Entrades

RED DAY!

Benvolgudes famíes,

Us anunciem una activitat molt recomanable organitzada pel Bang de Sang. Animeu-vos a participar!

EL DIA DE LA DONACIÓ DE SANG EN FAMÍLIA

El 28 de setembre veniu en família a donar
sang, tindreu animació i tallers per als petits

Banc de Sang de l’Hospital de la Vall d’Hebron de 10 a 20 hs

De les 11 a 13 hs. Animació infantil
De les 17 a 19 hs. Animació infantil

Tot el dia treballs manuals pels menuts

Banc de Sang de l’Hospital de Sant Pau de 9 a 14 i de 16 a 20 hs

Banc de Sang de l’Hospital Clínic de 10 a 20 hs

Cartell Red Day                   Escrit per a les famílies (castellà)                                              Escrit per a les famílies (català)

Cómo convivir con adolescentes

No importa si te dicen constantemente que les dejes en paz, necesitan tu apoyo y sentir que estás a su lado

Recomanació de lectura per a famílies i docents

Us compartim els següents enllaços, on trobareu recomanacions de lectura per a famílies i docents.

http://www.nosaltresllegim.cat/2018/nosaltresentrevistem-en-jaume-funes-autor-de-estima-m-quan-menys-ho-mereixi-perque-es-quan-mes-ho-necessito/

http://jaumefunes.com/2017/03/06/educar-adolescents-perdre-calma/

https://www.ara.cat/opinio/Carles-Capdevila-jeep-calm-llegeix-Jaume-Funes_0_1694230653.html

Xerrada alcohol i societat

Des de l’Escola de Famílies de l’Alzina i la Fundación Alcohol y Sociedad compartim la seva preocupació i la de les autoritats sanitàries davant els problemes derivats del consum d’alcohol en menors. Per aquest motiu, volem oferir-li el nostre assessorament, fruit de l’experiència de més de déu anys treballant en la prevenció del consum en menors, a través d’una sessió teòric pràctica a la que li oferim pautes i eines d’utilitat per abordar situacions derivades del consum d’alcohol en adolescents.

XERRADA VERS L’APODERAMENT DE LES DONES

Donat que és el mes de la dona, des de la nostra Entitat moguts amb aquest motiu organitzem properament una xerrada dirigida a qualsevol persona, però especialment als/a les joves que moltes l’escolten.
Us esperem:
DIVENDRES 22 de març, de 18:30h a 19:30h
Entrada lliure. Agrairem confirmació prèvia d’assistència per motius d’aforament.

Idees clau per treballar la competència emocional

Per aconseguir que un infant creixi, en tota la dimensió de la paraula, no n’hi ha prou amb l’adquisició de coneixements. Si l’educació ha de ser un procés d’aprenentatge per a la vida, les emocions són molt importants i cal que les tinguem en compte. Actualment és tan important l’adquisició de coneixements com la gestió de les emocions.

Comparteixo les paraules d’Eduard Punset “Si em pregunten sobre la revolució que ens ve a sobre i que ens desconcertarà a tots, respondria sense vacil·lar: la irrupció de l’aprenentatge social i emocional de les nostres vides quotidianes. Estem descobrint que l’aprenentatge de la gestió de les emocions és prioritari enfront dels continguts acadèmics i fins i tot l’adquisició de valors. És la clau de l’èxit dels futurs adults “.

En aquest article he recollit un seguit d’orientacions que considero que et poden ser útils per afavorir que els teus infants desenvolupin la competència emocional. 

Què pots fer per aconseguir que els infants siguin competents emocionalment?

Per aconseguir que els infants siguin competents emocionalment cal:

