Entrades

El Grup Cooperatiu TEB presenta la Guia pràctica de Facebook en lectura fàcil

El TEB ha elaborat una Guia pràctica de Facebook amb l’objectiu de promoure el bon ús de la xarxa social d’una manera fàcil de comprendre. Mostra de manera pràctica, i pas a pas, com configurar i utilitzar Facebook per tenir una experiència més agradable i segura  de l’aplicació.

Aborda aspectes com la configuració de privacitat, les sol·licituds d’amistat, la personalització de la secció de notícies, l’edició del perfil i la biografia o com guardar publicacions.

El manual forma part del cicle de formacions sobre mòbil i noves tecnologies TEBnològics.

guia pràctica facebook

Descarrega’t la Guia pràctica de Facebook
El TEB posa el manual a l’abast d’entitats, famílies i particulars perquè puguin utilitzar-lo per formar-se en l’àmbit de les noves tecnologies.

 

 

 

Font: http://www.teb.org/portfoli/tebnologics-cicle-formacions-mobil-i-noves-tecnologies/

Activitats familiars gratuïtes al juliol

Des del Centre per a Famílies amb Adolescents ens fan arribar les activitats gratuïtes que hem preparat de cara al mes de juliol, .

Com en altres anys, es tracta d’activitats en família, on adults i adolescents, participaran en propostes lúdiques i podran estar al mateix nivell d’aprenentatge, trencant els rols establerts a casa.

– 10 de juliol, taller de risoteràpia, de 18 a 20h

– 12 de juliol, taller de risoteràpia, de 18 a 20h

– 17 de juliol, room escape, de 18 a 19,30h

L’aforament és limitat. Caldrà especificar els membres de la unitat familiar que hi participaran, així com les seves edats. Es prioritzaran les inscripcions d’unitats familiars.​
Inscripcions a través del mail saif@bcn.cat

Lectures recomanables

Descripció imatge

Font: Departament d’Ensenyament · Educació i Família

Educació a la família
Models de família i adopcions
Televisió, Internet i videojocs

 

Adolescents, conflictes i educació emocional

Descripció imatge

Com abordar els petits i els grans conflictes quotidians: què puc fer?

Miguel C. Martínez López
Barcelona: Graó, 2007

Descripció imatge

Com educar les emocions? : La intel·ligència emocional en la infància i l’adolescència (pdf)

Coordinador: Rafael Bisquerra; autors: Eduard Punset i altres
Esplugues de Llobregat: Faros Sant Joan de Déu, 2011

Descripció imatge

Cómo convivir con un adolescente

Marlene Brosko
Barcelona: Grijalbo, 1987

Descripció imatge

Deixa’m estar! Estratègies i propostes per a educar adolescents

Eulàlia Paredes
Sant Cugat del Vallès: Malhivern, 2007

Descripció imatge

Ecologia emocional: l’art de transformar positivament les emocions

Jaume Soler, M. Mercè Conangla
Barcelona: Amat, 2009

Descripció imatge

Educar en la adolescencia

Jaume Funes i Artiaga
Barcelona: Graó, 2010

Descripció imatge

Encoratjar a viure: reforçar l’autoestima i la personalitat de nens i adolescents

Boglarka Hadinger
La Garriga: Fundació Universitària Martí l’Humà, 2007

Descripció imatge

Entendre’s amb adolescents: tu m’importes

Pau López i Vicente
Barcelona: Graó, 2009

Descripció imatge Escola de pares d'adolescents

Escola de pares d’adolescents

Ó. González

Barcelona: Amat, 2016

Descripció imatge

Lo mejor y lo peor de la adolescencia: la buena comprensión del malestar del adolescente, una herramienta para padres y adultos

Roser Pérez Simó
Barcelona: Cahoba, 2007

Descripció imatge

Malestares: infancia, adolescencia y familias

Barcelona: Editorial Graó, 2008

Descripció imatge

Mares i pares competents: claus per optimitzar les relacions amb els nostres fills i filles

