionaran o quins prejudicis tindran els altres sobre nosaltres. És important que entenguin que sempre hi ha una altra forma de fer les coses, ni millor ni pitjor. Una molt bona manera d’estimular el seu esperit crític.

En la mateixa línia trobem la història de Ramir el boxejador de Lirios Bou. Una de les últimes novetats d’Andana Editorial que tracta amb molt d’humor i estima com un boxejador troba la solució a un gran dilema personal. Ramir vol que la seua família estigui orgullosa d’ell i el vegi participar en combats, però ell no vol pegar a ningú. Finalment, el protagonista d’aquesta història sabrà sortir-se’n molt bé per a poder participar i guanyar tots els tornejos de boxa.

Un fantàstic relat que convida el lector a trencar estereotips davant els boxejadors i a descobrir noves formes de fer les coses sense por a ser jutjats pels altres. A més de trobar alternatives per a solucionar qualsevol conflicte sense usar la força ni la violència.

També hi ha una proposta per als que ja saben llegir, De bec en bec, d’Alice Keller i il·lustrat per Veronica Truttero. Al galliner dels Bota-séquies, n’ha passat alguna, a la gallina Blanquina li ha caigut una ploma. Aquest fet sense importància va passant de boca en boca i es va transformant en una autèntica desgràcia. Una notícia bomba que revoluciona tot el veïnat.

Aquesta lectura carregada d’humor ens anirà molt bé per a treballar la credulitat de la gent, capaç de creure qualsevol història i fer-la realitat sense abans haver contrastat la veracitat de la informació. Una cosa que també fem amb els perjudicis i els estereotips.

Una lectura que de ben segur agrada als més petits i s’hi senten reflectits és La mestra és un monstre  de Peter Brown. El Cesc té molt clara una cosa, la seva mestra és un autèntic monstre amb la pell verda i dents punxegudes, que sempre està enfadada i crida. Però aquesta imatge es desmunta quan un bon matí de dissabte el nen es troba amb la seva mestra al parc. Allà podrà parlar amb ella i conèixer-la molt millor. Un llibre que fomenta el diàleg i ens fa reflexionar sobre la necessitat de conèixer a l’altre enlloc de caure en prejudicis i estereotips.

Del mateix autor també tenim El senyor tigre es torna salvatge. En un món animal on tot és com ha de ser, ordenat, conformat i educat hi viu un tigre que un bon dia es cansa de ser tan correcte i estirat. Ell té ganes de relaxar-se i divertir-se per això decideix fer les coses d’una altra manera i tornar-se salvatge. Però no tothom ho respecta i acaba sent discriminat i expulsat de la ciutat. Però al final demostrarà a la resta que la seva opció no és tan esbojarrada.

En aquesta paradoxa de món animal els lectors podran detectar els perjudicis que poden tenir els del nostre voltant quan decidim sortir de la “normalitat” i fer les coses d’una forma diferent. Una història que ens convida a defensar els nostres drets i el respecte envers les nostres decisions.

Dins la col·lecció de L’Olivia de Ian Falconer, publicats per Andana Editorial, trobem un parell de títols molt adequats per treballar els perjudicis i els estereotips. Per una banda, a L’Olivia l’espia la porqueta després d’escoltar accidentalment una conversa de la seva mare es decideix a espiar-la per veure què més diu d’ella. Un conte que ens pot ajudar a entendre la importància de comunicar-nos amb els altres per tal de no deixar-se guiar per informacions errònies que ens poden portar a caure en prejudicis, i també aprendre a respectar la privacitat dels altres.

I per l’altre, A L’Olivia i les princeses veiem a la porqueta en plena recerca de la pròpia identitat. Per això, trenca constantment amb tots els estereotips sobre les nenes. A ella el què li agrada sobretot és anar contracorrent. Una lectura plena d’humor que convida als nens i nenes a construir la seva pròpia personalitat i a qüestionar-se per què tendim a voler ser iguals que els altres quan el més bonic es troba en la diversitat.

Font: https://blog.andana.net/2019/01/30/deixar-de-banda-els-prejudicis-i-els-estereotips-en-leducacio/

El joc lliure, font d’expressió i equilibri emocional

Autora: Núria gros

Recordes a què jugaves quan eres petit@? Recordes la sensació de perdre el món de vista? Com el joc prenia forma i es convertia en un món real, on podies ser qualsevol personatge, tenir poders màgics…? Els adults i adultes que hem passat una infància plena de joc sabem les sensacions que el joc lliure genera, del que sovint no som conscients és dels beneficis reals que té el joc lliure en els infants.