    1. Ensenyar als infants a reconèixer les seves emocions i les dels altres.
    2. Potenciar que els infants siguin capaços de compartir les seves emocions amb les altres persones.
    3. Possibilitar situacions en les quals els infants interaccionin amb els seus companys i millorin les seves habilitats socials.
    4. Animar els infants a sortir de la zona de confort per potenciar noves vivències.
    5. Ensenyar als infants a ser flexibles i adaptables davant les noves situacions.
    6. Ajudar els infants a gestionar la ira quan estan enfadats.
    7. Potenciar que els infants siguin empàtics i siguin capaços de tenir en compte les emocions dels altres.
    8. Animar als infants a viure el seu dia a dia de manera positiva.
    9. Orientar els infants per tolerar el sentiment de frustració i decepció quan es troben amb obstacles.
    10. Afavorir que els infants reconeguin les seves aptituds i habilitats i tinguin una autoestima saludable.
    11. Potenciar que els infants siguin capaços de gestionar les situacions que els suposa estrès.
    12. Facilitar estratègies als infants que els permetin relaxar-se i trobar moments de pau.
    13. Identificar les pors i aprendre a gestionar-les.
    14. Potenciar que els infants tinguin un major autoconeixement.
    15. Afavorir que els infants se sentin feliços.
    16. Oferir estratègies als infants per gestionar els pensaments negatius i el desanim.
    17. Orientar els infants perquè siguin capaços d’expressar-se i comunicar-se.
    18. Potenciar que els infants siguin capaços d’actuar de manera assertiva.
    19. Educar els infants perquè siguin resilents i s’enfrontin als problemes i les dificultats.
    20. Afavorir que els infants siguin capaços de prendre decisions.
    21. Ajudar als infants a què es creïn una imatge positiva d’ells mateixos.
    22. Despertar la curiositat i l’interès per aprendre.
    23. Ensenyar als infants a ser constants i perseverants per aconseguir els objectius que es proposin.
    24. Oferir eines als infants perquè siguin capaços de resoldre els conflictes.
    25. Ensenyar als infants a demostrar agraïment cap a les altres persones.

Com ho pots aconseguir?

Per aconseguir que els infants desenvolupin la competència emocional, pots dur a terme diferents accions:

Per aconseguir que els infants desenvolupin la competència emocional, pots dur a terme diferents accions:

  • Escoltar els infants i intentar entendre els seus sentiments.
  • Abraçar els infants i transmetre’ls pensaments positius.
  • Potenciar que adquireixin habilitats socials i aprenguin a conviure.
  • Crear vincles potents amb els infants.
  • Parlar amb els infants dels seus sentiments.
  • Oferir-los estratègies per resoldre els conflictes.
  • Potenciar un clima emocional positiu.
  • Demostrar als infants que els seus sentiments són importants.
  • Afavorir eldiàleg entre els infants.
  • Ensenyar als infants tècniques de control de l’estrès (relaxació, meditació, respiracions…)
  • Afavorir que els infants treballin en grup i aprenguin a relacionar-se.
  • Potenciar elreforç positiu.
  • Experimentar emocions a partir de la música.
  • Utilitzar els jocs de rol per vivenciar emocions.

Conclusió

No podem educar sense tenir en compte el cor. Cal que els mestres/ els pares, acompanyem i ajudem els infants en el seu desenvolupament emocional.

Com diu Bisquerra, la consciència emocional consisteix a conèixer les pròpies emocions i les emocions dels altres. Això s’aconsegueix a partir de l’observació del propi comportament així com el de les persones que l’envolten.

És molt important que els infants aprenguin a regular les emocions i siguin capaços de donar una resposta apropiada a les emocions que experimenten. Les habilitats d’autoregulació els seran molt útils per tolerar la frustració, controlar la ira, desenvolupar l’empatia, gestionar l’estrès…

També és important que els infants adquireixin habilitats socioemocionals, ja que aquestes els permeten relacionar-se amb les altres persones.

Un infant que coneix i sap gestionar les seves emocions no només tindrà bons resultats acadèmics, sinó que també estarà més preparat pel món laboral. Construir una bona educació emocional és futur!!

Et recomano llegir els articles:

Treballes les emocions amb els teus infants? Com ho fas? Comparteix-ho fent un comentari. Moltes gràcies 😉

FONT: https://natibergada.cat/idees-clau-per-treballar-la-competencia-emocional

 

8M Dia internacional de la dona

24 libros para educar en igualdad

Cuentos con otra perspectiva, álbumes ilustrados, biografías o guías para docentes. Esta recopilación está plagada de títulos para enseñar y aprender con perspectiva de género.

https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/libros-educar-igualdad/73962.html

 

Cómo educar en el feminismo por Chimamanda Ngozi Adichie

En este breve libro de noventa páginas, Chimamanda plantea quince sugerencias a tener en cuenta para poder criar a una hija de forma feminista, siendo consciente de que en sí la crianza de cualquier hijo no es tarea fácil. A pesar de que muchos de sus consejos se basan en el mero sentido común y en enseñanzas tan básicas, como el respeto por los demás, una educación feminista no es algo sencillo. Esto se debe a que, como todo en el feminismo, exige una deconstrucción previa de la persona que va a educar, cuestionar la sociedad y desaprender muchas cosas que se interiorizan desde la infancia.