Carmen Valdivia
Barcelona: Graó, 2010

Descripció imatge

Mientras vivas en casa: habilidades y práctica de la inteligencia educacional

Vicente Garrido Genovés
Barcelona: Versátil, 2009

Descripció imatge

Prevenir el fracàs escolar des de casa

Ramon Casals
Barcelona: Graó, 2011

Descripció imatge

Els rebels del benestar: claus per a la comunicació amb els nous adolescents

Jordi Royo
Barcelona: Alba, 2008

Descripció imatge

La relació de l’adolescent amb les persones significatives: la demanda d’ajuda de l’adolescent com a recurs per gestionar problemes en els àmbits moral, material i sentimental

Montserrat Castellana
Barcelona: P.A.U. education, 2003

Descripció imatge

¡Socorro! Tengo un hijo adolescente: guía de supervivencia para padres desesperados

Robert T. Bayard
Madrid: Temas de Hoy, 1988

Descripció imatge

El trastorn del nen consentit: manual per a pares i mestres desorientats

Oberst, Úrsula E.
Lleida: Pagès, 2009

Revistes

Descripció imatge Guix d'infantil

Guix d’infantil

Periodicitat bimestral

Barcelona: Graó, 2001–

Web de la revista

Descripció imatge Viure en família: salut, educació i lleure

Viure en família: salut, educació i lleure

Periodicitat bimestral

Barcelona: Graó, 2000 —

Web de la revista

Referències normatives

Carta europea sobre la responsabilitat dels pares i els docents en l’educació dels infants
Responsabilité des parents et des enseignants dans l’éducation des enfants. Recommandation 1501 (2001) de l’Assemblée Parlamentaire du Conseil de l’Europe

Les responsabilitats dels pares i mestres en l’educació de l’infant
Recomanació 1501 de l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 2001

Descarregar:
Versió electrònica (pdf) – 437Kb

La vista de los niños y las pantallas ¿Qué debemos saber?

Artículo publicado en la web Lucía, mi pediatra : http://www.luciamipediatra.com/la-vista-de-los-ninos-y-las-pantallas-que-debemos-saber/


Actualmente tenemos un montón de dispositivos electrónicos en casa y es prácticamente imposible conseguir que nuestros hijos no los utilicen. Pero, ¿realmente son tan prejudiciales? Pues como siempre, tranquilidad y sentido común.

Las pantallas digitales desde el punto de vista visual no son malas, siempre y cuando se utilicen con los cánones y las medidas adecuadas e indicadas por los propios dispositivos. Eso sí, da por hecho que si utilizamos las pantallas durante varias horas seguidas no será raro encontrarnos condolores de cabeza, lagrimeo o irritación de los ojos.

Hay que tener en cuenta que cuando nuestros ojos prestan una excesiva atención a estas pantallas, inconscientemente disminuimos la frecuencia del parpadeo y se originan los síntomas antes descritos, pero eso no significa que sean peligrosos. Debemos reconocer que estos dispositivos forman parte de nuestro presente y de nuestro futuro así que aprendamos a utilizarlos correctamente.

Desde mi punto de vista, la edad es determinante, debemos tener en cuenta que la Academia Americana de Pediatra recomienda no exponer a pantallas a los niños menores de 2 años. Y cuando dicen pantallas se refieren a todo tipo de pantallas, incluida la televisión.

¿Y qué ocurre en los niños mayores de dos años? Las recomendaciones actuales aconsejan no utilizarlas más de dos horas al día.

Vamos con algunos consejos para intentar mitigar las posibles molestias que puedan surgir al usarlos:

  • Colocarlos a una distancia de unos 30 centímetros.
  • Utilizarlos con una luz ambiental adecuada, nunca siendo la única fuente de luz que tengamos.
  • Intercalar periodos de descanso.
  • Mantener los ojos hidratados, incluso, emplear lágrimas artificiales para mejorar la hidratación de los ojos.
  • Una buena práctica es bajar la intensidad del brillo de las pantallas.
  • No exponer a pantallas 2 horas antes de irnos a dormir porque interfieren en la calidad del sueño, provocan insomnio a cualquier edad y aumentan los terrores nocturnos y el sonambulismo en niños predispuestos. Aquí os hablaba de ello.
  • Y por último: mucho mejor leerles un cuento en papel tumbados en su cama ¿No os parece?