Sovint els adults no donem valor al joc, creiem que quan juguen no estan fent res important i pensem, fins i tot, que estan perdent el temps. Si coneixem en profunditat la naturalesa de l’infant, descobrim que a través del joc crea connexions neuronals, desenvolupa la creativitat, adquireix la capacitat d’abstracció (serà la base per entendre les matemàtiques), desenvolupa la motricitat fina i la gruixuda… Emocionalment es converteix en un espai on l’infant aboca fets conscients e inconscients. Quan l’infant juga pot elaborar fets que han tingut un impacte emocional, el joc es converteix en un espai que té efectes terapèutics. És a dir, el joc aporta moltíssimes capacitats als infants i és important preservar les estones de joc en un moment on els omplim d’activitats extraescolars i de pocs moments de lleure.

És important dir, que quan parlem de joc no estem parlant de jocs estructurats o que tenen com a finalitat un aprenentatge sinó el joc lliure, el joc que neix de la llibertat i l’espontaneïtat de l’infant i el fa connectar amb les possibilitats de si mateix i del seu entorn.

Depenent de l’etapa que estigui un infant tindrà un joc diferent característic del moment evolutiu que es troba. Poder observar el joc de l’infant ens dóna la informació per saber com es troba aquest infant. Si l’infant no sap jugar sol o si el joc que té no és el corresponent a l’etapa, ens pot donar la informació que li falten integrar aspectes d’etapes anteriors o que en aquella etapa algunes necessitats bàsiques no es van cobrir i per això l’infant en alguns aspectes es troba en etapes prèvies. Observar el joc dels infants ens dóna molta informació per saber com es troben a nivell emocional.

Les etapes de joc són bàsicament dues: El joc presimbòlic que es caracteritza per ser una etapa més exploratòria i d’experimentació on els objectes encara no representen coses. En aquesta etapa es juga més amb el cos o amb materials com pedres, pals, sorra… la base de l’experiència és provar, integrar noves sensacions, refinar els sentits… es tracta d’un joc més exploratori.

En el joc simbòlic l’infant és capaç de representar, imaginar, recordar… situacions, objectes… que no es troben en el moment present. A través del joc simbòlic l’infant podrà ser diferents personatges (provant diferents formes d’actuar davant la vida i provant aquelles qualitats que els permetran anar construint la seva personalitat amb el màxim de matisos), podrà extreure aquelles situacions que li han generat dolor per a poder representar-les i així transformar-les, aprendre a gestionar conflictes, extreure i gestionar l’agressivitat pròpia per aprendre a canalitzar-la de manera saludable… És a dir, el joc lliure no només potencia la creativitat dels infants (una de les qualitats bàsiques per a l’era que ens trobem), sinó que ajuda a l’equilibri i estabilitat emocional, permetent alhora l’adquisició d’habilitats socials.

El joc saludable és aquell que permet al nen/a descobrir i interactuar amb el seu entorn: tocar, saltar, pujar, baixar, olorar, escoltar, modificar, experimentar… i totes aquelles activitats que posen en joc tots els sentits de l’infant. Hem de permetre als infants que toquin, s’embrutin, pintin amb les mans, peus, corrin, pugin als arbres… perquè aquestes activitats amplien la seva experiència i donen molta riquesa sensorial als infants. Com més coses facin amb les mans més es desenvolupa el seu cervell i hi ha més connexions neuronals. A vegades som els mateixos adults qui impossibilitem aquest tipus de jocs perquè ens fa por o perquè no volem tenir feina extra netejant…. Però amb aquesta actitud estem impossibilitant el desenvolupament saludable dels infants. Si ens fixem a tot arreu (sigui la cultura que sigui, continent… tots els infants neixen amb la capacitat de jugar).

Alguns infants han perdut la capacitat de jugar. Com més aviat passa això, més alarmant és. Sovint l’únic interès que demostren és pels videojocs, o l’ús de la televisió i de les noves tecnologies. Quan això passa ens hem de preguntar com hem acompanyat a aquest infant en les seves primeres etapes: l’hem deixat jugar lliurement? L’hem obligat a fer moltes activitats extraescolars? Hem utilitzat la televisió, el telèfon… com un mitjà de distracció i així poder tenir un espai per a nosaltres? Un infant que ha perdut la capacitat de jugar té a veure amb com hem acompanyat el joc en les seves primeres etapes i sobretot com està emocionalment.