 

 

 

Pateixen abusos sexuals un de cada cinc infants. Ho sabies? Sabries detectar-ho en el teu fill/a? Es pot prevenir?

XERRADA PER A FAMÍLIES | Gratuïta
Dijous 21 de març de 2019 | De 18:30 a 19:30 h

Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Vull inscrire’m-hi

Aprèn a detectar els senyals d’alarma, proporcionar eines i prevenir situacions d’abús als infants amb aquesta xerrada gratuïta que organitza l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

L’abús sexual infantil pot afectar entre un 15 i 20% de la població, i malgrat ser un problema social important, se sol mantenir en secret. En moltes ocasions l’abús sol tenir lloc dins l’entorn més proper de l’infant, ja sigui a nivell familiar o escolar, i molts d’ells desconeixen com comunicar el que estan vivint.

PONENT

Marta Simó Nebot

Pediatra i coordinadora de la Unitat Funcional d’Abús a Menors (UFAM) de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

L’ESFORÇ I LA PERSEVERANÇA SÓN VALORS ESSENCIALS PER A LA VIDA

Vivim en un món on la llei del mínim esforç s’imposa a poc a poc. Se’ns ofereixen les coses de manera més fàcil, senzilla, còmoda i immediata. Sembla l’opció més encertada, però en realitat això ens fa tenir una actitud passiva davant la vida.

És important assumir i ensenyar als més menuts que les coses no venen soles, sense esforçar-se i posar de la nostra part. Els somnis i il·lusions donen sentit a la vida. De fet, el valor que donem al que tant desitgem es mesura amb l’esforç que invertim per aconseguir-ho, i només s’aconsegueix amb una actitud perseverant.

DAVANT ELS SOMNIS I LES DIFICULTATS, LA PERSEVERANÇA ÉS LA SOLUCIÓ

La perseverança és l’esforç continu necessari per a aconseguir els objectius que ens proposem. És important no rendir-se davant les dificultats que poguérem trobar en el camí, com no perdre mai la voluntat i l’esperança. Són aquests contratemps o frustracions els que ens ensenyen a tenir paciència i a buscar solucions per a superar qualsevol obstacle.

Amb una actitud positiva i assertiva, el que hem aprés ens fa més forts, ens dona confiança en u mateix i ens permet créixer com a persones. La perseverança també serveix per a alçar-nos quan pensem que ja no podem més, que necessitem ajuda o que sols no podrem. El millor aprenentatge per a continuar lluitant en els pròxims somnis que ens plantegem.

COM ENSENYAR EL VALOR DE L’ESFORÇ I LA PERSEVERANÇA EN CASA

Podem començar l’educació de l’esforç i la perseverança a partir dels 2-3 anys, quan en l’infant es desperta el desig de ser autònom i la cerca de fer les coses sol és la seva major motivació. Ha arribat el moment d’animar-lo a menjar sol, a rentar-se les dents, a posar-se les sabates, etc. La referència de l’adult no desapareix perquè sempre està a prop per guiar-lo i per ajudar-lo quan sigui necessari.

1. Donar exemple

El valor de la perseverança en els infants s’aprèn, sobretot, amb l’exemple dels pares. Som el seu referent, per això hem de ser perseverants nosaltres també amb les nostres pròpies accions. Demostrar-los que tampoc ho aconseguim tot a la primera i que, per això, continuem provant-ho fins a aconseguir-ho.

2. Ajudar-los a identificar les il·lusions i les metes 

Com a pares hem de fomentar que els nostres fills exploren i experimenten per a trobar què és el que els apassiona, perquè aquesta il·lusió és la que alimenta les seves vides i els motiva per a aprendre coses noves.

3. Raonar amb ells la necessitat d’esforçar-se

Per a poder aconseguir una meta és molt important que els fills entenguin que sense esforç no avancem. De vegades els pares tendim a sobreprotegir-los, no volem que s’equivoquen, que patisquen o que es facin mal. Aquestes pors i la pressa diària provoquen que acabem per donar-los-ho tot fet. Al final, l’infant, en lloc d’aprendre dels errors i, amb temps i paciència, a fer les coses per ell mateix, aprèn que sempre hi haurà algú que li ho farà. Sense adonar-nos-en els estem fent mandrosos i insegurs, en lloc de resolutius davant la vida.