¿Es la luz LED dañina para la visión?

La Unión Europea emitió un informe oficial sobre la luz LED en 2017 que concluía con un: “El Comité llega a la conclusión de que no hay evidencia de efectos adversos directos para la salud de la población en general de los LEDs en uso normal (iluminación y displays)”. El estudio señalaba que no existían pruebas de que este tipo de iluminación fuera dañina para los ojos o la piel, siempre que se cumplieran los límites de exposición establecidos en la actualidad.

“Actualmente el brillo de la luz azul procedente de las pantallas es inferior al 10% de la dosis máxima de luz que se consideraría peligrosa para la retina”, según el posicionamiento científico europeo.

La Sociedad Española de Oftalmología emitió un comunicado el año pasado que decía lo siguiente: Tras el análisis concienzudo de la literatura científica existente el tema, la evidencia científica actual no demuestra que la luz azul dañe el ojo…

Tras estas conclusiones uno podría pensar: “Bueno, como malo no es, entonces ¿será bueno?

¿Encontramos beneficios en el uso de pantallas en los niños tan pequeños?De momento, no. Ninguno. Los niños pequeños, en sus primeros años de vida no necesitan ese tipo de estímulos sensoriales, auditivos, visuales en los que el ritmo acelerado de las imágenes y los sonidos nunca se corresponde con la realidad. Durante los primeros años los niños lo que necesitan es establecer un sólido y nutritivo vínculo afectivo con sus padres y cuidadoresEs la madre/padre el que representa la llave que conecta el mundo real con su propia realidad.

Son las emociones de sus padres las que le mostrarán el camino a seguir.

Los niños no identifican las emociones en las pantallas. Pero no solo eso, los estudios científicos avanzan a la misma velocidad que las nuevas tecnologías. Ya hay trabajos que relacionan de una manera aplastante el exceso de consumo de televisión y videojuegos con desórdenes en el sueño,hipertensión arterialaumento de factores de riesgo cardiovasculares en adolescentes, obesidadproblemas de atención, dificultad de aprendizaje y peores resultados académicos.

Así que os animo a todos a reflexionar sobre ello y a adaptar las nuevas tecnologías a las edades de vuestros hijos limitando su uso. No expongáis a vuestros bebés a las pantallas, por favor… No les contéis cuentos a través de la tableta, mucho menos si vienen con audio incluido. Compra libros con bonitas ilustraciones, deja que pase él las páginas, pon tú la voz a los distintos personajes, busca la sorpresa en su mirada y la carcajada en su sonrisa.

En resumen, recordad que los bebés, los niños y los adolescentes aprenden de las relaciones interpersonales, de nuestras emociones, de lo que ellos mismos sienten cuando les hablamos, cuando les susurramos…Aprenden del juego con iguales, de su maravillosa capacidad de asombro, de su pensamiento creativo, constructivo e imaginativo. Aprenden de lo que ven a través de nosotros, de lo que huelen, de lo que tocan, de lo que escuchan. Aprenden también del esfuerzo, del sacrificio, del saber elegir, de la compasión, del dolor ajeno. También nosotros, los adultos. Yo puedo leerme todas las noticias políticas  del día en el ipad que nunca podrán sustituir a una inteligente conversación con mis padres tras una buena comida.

“Cambiaría, si pudiera, toda mi tecnología por una tarde con Sócrates” – dijo Steve Jobs.

 ¡Necesitamos vivir en vivo y en directo! ¡Los niños y nosotros! Pantallas, sí, están con nosotros, pero limita su uso, sobre todo cuando estés con tus hijos. ¿Y ahora? Apaga el móvil, levanta la vista y piensa si te has perdido algo mientras leías este post.