Quins beneficis té el joc lliure en l’emocionalitat dels infants:

  • Expressar el seu camp emocional d’una manera “adequada”, ja que ho actua a través del joc. Ex: Un infant està enfadat perquè ha nascut el seu germà i jugant pot extreure tota la ràbia “atacant, destruint…” una figura que representa inconscientment al seu germà.
  • Pot assumir el rol de diferents personatges que representa, actuant i practicant les característiques que representa el personatge. Ex: Hi ha un infant que se sent fràgil i juga tota l’estona a superherois, inconscientment pot estar practicant i sentint característiques que potser inconscientment sent que li falten (fortalesa, valentia….).
  • Pot actuar situacions idíl·liques i sentir el benestar que això li genera. Ex: si un infant està passant per una separació dels pares, pot jugar a tenir el pare i la mare junts, projectant en el joc el seu anhel. Els infants en el joc sovint projecten el que hi ha en el seu entorn o el que els hi agradaria que hi hagués.
  • Representant i reproduint situacions que li han generat malestar i conflicte. Ex: un infant ha passat por al metge perquè li havien de posar una vacuna, en tornar a casa juga que ell és el metge i posa una vacuna als ninos, així assumeix el rol de poder que té el metge i pot integrar la situació.

Com podem veure, el joc lliure té efectes terapèutics en l’infant. Tot i això, en determinades situacions no serà suficient que l’infant pugui jugar lliurement sinó que serà necessari que unx adultx que tingui formació terapèutica l’ajudi a poder expressar, representar… aquelles situacions que són font de conflicte intern. Així, d’una manera no directiva i a través del llenguatge de l’infant (no el verbal), podrà acompanyar a què l’infant extregui tots aquells assumptes que li generen malestar en un entorn protegit i contingut. Així i tot, el joc lliure sense acompanyament sempre és font de benestar i equilibri emocional per un infant.

Xerrada “EVITEM L’ADDICCIÓ A LES PANTALLES”

La tarda del 28 de Novembre, just tancant les meses electorals  per triar els representants al Consell Escolar, una trentena de mares i pares ens vam trobar a l’aula de 2on ESO C per escoltar i conversar una bona estona amb Joan Carles Folià, expert en educació.

Des de la seva experiència com a docent, coach i pare ens  va fer passar una estona compromesa i divertida.

Divertida, amb la seva manera d’explicar-se amena i directa, sense embuts, fent broma de la quotidianitat que sovint ens aclapara i que, a la fi, no és més que el propi dia a dia amb els seus ets i uts força comuns a totes les cases amb adolescents. Tot plegat des d’una perspectiva positiva i vital que defensava el goig de poder fer de mare i pare, l’alegria de veure com progressen, per sobre del sentiment d’esforç esgotador en el que correm el risc de caure. Amb aquests premisses i amb el seu  tarannà, no van faltar les rialles. En un o altre moment, qui no es va sentir optimistament  identificat?

I compromesa en l’educació dels nostres fills. Es va declarar incondicional dels seus fills. I ens interpel·la: I vosaltres, també sou incondicionals dels nostres fills? Què vol dir això? Vol dir amor, implicació, determinació, confiança, acompanyament, model. Estar amb i per  els nostres fills, ser-hi: vigilant, posant pautes, oferint alternatives, explicant, marcant límits, guiant.  I, mica a mica, a mida que van creixent, anar obrint espais fins a deixar-los volar sols. I trobar-los a faltar!

Parla a mares i pares de joves entre 12 i 18 anys: òbviament, encara no poden anar sols. Elles i ells fan el que han de fer: d’adolescents. I nosaltres? Estem fent el nostre paper? Fem de mares i pares?  Obrim aquelles portes que la seva edat tanca?

Paraula que repeteix: Determinació.

Consigna clau: Hem de fer de pares.

Picada d’ullet: En la immensa majoria dels casos, fer de pares funciona! Fem-ho i tot sortirà bé.

Anàvem ben encaminats? O se’ns ha girat feina?

Gràcies a tothom i endavant!

5 coses que has de saber si els teus fills juguen al Fortnite

Dos dels meus fills juguen a Fortnite i m’he hagut d’espavilar per aprendre de què va aquest joc de moda. Tot i que m’ha suposat una mandra infinita endinsar-me en el món dels gamers, crec que he d’estar al dia per saber a què juguen i amb qui juguen.  De fet també em costa llevar-me a les nits a donar el Dalsy i també em fa un pal que no vegis preguntar-los les lliçons de l’escola sobre la fotosíntesi. Però ho faig per ells, no? doncs això.