4. Acabar el que es comença

És important no caure en la temptació d’acabar el que ha començat l’infant quan ens diu “No puc” o “Ajuda’m”. Aquí tornem a optar per la solució fàcil i ràpida. Els pares som una font de motivació principal i hem d’ajudar-lo a creure en si mateix i animar-lo sempre a acabar el que es comença. Si no ho aconsegueix, hem d’animar-lo a seguir intentant-ho i no alimentar-li el sentiment de frustració.

5. La motivació és clau

Davant de qualsevol repte la motivació és clau i no hi ha cap altre millor motor que la pròpia família. La satisfacció que aporta aconseguir alguna cosa que ens hem proposat gràcies al nostre propi esforç és la major recompensa. És a dir, el sentiment de satisfacció dels reptes aconseguits alimenta la seguretat i confiança en un mateix davant els reptes futurs.

6. Les dificultats i els fracassos són oportunitats

De vegades ens esforcem molt i així i tot trobem dificultats i fracassos. Però no han de ser vistos com una tragèdia sinó com a una experiència més. A ningú no li agrada sentir una derrota, però encara és més dur per a un fill sentir la desil·lusió d’un pare. La nostra figura està per a donar-los recursos i no més obstacles, per a animar-los a seguir intentant-ho i, sobretot, per a abraçar-lo si se sent derrotat.

7. Elogis en lloc de premis i conseqüències en lloc de sancions

Els pares pensem que els premis i regals són una bona motivació per als nostres fills. Però en realitat, els hem d’educar en què el més important és esforçar-se per a aconseguir l’objectiu. I és aquest esforç, amb meta o sense meta aconseguida, el que es mereix l’elogi del pare, el millor premi que podem donar-los. Igualment hem de tractar els càstigs o amonestacions. A mesura que l’infant va adquirint responsabilitats entén que les seues accions tenen conseqüències.


RECURSOS PER A TREBALLAR L’ESFORÇ I LA PERSEVERANÇA EN L’AULA

Els mestres i professors són un altre exemple per als nens i nenes. En l’escola els alumnes han d’aprendre moltes coses útils per a la vida, però des de la primera infantesa educar en l’esforç i la perseverança és essencial. Són valors que els serviran per a tota la vida. Aquí hi ha algunes ferramentes per a tenir en compte:

1. Formació d’hàbits

Els hàbits s’adquireixen per repetició i són una molt bona font de motivació, i més si es fan en grup. Són les primeres accions en les quals els infants han d’esforçar-se i, a base de repetir-ho una vegada i una altra, van aprenent a fer-ho. Es comença amb hàbits senzills i, a poc a poc, es pot anar augmentant la dificultat de la tasca.

2. Treure bones notes o valorar el progrés?

Cada vegada hi ha més escoles que aposten per valorar el procés i l’esforç més que el resultat. Cada infant té els seus ritmes, la seva manera d’aprendre i és impossible avaluar-los sota els mateixos paràmetres, sobretot, en les primeres edats. Per això, és molt més entenedor per a les famílies saber si els seus fills progressen adequadament i on han de millorar per a aconseguir uns objectius de referència.

3. Aprendre junts dels errors i de les solucions

Un dels millors aprenentatges que pot tenir un infant és viure cada experiència, tant si és bona com dolenta, com a una nova ocasió per a aprendre alguna cosa. Com a mestres els hem d’ensenyar que la frustració és una oportunitat per a millorar i sobretot que quan alguna cosa ha funcionat l’hem de guardar com un dels nostres millors recursos davant els pròxims reptes.

4. L’esport, un bon aliat

El valor de l’esforç, la disciplina i l’obtenció de bons resultats està molt present en la pràctica de l’esport. Aquest és un gran exemple per a entendre la necessitat d’entrenar-se i esforçar-se, de ser resistent i no abandonar, de ser perseverant per a poder arribar a la meta. I més encara quan són esports d’equip, on el paper que juga cadascú és imprescindible per a obtenir bons resultats.

5. Les manualitats com a resultat d’un gran treball

En l’escola primària les manualitats són una ferramenta genial per a ensenyar als infants el valor de l’esforç. Per a obtenir bons resultats en qualsevol tipus de treball, abans és important preparar tot el que es necessita per a aconseguir-ho (materials, tècnica, etc.) I no hem d’oblidar mai la nostra millor aliada, la paciència.