Hasta la próxima.

Dra. Lucía Galán Bertrand.  www.luciamipediatra.com

Cómo evitar el ciberacoso en 10 pasos

El objetivo es reducir las probabilidades de llegar a ser víctima de un daño intencionado y repetido a través de dispositivos electrónicos

Fuente: https://seguros.lavanguardia.com/2018/06/06/como-evitar-el-ciberacoso-en-10-pasos/


¿Le preocupa que su hijo sea víctima del ciberacoso o ciberbullying? Es el daño intencionado y repetido perpetrado a través de ordenadores, teléfonos móviles y otros aparatos electrónicos. Según Unicef es uno de los riesgos para la infancia atraídos por las tecnologías de la información y comunicación (TIC). El informe Riesgos y oportunidades en internet y uso de dispositivos móviles entre menores, de EU Kids Online, uno de los socios colaboradores de la iniciativa Global Kids Online -una red internacional de investigación- afirma que el 12% de niños y niñas de 9 a 16 años fue víctima de ciberbullying entre 2010 y 2015. Como orientación, es uno de los informes más actualizados que ofrecen cálculos sobre este problema en España y señala que el ciberacoso es más probable entre las chicas (35%), que entre los chicos (29%).

Estos cálculos no pasan desapercibidos teniendo en cuenta que los usuarios de internet en España no dejan de crecer y que el ciberacoso es una de las principales preocupaciones de los padres. El 85% de la población ya es usuario digital según el informe de Hootsuite Digital en 2018 y la prevención es clave. La aseguradora DAS Seguros ha elaborado un decálogo de recomendaciones con el objetivo de reducir las probabilidades de llegar a ser víctima del acoso en línea.

1.- Mantener los perfiles de las redes sociales en modo privado
La primera de las recomendaciones es la configuración del perfil o perfiles de las redes sociales. Deben estar en modo privado. Es la forma más eficaz de saber a quién se está trasmitiendo información. Es crucial no aceptar solicitudes de desconocidos y tener un control adecuado de amigos virtuales y seguidores.

2.- Utilizar contraseñas con un alto nivel de seguridad
Tener una buena contraseña es la siguiente pieza fundamental en la ciberseguridad. Las llamadas contraseñas de alto nivel de seguridad deben incluir números o signos de puntuación, intercalar minúsculas y mayúsculas… y se renuevan de forma regular. Tener la misma contraseña en todas partes no es, realmente, buena idea.

3.- Informarse acerca de las políticas de uso que publica cada plataforma digital
Es importante no dejarse llevar por la pereza y conocer qué aceptan y qué no las normas de comportamiento de cada espacio virtual. Si hay un comportamiento irrespetuoso y que no cumpla esas normas se podrá informar a los responsables, moderadores, administradores o proveedores del servicio.

4.- Aprovechar la función de bloqueo
Es una constante en las diferentes redes sociales y permite prohibir el acceso a aquellos usuarios que envíen mensajes inapropiados o extraños antes de que la situación empeore o derive en un caso más de ciberacoso.

5.- Asegurarse de tener un buen antivirus y cortafuego
La seguridad también pasa por las herramientas informáticas o software. Antivirus y cortafuegos actualizados protegen frente a la exposición de los datos personales que se introducen en el ordenador cuando se activa la cámara del dispositivo o frente a intentos de conexión desde dispositivos no autorizados. También hay que procurar no utilizar ordenadores que no cuenten con este software de protección.

6.- Utilizar un modelo de cámara con luz piloto
Esta pequeña aplicación indicará cuándo el dispositivo está o no grabando. Así será posible evitar la intrusión de terceros que puedan realizar grabaciones no autorizadas.

7.- Tener precaución al compartir información personal en Internet
Es fundamental la custodia de los datos personales, ya se trate de la dirección, el teléfono, el nombre o los apellidos. Este consejo puede extenderse para la información gráfica como las fotografías y vídeos cuyos recursos pueden ser utilizados en contra de quien aparece en los mismos.