D’entrada dir-vos que el Fortnite a casa nostra ha estat un drama. Discussions entre germans per a veure a qui li toca jugar. I després, quan juguen, a nosaltres ens donen l’eterna resposta: un moment que acaba la partida. Baixeu a sopar: un moment. Els deures: un moment. Vigileu el germà: un moment.

Fins que un dia, en un atac de responsabilitat i de bons pares, vam tallar el cable de la Play. A trossos. Petitets. Mort el cable, s’ha acabat la ràbia. Per les vacances de Nadal ens tornarem a plantejar si el Fortnite torna a casa nostra o es queda a la pantalla pels segles dels segles. No sé si vosaltres teniu fills en edat de jugar-hi (suposo que sí, si ho esteu llegint) però aquestes són les 5 coses que he après i segur que us poden ajudar:

– Fortnite és un joc de batalla però sembla menys perillós que altres jocs d’aquest estil perquè els personatges tenen aspecte de còmic i no hi ha escenes de sang i fetge. Per aquest motiu té una aparença inofensiva però l’objectiu és igual de cruent que en els jocs de guerra: hi ha 100 jugadors al camp de batalla i només en pot quedar un. És molt fàcil aprendre a jugar-hi i això fa que nens petits ja hi juguin (8 anys).

– A les partides hi ha interacció amb altres jugadors (que poden ser desconeguts, i sovint ho són). Poden fer “duos”, esquadrons… i aquí ve el perill: els jugadors amb qui estan jugant poden ser els companys de classe, o no.  A més el xat de text ni tan sols es pot bloquejar, qualsevol pot començar una conversa.

– Crea una gran addicció. Això es deu a que estan connectats amb un grup d’amics i no poden deixar el seu esquadró a mitges. Volen fer un bon paper i per tant no poden parar quan els ho demanem. Si el grup hi passa moltes hores, els nostres fills també hi volen ser molta estona i això fa que estiguin hiperconnectats. En comptes de quedar per berenar, queden per jugar. I quan no juguen s’enganxen a veure vídeos de youtubers que hi juguen.

 Pot ser una font d’estafa. Tot i que el joc és gratuït hi ha l’opció de comprar màscares o accedir a nivells de pagament. Els vostres fills us diran que volen un “passi de batalla” que val 5 euros. Cada vegada volen tenir més equipament perquè com diu el meu fill: a Fortnite és important anar ben vestit. Si compren en plataformes no oficials, el risc d’estafa és altíssim.

– Hi ha molts perfils falsos. Molts perfils saben que la manera més fàcil de contactar amb nois joves és a través de Fortnite. Hem de vigilar molt no, moltíssim. I el de sempre: absolutament prohibit quedar o donar informació personal a desconeguts. Ni per jugar ni per res. Com ho fem a la vida real, doncs també a la virtual.

Potser pensareu que jugant tampoc fan res dolent. I teniu raó. Però el problema és que tampoc fan res de bo, hi passen masses hores i en comptes de fer un bon ús del joc, els meus fills en feien un abús.

Per tant de moment deixarem la Play sense cable, perquè no sabeu que a gust ens vam quedar quan vam agafar les estisores i el vam tallar a trossos. Petitets.

font: https://criatures.ara.cat/blogs/cinc-homes-a-casa/coses-teus-fills-juguen-Fortnite_6_2127447235.html

La salut i els seus determinants en l’alumnat adolescent

La “Salut i els seus determinants en l’alumnat adolescent” ofereix de forma didàctica i visual les dades més rellevants obtingudes de l’enquesta FRESC (Factors de Risc en Estudiants de SeCundària) de l’alumnat de secundària i grau mitjà de Barcelona.
Es mostra una breu descripció en relació a aspectes de la salut, els comportaments i actituds dels i les adolescents de 13 a 19 anys de la ciutat, dades que es van recollir el 2016.

El format breu del document aporta una descripció d’aspectes clau relacionats amb la salut, la salut mental, les relacions amb els altres, alimentació, activitat física, hores de son, consum de substàncies addictives, sexualitat, mobilitat i seguretat vial. El document aprofita el potencial de l’enquesta FRESC del 2016, amb la finalitat que docents i especialistes tinguin coneixement de com evolucionen aspectes rellevants de la salut i actituds de l’alumnat adolescent de la ciutat de Barcelona.