6. Pel·lícules, curts i sèries de televisió que parlen de contingut social

Veure qualsevol audiovisual sempre és benvingut per als alumnes. I als mestres ens permet reflexionar sobre certs valors difícils d’explicar. A més, a continuació, podem fer un debat o alguna dinàmica per a posar en comú el que hem aprés.

7. Llibres i contes infantils 

Mitjançant la literatura infantil i juvenil podem transmetre la cultura de l’esforç i el valor de la perseverança. Hi ha molts contes clàssics que els treballen. Però també molts altres contes infantils o lectures per a infants d’edats més avançades que poden ser un bon recurs per a debatre en classe aquests dos valors essencials en la vida.

En aquest sentit, recomanem El mar ho va veure de Tom Percival, una preciosa novetat d’Andana Editorial, il·lustrada a partir d’elements de la col·lecció de quadres del Riksmuseum d’Amsterdam.

El mar ho va veure

Aquesta lectura ens parla d’una nena que perd el seu os preferit en un dia de platja. El mar, que ho ha vist i sap que la nena es posarà molt trista, s’encarregarà de tornar-li’l, i així és com el Mar, amb paciència i constància, aconsegueix fer realitat el que semblava impossible.

En la novetat Ramir, el boxejador de Lirios Bou també es parla del poder de la il·lusió. El protagonista, un boxejador amb llarga tradició familiar en el món de la boxa, vol que la família estigui orgullosa d’ell i el vegi participar en combats, però ell no vol pegar a ningú.

Finalment, el protagonista d’aquesta història sabrà com sortir-se’n per a poder participar i guanyar tots els tornejos de boxa. Un fantàstic relat que convida el lector a no rendir-se i a continuar buscant alternatives i solucions per a aconseguir el que tant es desitja. Això sí, sempre sense l’ús de la violència.

També trobem el divertit conte Grrrrr! de la mà de Rob Biddulph. Aquí el protagonista, Fred, que s’entrena per a tornar a guanyar el concurs al millor os del bosc, es troba amb un greu problema el dia de la competició: el seu gruny “GRRRRR” no sona!

Però Fred no perd l’esperança i amb l’ajuda dels seus amics del bosc buscaran el gruny per tot arreu. Amb aquesta lectura, acompanyada d’il·lustracions plenes d’humor, podem treballar la importància d’entrenar-se i esforçar-se per a aconseguir una fita desitjada. Però també per a ressaltar la importància del treball en equip i de valorar sempre l’ajuda que ens presten els altres.

En la mateixa línia de treball cooperatiu i esforç està el fantàstic àlbum il·lustrat d’Anuska Allepuz La fruita és meva! En la jungla trobarem cinc elefants als que els encanta menjar fruita i que, un dia, descobreixen una fruita nova i exòtica. Tots volen aconseguir-la i cadascun d’ells individualment elabora una estratègia.

Però un darrere de l’altre fracassen en l’intent. Mentrestant, el lector pot veure com les criatures més petites de la selva, uns ratolinets molt cooperatius i hàbils, acaben aconseguint la fruita desitjada. Els elefants han aprés una molt bona lliçó i junts acabaran assaborint el seu objectiu.

Dins el catàleg d’Andana Editorial també hi ha un títol perfecte per treballar el valor de la paciència per poder fer realitat el nostre somni. Si vols veure una balena de Julie Fogliano i Eric E. Stead.

Si vols veure una balena

Una lectura poètica que agradarà tant a petits com a grans. La il·lusió del nen protagonista de veure a una balena el porta a emprendre un llarg viatge on pàgina rere pàgina aprendrà què necessita i el què no per poder assolir el seu objectiu. Un autèntic elogi a l’espera, una virtut que hem de recordar constantment als nostres fills.

Per als que ja són una mica més grans, dins la col·lecció “El Maquinista” d’Andana Editorial trobem títols plens d’aventures i que ens demostren que davant qualsevol obstacle o conflicte, sempre hi ha solucions per arribar allà a on ens proposem.

Aquest és el cas de Ximena de Mercè Viana i màgicament il·lustrat per David González. En el país fantàstic de Càgima, cada dia, un dels seus habitants perd l’alegria de viure.

Tothom està desconcertat i no hi ha res que funcioni. La màgica Aldara recorda que no és la primera vegada que ocorre una cosa així i que la solució ha d’estar en els llibres antics. Però els remeis de temps passats no serveixen com abans i n’hauran de buscar de nous.