8.- No responder a provocaciones de un posible acosador
La única excepción es que sea para informarle de que lo que está haciendo tiene se considera delito. Ante todo, es recomendable no entrar en el juego, ni replicar sus mismas actuaciones a modo de respuesta.

9.- Compartir las inquietudes con amigos, padres o incluso terceros
Es importante explicar y buscar ayuda si se considera que una situación podría llegar a desencadenar un daño o un caso de acoso. Atajar una situación a tiempo es evitar un problema.

10.- Guardar todo lo que se considere una posible prueba de ciberacoso
Ya sea un email, una conversación por chat o incluso una publicación online. Podrían resultar de ayuda si se decidiera denunciar los hechos más adelante.

 

Guia pràctica “La Celiaquia a l’escola”

Des de l’Associació Celíacs de Catalunya, i amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Celiaquia (16 de maig ) i del Dia Nacional del Celíac (27 de maig), volen sensibilitzar a la població general sobre les patologies relacionades amb la ingesta de gluten que afecten a un 7% de la població, sent un 1% celíacs i un 6% sensibles al gluten no celíacs, el que és tradueix en més de 475.000 afectats a Catalunya.

També en faciliten la Guia pràctica “La Celiaquia a l’escola” que han elaborat com a eina a l’abast dels centres educatius per aconseguir una escola inclusiva i segura per l’infant celíac.

Us proposem que es faci lectura entre els més petits del conte “La Colla Celíaca”.  Aquest conte va adreçat a menors de 7 anys i és un recurs educatiu per explicar als companys de l’infant celíac perquè aquest no pot menjar el mateix que ells. En Lluc, l’Ona, l’Estel i l’Oriol faran entendre als infants quins símptomes tenien per ser diagnosticats com a celíacs i com han adaptat el seu dia a dia per gaudir de totes les activitats que els envolten.

Font: Associació Celíacs de Catalunya

 

Et preocupa l’ús que pugui fer el teu fill/a del mòbil? Participa en aquesta enquesta

Ets pare, mare o convius amb un/a nen/a menor de 18 anys?  Et preocupa l’ús que pugui fer del mòbil?

Participa en aquesta enquesta promoguda per l’Hospital Sant Joan de Déu que té per objectiu conèixer els hàbits en relació a l’ús del mòbil per part dels menors i per a que puguis fer-nos arribar les teves inquietuds i dubtes al respecte.

L’objectiu és poder donar una resposta als dubtes més freqüents en el marc de la promoció de bones pràctiques que realitzem des de l’hospital. 

El temps estimat de resposta és d’entre 3 i 5 minuts.

Enquesta sobre l’ús del mòbil en infants menors de 18 anys

Xarxa Bcn Antirumors

Què és la #XarxaBCNAntirumors?

La XBCNA són persones, associacions, entitats, equipaments, programes i serveis municipals que, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, treballen de forma col·laborativa per desmuntar rumors i estereotips sobre diversitat cultural i per afavorir les relacions basades en la igualtat, el respecte i el reconeixement mutu davant a les diverses discriminacions que dificulten la convivència a la ciutat.

Actualment està conformada per 1001 membres, dels quals 390 són entitats i 611 són persones a títol individual, a més de l’Ajuntament de Barcelona.

La Campanya #AturemRumors

La campanya intenta, per una banda, donar resposta a l’augment de discursos populistes i racistes que alimenten els rumors, reforcen els estereotips i fomenten la por i la desconfiança a les xarxes socials i entre els veïns i veïnes de Barcelona. D’altra banda, es pretén augmentar i millorar la capacitat d’incidència de la XBCNA, construint nous relats o narratives des de la perspectiva de la NO Discriminació i apel·lant als drets de les persones, per desactivar rumors i estereotips que afecten la convivència intercultural en la ciutat i a nivell de xarxes socials. 