Cliqueu per accedir a la informació

Més informació

Identitat digital

La identitat digital és un tema que preocupa cada cop més. Als pares i als educadors ens resulta un tema a protegir i a educar. Pels nens i els joves sovint no és un tema massa preocupant, tot i que és més transcendental del que ells poden valorar. És important explicar-los que la imatge digital que donen d’ells mateixos és tant important com la que donem en persona.És important treballar amb els alumnes i els fills sobre la necessitat de protegir la pròpia identitat a la xarxa. Des de la web xtec ens ofereixen consells, informacions, recursos i programacions docents relacionades amb l’ús de la xarxa d’Internet. També a la web de “identidad digital y redes sociales con menores” podem trobar informacions rellevants relacionades amb el tema i explicades des d’una vessant molt propera als joves i adolescents.

La identitat digital d’una persona es conforma a través de tots els moviments que fem a la xarxa. Des dels e-mails, els perfils de les diferents xarxes socials, a les cerques que fem i de les que fem ús, la missatgeria instantània, els comentaris sobre nosaltres mateixos o sobre els altres, etc.

És important entendre que la nostra identitat va més enllà del que nosaltres podem controlar. Qualsevol persona que faci un comentari sobre una altra persona està definint alguna característica del que serà la seva identitat digital, barrejant les opinions, les realitats, les accions de la xarxa social i del món real que vivim, etc.

Aquí teniu un article molt interessant sobre aquesta temàtica. No només ens parla de la identitat digital que es construeixen els joves sobre si mateixos i que sovint ens pot semblar imprudent, sinó que parla duna generació de pares i mares que ja formen part de la generació digital i que creen una identitat digital pels seus fills abans de que ells mateixos puguin decidir res al respecte. Sovint ens sembla raonable que persones més reconegudes socialment procurin preservar la identitat dels seus fills, però no ens hem parat a pensar en tota la informació que donem dels nostres a través de les fotografies que pengem a Internet o la fotografia de perfil del Whatsapp. Poc a poc anem conformant una identitat digital amb la que potser no estaran d’acord quan siguin més grans o que pot tenir conseqüències per la seva vida adulta.

Taller de primers auxilis

Hospital Universitari Sant Joan de Déu Barcelona

Dissabte, 27 d’octubre de 2018 | De 9:30h a 13:00h

 

Aprèn les primeres mesures d’auxili en el cas d’un accident infantil amb l’equip del servei d’Urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

TEMARI
1 | Aprendre a actuar correctament en cas d’obstrucció respiratòria per un objecte estrany.
2 | Conèixer les primeres mesures de reanimació.
3 | Saber què fer davant un cop al cap.
4 | Formar-se en la realització de cures d’emergència i altres mesures a prendre en cas d’accident.

TALLERS
1 | Cures d’infermeria.
2 | Reanimació del lactant.
3 | Reanimació del nen escolar.

*PROGRAMA

Salut i esport en femení: la importància de mantenir-se activa des de la infància

Dijous 4 d’octubre, a les 18:30 h
Auditori Docent Hospital Sant Joan de Déu Barcelona


Per assistir, truca al 93 600 97 67 o bé inscriu-te mitjançant aquest enllaç

HI VULL ASSISTIR

Sabies que les nenes fan menys activitat física que els nens? Com revertir aquesta situació?
Te’n donem les claus a la presentació de l’informe “Salut i esport en femení: la importància de mantenir-se activa des de la infància”

Després de l’inici de curs arriba l’hora de decidir què farà la mainada quan surt de l’escola…
A quantes i a quines activitats extraescolars els apuntem? Quins criteris hem de tenir en compte per triar? Hem de fer cas del que diu l’infant?
Les nenes solen apuntar-se a menys activitats extraescolars de caràcter esportiu que els nens (la majoria de les nenes del nostre país no practica l’activitat física recomanada per l’IOMS), fet que pot incidir negativament en la seva salut futura tant física com mental.
Com podem incentivar la pràctica d’activitat física entre les nenes i ajudar-les a triar allò que realment els agrada més enllà dels valors socioculturals i estereotips imperants?

Hi tenes molt a fer!
Inscriu-te i vine a la xerrada!

Els assistents a l’acte rebran un exemplar imprès de l’informe Salut i esport en femení: La importància de mantenir-se activa des de la infància.
L’acte el presidirà l’Eva Ferrer, especialista en medicina de l’educació física i l’esport i coordinadora de l’informe.

EM VULL INSCRIURE

QUAN?

DIJOUS 4 D’OCTUBRE A LES 18:30 H

ON?

AUDITORI DOCENT HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU BARCELONA
Carrer de Santa Rosa, 39-57, 08950 Esplugues de Llobregat, Barcelona