També trobem la novel·la de Miquel Puig i Xulia Vicente Llampuga, llampegaLa Dolça és una nena adolescent que viu un moment complicat en la seva vida familiar, els seus pares se separen i això li causa certa inseguretat.

Però té una padrina que l’escolta, l’ajuda i l’acompanya en aquest moment. Ella trobarà suport en les coses que més l’apassionen com la música, la màgia i l’esport. Una història ben real que enganxa al lector i que ens demostra la importància de no perdre mai la il·lusió. Inclou podcastde cançons i un joc al final del llibre.

I dins la col·lecció “Arrelats”, trobem el llibre Els mons de Laia de Miquel Puig i Marc Bou. La Laia, la Laura i la Lorena són tres bessones cadascuna amb el seu caràcter. Un dia, uns éssers secrets ataquen a la Lorena. Les altres dues germanes decideixen lluitar fins al final per trobar la solució.

Una aventura per mons fantàstics amb elements màgics per encantar a tots els seus lectors. Amb l’ajuda d’aquests, les bessones aconseguiran superar els obstacles dels nous reptes que s’aniran trobant pel camí, i al final aconseguiran el seu objectiu, salvar a la Lorena.

Font: https://blog.andana.net/2019/03/01/lesforc-i-la-perseveranca-son-valors-essencials-per-a-la-vida/

Cal alliberar els nens de la masculinitat tòxica

Els experts reclamen treballar més amb els nois per alliberar-los dels estereotips i donar-los nous referents

El comediant noruec Ørjan Burøe va penjar fa unes setmanes un vídeo a les xarxes socials en què ballava amb el seu fill Dexter, de 4 anys, la famosa cançó Let it go del film Frozen. Ho feien disfressats tots dos com la princesa de la pel·lícula, amb espectaculars vestits blaus amb transparències i corona, donant voltes i cantant. El vídeo es fa fer viral en poques hores i va rebre aplaudiments d’arreu del món. Burøe va explicar que l’havia fet perquè el seu fill adora l’Elsa, el personatge del film, i vol que creixi en un món lliure de prejudicis on els nens es puguin vestir de princeses.

I és que Burøe, com molts pares, sap que els nens pateixen crítiques, comentaris burletes i fins i tot insults si surten dels referents que es consideren tradicionalment masculins. Una realitat que no ha canviat gaire els últims anys.

“Ara mateix la nostra assignatura pendent són els nens, en masculí”. Ho diu Marina Subirats, sociòloga, fent referència a la necessitat de començar a fer canvis importants en l’educació dels nens -en masculí- per alliberar-los dels estereotips masclistes “que els castiguen a ells també”. Subirats diu que avui en dia, en ple segle XXI, seguim transmetent als nens “uns models de gènere molt tradicionals. Són els models vinculats a ser fort, valent, no plorar, ser actiu, imposar-se… Uns valors que tenen unes conseqüències molt negatives per a ells, perquè si no aconsegueixen encaixar en aquestes categories se senten molt frustrats i infeliços i el grup els margina”. L’antropòleg Ritxar Bacete, autor del llibre Nuevos hombres buenos (Península), que acaba de publicar El poder dels nois (Destino), hi està d’acord. Ell apunta que en els últims anys s’ha fet molta feina en el terreny educatiu per empoderar les nenes. “Ara elles tenen cada cop identitats més poderoses, estan ocupant espais que fins ara només havien ocupat els nens, reivindiquen els seus drets… Però i els nens? Hem oblidat que els estereotips de gènere també afecten, limiten i perjudiquen els nens, i ara hem de dedicar esforços a treballar amb la mateixa energia per alliberar-los a ells d’aquests estereotips”, explica. Per demostrar que els nens segueixen sotmesos a la tirania dels estereotips, posa un exemple molt quotidià: “Una nena avui en dia pot anar vestida a l’escola com vulgui, del color que vulgui, amb els dibuixos que vulgui al jersei, però un nen també? Què passa quan un nen va vestit de rosa, o porta un jersei de cors?” La resposta la saben molt bé tots els que tenen fills petits, com Bacete mateix. “El nen que vagi vestit de rosa rebrà una resposta tremenda i agressiva del grup de nois de la seva edat”. Per a aquest antropòleg aquest exemple és una demostració que els nens “tenen prohibits colors, formes, esports i sentiments que tradicionalment han estat vinculats a les nenes, i això encara està molt arrelat a la societat”.

Marina Subirats creu que aquests estereotips tan presents encara fan que als nens se’ls neguin capacitats “com la d’emocionar-se i entendre les emocions, que són fonamentals per a la vida. Els nens no entenen les seves emocions ni les dels altres perquè els hi hem tallat la capacitat d’estar atents al que els hi passa, a ajudar, a compadir-se, a empatitzar. Només coneixen les emocions tradicionalment masculines: les de baralla, les de guerra, les de força, però no saben res de tendresa, d’empatia, d’afecte… I creixen així”. Bacete posa un nom a l’estereotip de gènere que pesa sobre els nens des de ben petits: es tracta de la masculinitat tòxica, que, diu, “ens indueix a desconnectar de les nostres emocions”. Per això reclama “nous referents masculins, homes que siguin sensibles, que lluitin contra les desigualtats i que no segueixin els cànons hegemònics del que és tradicionalment masculí perquè els nens tinguin altres figures en qui emmirallar-se”. “Hem de dur a terme una intervenció activa perquè els nens i els nois puguin ser el que vulguin, ja sigui encaixar en un model tradicional masculí o sortir-ne i optar per un altre model, sense que passi res”. I Marina Subirats va més enllà: “Ara que les nenes estan conquerint els espais que tradicionalment eren masculins, des del futbol fins a la ciència, cal que els nens entrin en els espais tradicionalment considerats femenins, com són les emocions o les cures”.

Potenciar altres masculinitats

La pedagoga i educadora Sílvia Valle alerta que la pressió d’aquesta masculinitat tòxica sobre els nens “acaba petant”, sobretot quan es van fent més grans. Per tant, té clar que la solució passa “per ensenyar-los que hi ha moltes masculinitats, trencar amb l’hegemònica i potenciar les altres”, i això, segons aquesta experta, tindrà una derivada molt important en l’adolescència. “Si trenquem això aconseguirem acabar amb el desig de les noies pel noi dolent, rebel, passota”. D’aquesta manera, diu Valle, “potenciant altres masculinitats s’ajudaria a trencar amb relacions tòxiques i de dominació” que ella veu en adolescents en els molts tallers que imparteix a nois i noies.

Ella explica que avui en dia “encara es premia aquesta masculinitat tòxica que pot arribar a ser violenta. Els nois que tenen aquests trets normalment es converteixen en els líders i els més admirats, les noies els volen de parella i la resta de nois volen ser com ells, i per aconseguir-ho molts cops adopten actituds tòxiques amb les noies”. Per això, diu, el seu primer objecte de treball amb joves adolescents és aquesta masculinitat mal entesa. “A aquestes edats encara es pot fer molta feina, poden canviar, però cal que hi hagi referents d’altres masculinitats, cal que hi hagi homes que representin valors positius per a aquests nois, diferents dels que ofereixen la publicitat, el cinema o les sèries. Homes que no tinguin por de mostrar els seus sentiments, que tractin bé les dones, que siguin empàtics…”.

Més problemes a l’adolescència

Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, denuncia que “actualment hi ha un buit molt important en l’educació dels nens (en masculí). No s’està fent feina per ajudar-los a sortir d’aquesta masculinitat normativa que els castiga des de la primera infància”. Per això ella reclama que es comenci a introduir l’educació afectivo-sexual des de P3 i que “s’ensenyi als infants que no hi ha emocions de nens i de nenes, a desconstruir elements i estereotips per ajudar a desmitificar, i que s’ofereixi als nens altres referents que siguin atractius socialment però que signifiquin una masculinitat diferent”. Ella alerta que si tot això no es fa els problemes es magnifiquen en l’adolescència, “que és el moment en què els nanos volen integrar-se al grup i el grup castiga molt les masculinitats diferents”. I aquí poden néixer situacions d’abús o violència. Avui en dia, a Catalunya, recorda Alfageme, més d’un 55% de denúncies de violència de gènere són de menors de 30 anys. Ella no creu que hi hagi un augment de casos sinó un augment de denúncies perquè “les noies joves s’atreveixen a denunciar abans perquè en tenen més consciència”, assegura.

Així, explica que “els models que s’estan repetint de violència masclista són molt transversals i es deuen a diversos elements: en primer lloc, a la falta d’educació afectivo-sexual, que no els dona un criteri per saber el que és normal i el que no”. I en segon lloc, apunta aquesta experta, “al consum de pornografia que comença cada cop abans, al voltant dels 11 anys, que és un porno masclista i violent”. Alfageme diu que això fa que els nens naturalitzin moltes situacions de violència envers les dones que veuen a la pantalla i construeixin un imaginari a partir de situacions que són delictives. Per tot plegat, aquesta experta deixa ben clar que “tenim un problema” i que “ens hem de posar les piles per solucionar-lo”. I això passa, indubtablement, per començar a lluitar contra els estereotips que limiten els nens. En masculí.

Iniciatives a les escoles

Cada cop són més les escoles catalanes que s’estan dotant de comissions de gènere. Aquest òrgan participatiu, format per pares, mares i en alguns casos professors, pretén fomentar la coeducació i la igualtat i incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits i projectes de l’escola. És una mostra més de la sensibilització de la societat sobre la igualtat. A Barcelona, a més, el Consorci d’Educació ha posat en marxa el projecte Escoles per la Igualtat i la Diversitat, en què actualment participen 20 centres. L’objectiu del programa és “treballar la diversitat afectiva i sexual, erradicar les violències de gènere i ensenyar a les criatures actituds i comportaments que facin efectius els valors d’igualtat”. Ho explica Dolors Vique, referent d’igualtat i coeducació del programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat, que detalla que el projecte es concreta en un programa de 3 anys en què tot el claustre està compromès.

D’altra banda, diverses escoles estan treballant també per canviar les dinàmiques al pati, perquè molts experts apunten que en la majoria dels casos els nois ocupen la part central, on es juga a futbol, mentre que les nenes i els nens a qui no agrada el futbol queden arraconats a la perifèria. Per trencar amb això s’estan duent a terme iniciatives per dinamitzar els patis de manera més igualitària.

Karina Fulladosa

Fulladosa va arribar de l’Uruguai per fer un màster i ha acabat doctorada en psicologia social. Ara és una “alliberada sense sou” de Sindillar, un sindicat independent de treballadores de la llar i la cura de persones que lluita per visibilitzar la seva feina i per millorar les seves condicions. “No ens diem treballadores domèstiques perquè creiem que té un component de servilisme”, matisa. La precarietat és molt alta entre les treballadores, amb excés de càrrega, pagues extres sense cobrar o dificultats de conciliació. “Hi ha una lluita que no és només de classe ni de gènere, sinó també de racisme institucional”, diu.

Lolita Chávez

Aquesta activista guatemalenca ha plantat cara a les multinacionals que es fan riques fent negoci amb els recursos naturals, i contra el masclisme d’una societat que tradicionalment ha deixat les dones tancades a casa. Ni les amenaces de mort ni els atemptats que l’han obligat a exiliar-se al País Basc la fan desistir de l’intent d’aturar la tala indiscriminada d’arbres del seu departament d’El Quiché. Com a líder quitxé, una branca dels maies, vol sumar els esforços d’un centenar de comunitats indígenes que pateixen l’extracció dels boscos en nom d’un progrés que les deixa sense recursos per subsistir.

Emma Gonzalez

L’Emma Gonzalez va estar amagada dues hores al seu institut, a Parkland, Florida, el 14 de febrer del 2018, quan un exalumne va irrompre amb un fusell i va matar 17 persones. Ella ha liderat de manera espontània la rebel·lió dels joves nord-americans contra l’accés quasi il·limitat a les armes als EUA. Allà va néixer el moviment Never Again, que avui suma milers de joves i que fa uns dies va aconseguir que la Cambra de Representants dels EUA -ara en mans dels demòcrates- aprovés una reforma legislativa per obligar a revisar els antecedents de tothom qui compra una arma.

Sonita Alizadeh

Sonita Alizadeh tenia 10 anys quan li van dir que la casarien. Va aconseguir salvar-se d’aquell destí perquè amb la família van haver de marxar de l’Afganistan i es van instal·lar a l’Iran. Allà la Sonita va descobrir el raper iranià Yaz i el nord-americà Emimem i, inspirada per la música, va començar a escriure les seves cançons. El 2014, i gràcies a la directora de cinema Rokhsareh Ghaemmaghami, van gravarBrides for sale, un videoclip contra els matrimonis forçosos que va ser un èxit mundial. Gràcies a això, va obtenir una beca per als EUA, on viu i segueix fent cançons.

Font: https://www.ara.cat/societat/alliberar-nens-masculinitat-toxica_0_2190380961.html