Per això, la campanya te com a principals objectius:

  • Situar els rumors en una esfera més pública, explicant l’origen i perquè és important lluitar contra els rumors i estereotips tenint en compte els seus efectes discriminatoris sobre les persones i col·lectius de diversos orígens i contexts culturals que viuen a Barcelona.
  • Buscar i promoure el posicionament de la ciutadania barcelonina mitjançant la seva adhesió al Manifest #AturemRumors.
  • Visibilitzar la Xarxa BCN Antirumors com a un recurs on les entitats i persones a títol individual poden dirigir-se per a participar i trobar suport, eines de sensibilització i recursos formatius per tal d’aturar rumors.

 

MANIFEST #ATUREMRUMORS

Davant l’alarmant augment de la xenofòbia i el racisme, així com la creixent onada de discursos discriminatoris i d’odi al conjunt d’Europa i altres indrets del món, creiem imprescindible un canvi de paradigma social, transformador i generador de consciència crítica, per prevenir aquestes pràctiques de les quals es nodreixen els rumors.

Els rumors s’escampen com una taca d’oli sobre el teixit social. No tenen remitent, però molts destinataris. Fonamentats en els prejudicis i el desconeixement, els rumors dificulten la convivència entre els veïns i veïnes i consoliden els mateixos estereotips que els generen. La fórmula és perversa: els estereotips conformen els rumors; aquests, ja escampats, alimenten els prejudicis que condueixen a la discriminació.

Des de la Xarxa BCN Antirumors ens proposem combatre i revertir aquests discursos populistes i racistes que alimenten els rumors, reforcen els estereotips i fomenten la por i la desconfiança entre els veïns i veïnes d’una Barcelona diversa.

Durant el 2017, segons l’Oficina per la No Discriminació, gairebé el 39% de les persones ateses, en total 91, van posar queixes relacionades amb el racisme i/o la xenofòbia, SOS Racisme va atendre 213 situacions noves de racisme i es van denunciar quasi un centenar. D’altra banda, un informe del Ministeri de l’Interior recull que al llarg de l’any 2016 es van registrar 211 delictes d’odi a Barcelona. Malgrat els esforços de la ciutadania, la xenofòbia treu el nas tant als centres educatius com als jutjats, a les actuacions policials, a les empreses o al carrer i adquireixen connotacions racistes. Un panorama preocupant, certament.

La societat té la responsabilitat de prevenir aquesta narrativa demagògica i treballar per una ciutat compartida, plural i diversa, lliure de rumors, prejudicis i estereotips, fomentant una consciència crítica, consolidant una narrativa antirumors i aportant eines i recursos per neutralitzar aquests discursos discriminatoris.

La manera més eficaç de desmuntar aquests rumors és mitjançant la defensa dels drets de ciutadania per tots els veïns i veïnes de la ciutat, el coneixement mutu, el reconeixement de la diversitat i riquesa cultural de la ciutat i la promoció d’espais de diàleg intercultural per construir totes juntes una ciutat amb la gent, des de la gent i per la gent.

Des de la XBCNA us convidem a sumar-vos a la campanya #Aturemrumors: Desmuntem els rumors, prejudicis i estereotips sobre la diversitat cultural.

La Xarxa Barcelona Antirumors (XBCNA) està constituïda per persones, associacions, entitats, equipaments, programes i l’Ajuntament de Barcelona i neix el 2010 per construir una estratègia conjunta i col·laborativa per desmuntar els rumors, els estereotips i els prejudicis sobre diversitat cultural.

PREJUDICIS: Actituds hostils i desconfiades cap a alguna persona que pertany a un col·lectiu concret, simplement per formar-ne part.

RUMORS: Informacions sobre persones o grups que es difonen de boca a orella sense que se’n demostri la veracitat i que ens les creiem sense tenir arguments que les sostinguin. Són el germen de la discriminació.

Font: http://ajuntament.barcelona.cat/bcnacciointercultural/ca/la-xarxa-antirumors

 

Bones pràctiques

Compartim amb vosaltres els següents articles de bones pràctiques publicades per l’Hospital Sant Joan de Déu:

 

Més informació: